El president de la Corporació Audiovisual Valenciana (CACVSA), Vicente Ordaz, anunciava el març del 2025 que augmentaria la quota de castellà a À Punt per tal “d’arribar a més valencians” i es proposava fer créixer l’audiència de la radiotelevisió pública com a principal repte. 15 mesos després d’aquelles declaracions és prou temps per fer-ne una valoració. Aquell mes de març, la televisió assoliria un 4,7% d’audiència, el seu pic màxim des de la reobertura del canal autonòmic a l’octubre del 2018. Si bé és cert que març -amb les Falles i la Magdalena- és tradicionalment el mes més vist per a À Punt, des de llavors la situació ha anat de mal en pitjor, amb una audiència que no només no ha augmentat, sinó que ha anat baixant gradualment. Per poder comparar, el març d’enguany, la quota de pantalla s’ha quedat en un 3,5% (una pèrdua d’1,2 punts respecte l’any anterior) i aquest mes de juny s’ha quedat en un 2,7%. Aquesta dada la converteix en la segona cadena autonòmica menys vista de l’estat espanyol, sols superada per Castella i Lleó.
Per contextualitzar les dades d’À Punt, la televisió autonòmica més vista, TV3 ha aconseguit, en una xifra força baixa per la seua mitjana, un 12,9% de quota de pantalla, mentre que la televisió aragonesa n’ha assolit un 11,1 i la basca un 9,6. Fins i tot canals d’autonomies molt més menudes que el País Valencià, com Múrcia o Astúries (3,6 i 4,3 respectivament) aconsegueixen millors resultats que À Punt.
I el mes corrent no pareix que millorarà la cosa. El 5 de juliol À Punt es quedava només amb un 1,6% de l’audiència, quedant per darrere fins i tot de canals secundaris d’altres territoris o de la televisió castellano-lleonesa.
Tampoc la ràdio passa pel seu millor moment, amb un resultat en la segona onada de l’EGM de 16.000 oients, la segona dada més baixa en els darrers tres anys. El resultat va ser tan desastrós que la cadena va evitar publicar la notícia, tal com fan habitualment tots els mitjans, destacant els aspectes més positius de l’enquesta.
Castellà i bous
Com es deia, l’aposta d’Ordaz per pujar l’audiència va ser incrementar les emissions en castellà, i actualment ja s’emeten en aquesta llengua el 84% de les pel·lícules en una televisió que té la difusió del valencià com un dels seus principis fundacionals.
Ordaz va fiar també la seua estratègia a la recuperació de les emissions de corregudes de bous, una decisió que des de la cadena asseguren que ha estat “un èxit” i que és la “tercera opció d’entreteniment” més seguida, només per darrere de les Falles i les mascletades. Una opció difícil de contextualitzar si no s’explica quina és la quarta i més si és té en compte que si l’audiència global ha tendit a la baixa, potser és perquè els bous desperten menys passions que els programes als quals han substituït. De fet, una de les principals sagnies en espectadors s’ha produït als programes informatius, entre denúncies de manipulació i enfrontaments amb la plantilla.
De fet, La Plaça, el programa especialitzat en bous, ha arribat al zero tècnic en audiències diverses setmanes. L’emissió de les corregudes ha tingut millor sort, però també caldria avaluar-ho en relació a cost. En només 19 d’aquestes retransmissions, À Punt ha pagat en drets televisius un total de 743.545 euros, el que representa pràcticament un 1% de tot el pressupost de la radiotelevisió pública per al 2026, per la qual cosa es podria considerar més una subvenció amagada als bous que una inversió rendible per a la cadena.
