Un estiu més, en el meu cas per tercer any consecutiu, un grup de quinze homes de procedències molt diverses ens hem reunit en el centre Calima de Gilet (el Camp de Morvedre), un autèntic observatori dels sentits en paraules de la seua fundadora. El nom de les instal·lacions fa referència a la calitja, eixa situació atmosfèrica de partícules de pols en suspensió que dificulten la visibilitat. És un lloc màgic, ple d’energia, o almenys jo la percep només arribar-hi. Allò que fem allí no és un retir sensu stricto perquè implicaria que fora més formal, sinó que són unes biovacances amb horaris més flexibles en què tot és més fluid i compartim moments d’oci (piscina, platja) amb tallers amb una temàtica i un significat, que en el cas de l’edició d’enguany ha sigut «permet-te sentir, amar i despertar». Els qui hi anem ho fem perquè necessitem parar, respirar i fluir, però, al mateix temps, allí volem reconnectar amb nosaltres, amb el plaer, el gaudi, la relaxació. I ho aconseguim.
La primera vesprada, els facilitadors Ramón Aymerich i Manu Bermejo van organitzar una sèrie de dinàmiques molt lúdiques amb l’objectiu de confluir entre nosaltres i de llevar tensions, vergonya i timidesa. Després, un per un, vam presentar-nos breument de manera més conscient i des del cor. Allò que la majoria hi busquem és pau interior, tranquil·litat, recarregar les piles, desconnectar del dia a dia, viure una experiència nova, aprendre dels altres, conéixer-nos més i millor, reforçar l’autoestima, trencar tabús, passar-ho bé, obrir la ment, créixer personalment, cuidar-nos, amar-nos a nosaltres mateixos, trobar persones afins que ens aporten comprensió, carinyo i complicitat, coincidir amb altres persones, compartir sentiments, energies, tendresa, carícies, converses… Tots hi anem sense expectatives, però tots sabem que volem anar-hi perquè és una vivència d’autoconeixement que ens canvia la vida i que representa un enriquiment molt important. Anar a Calima permet crear vincles amb sentit, i això és una sort.
En un món de presses i poc temps en què no cuidem la interacció social suficientment i no hi ha comunicació visual perquè anem en els mitjans de transport amb els ulls apegats al mòbil i no ens mirem ni ens observem, poder fer-ho amb consciència és meravellós. De fet, un dels missatges del papa Lleó XIV en la seua recent visita a Madrid va ser “alça la mirada i connecta amb la gent”. Per a connectar i sentir, la primera cosa que cal fer és mirar per tal de poder saber allò que volem. En aquest sentit, vull destacar l’exercici de ressonància afectiva que consistia en una ronda de mirades, amb la música del senegalés Ismael Lo de fons, en què ressonava l’acceptació de cada persona tal com és. També, en contraposició, la dinàmica de guiar un altre amb els ulls tancats perquè senta l’acompanyament. Mirar al davant, però també dins nostre, com assenyala el budisme.
El ventall de dinàmiques amb música i moviment que vam fer en la sala interior fou amplíssim, totes plantejades des del joc. Però si hi ha una activitat exterior que em va agradar especialment va ser el treball amb uns productes naturals amb moltes propietats com són el fang roig i l’argila blanca. Va ser una pràctica que ens connectà amb la nostra essència, la terra, però també amb l’aigua, el foc (el sol) i l’aire en el procés de secatge de la nostra creació. També invità a la seducció, a la unió amb els altres, treballàrem la connexió amb el plaer i la sensualitat, fou un treball molt bonic i excitant que per primera vegada es va fer a Calima.
Efectivament, les biovacances no solament són un espai on ens podem mirar, acariciar i sentir-nos protegits, sinó que també hi treballem la part afectiva i sensual mitjançant uns tallers de sexualitat conscient. El tantra és ordre, harmonia, estètica, poètica, és el sentir dels cinc sentits: vista, olfacte, tacte, gust i oïda. No és cap bacanal com molta gent pensa, no tot se centra en el lingam, centre neuràlgic de l’energia kundalini, sinó en els punts erògens del cos per on passen els ganglis limfàtics, els anomenats nadis, per on flueix el prana (energia vital) segons la medicina aiurvèdica i la tradició del ioga. Sens dubte, una experiència de plenitud i de sensacions a tots els nivells i de tots els sentits en què prima el bon rotllo, la bona vibració, l’amor universal.
Un element ben destacable de les biovacances és l’alimentació. La cuinera ens ha preparat uns plats d’allò més exquisits, riquíssims, sabíem que eren vegans perquè així estava anunciat en la publicitat, altrament ni ens n’hauríem adonat. Ensalada Cèsar amb seitan, crema freda de carlota, gaspatxos freds de cogombre o de meló d’aigua, broqueta de tofu, pastís del polenta amb salsa bolonyesa, soja texturitzada i ruca, fideuada d’alga wakame, pastís d’orxata, hummus de llentilles… Unes elaboracions de moltíssima qualitat, originals, saboroses, d’una xef de categoria com és Pilar, que ha sabut adaptar-se a algunes intoleràncies particulars i que no ha permés en cap moment que hi passàrem fam.
L’experiència viscuda enguany i en les dues edicions anteriors em permet afirmar que aquestes trobades atrauen gent fantàstica. Cada edició és distinta perquè cada any hi ha persones diferents. Les activitats poden ser paregudes, però les persones no. Cada participant pot aportar-hi alguna cosa nova, i això és el millor. Som el que som, fem el que sabem i podem transitar cap a la plenitud, el goig i la felicitat, la vertadera i perfecta alegria de què parlava sant Francesc d’Assís, aquella que, passe el que passe, ens aporta serenitat i pau interior. Això solament ho podem aconseguir si aprenem a gaudir el present, que és fugaç i, alhora, etern, ja que el passat no torna i el futur qui sap què ens depararà.
Conviure en grup, d’acord amb els dictats de la consciència, té molts beneficis físics i psicològics. No solament ens permet vore les potencialitats, els dons i les qualitats nostres i de la resta del grup, sinó que també són un espai per a expressar lliurement com ens sentim en cada moment, parlar de sensacions reforça molt la nostra identitat i fer-ho és fascinant. Jo que soc una persona que m’emocione quan veig que els altres es commouen, em colpeix moltíssim el volcà d’emocions que estan dins, que ixen fora en aquestes situacions i que es quedaran sempre amb nosaltres. Amb respecte, en harmonia, sense jutjar ningú. És la bondat de l’ésser humà.
En definitiva, les biovacances són un ungüent sanador, quatre dies de transformació, naturalesa i benestar. Quinze persones de diferent condició ens hem congregat en una magnífica trobada en la qual hi ha hagut una forta connexió entre tots nosaltres des d’un principi. És el món dels afectes mutus, una comunió dels sentits en què les mirades, les abraçades i les carícies, que són màgiques i addictives, convergeixen i van a l’una. És espiritualitat, no materialitat. Donem molt, però rebem més. Ens emportem un poc de cadascun dels companys, però, sobretot, calma i assossec, una forta energia grupal i un xut d’autoestima i fortalesa. Aquest és el resultat de la convivència conscient i transcendent que hem viscut a Calima, un espai que ha unit tants homes al llarg del temps. Per això, l’única paraula que pot eixir de la meua boca per a tancar aquest text és gratitud, un agraïment infinit a Deva Sand, in memoriam, als facilitadors d’aquesta experiència tan autèntica i als éssers de llum que la vida m’ha posat en el camí. Nàmaste!
