En uns temps on l’actualitat informativa està dominada per la celebració del Mundial de Futbol a Mèxic, els Estats Units i el Canadà, amb un autèntic despropòsit esportiu, amb 45 seleccions classificades per a la fase final, juntament amb els tres amfitrions per fer-ne un total de 48, ni més ni menys que el doble que l’última edició mundialista, fa quatre anys. Un excés d’equips, que al meu entendre desvirtua la competició, tot i que no és el més preocupant, quan els desplaçaments en unes distàncies enormes, entre els tres països, fa que el transport en avió siga un autèntic desastre mediambiental. Poc o res importa, mentre els ingressos als amfitrions i la FIFA, organitzadora de la competició esportiva per excel·lència, continuen fent caixa en un context de capitalisme desfermat que devora l’únic planeta on podem viure.
Però si deixem de banda aquesta competició i ens centrem en coses més domèstiques que afecten el nostre País Valencià, trobem igualment més despropòsits. Això sí, amb diners públics, que eixos mai no fallen. Perquè tot i que no em manifeste com un gran aficionat al futbol, ni altres esports -sí a practicar-ne algun-, vaig seguir per la Ràdio d’À Punt, una part del partit que enfrontava el València amb el Barça l’última jornada de lliga, el passat 23/05/2026. On l’equip local, tot i imposar-se al campió de lliga per 3-1, no va aconseguir l’objectiu que s’havia marcat en el tram final del campionat, accedir a llocs europeus a través de la classificació per a la Conference League. Perquè cal recordar, que durant bona part de la temporada, l’objectiu ha sigut la permanència en Primera Divisió. Qui ho havia de dir d’un club dels anomenats “grans”, que en 2004 feia el doblet de Lliga i UEFA, o que les temporades 1999/2000 i 2000/2001 va jugar dues vegades seguides la final de la Champions League, això sí, malauradament amb sendes derrotes davant el Reial Madrid (3-0) i el Bayern de Munich (1-1) -amb derrota als penals-.
Tot i això, aconseguir l’objectiu de la permanència va ser celebrat pels locutors de la ràdio pública amb entusiasme, el València CF jugaria l’any que ve en Primera, tot i no haver aconseguit la classificació per a una competició europea recentment inventada, ja que depenia d’altres resultats. Però, la meua intenció eixa nit, no sols va ser saber de l’equip dirigit per Carlos Corberán, si no també del Llevant UE, qui estava jugant-se la permanència en Primera, fora de casa davant el Betis. Tot i estar escoltant la ràdio pública valenciana, els locutors únicament es van centrar en el partit que estava jugant-se en Mestalla… cap comentari sobre el Llevant o com anava el resultat. Un mal endèmic, que ja s’arrossega des dels temps de Canal 9 i que l’actual À Punt sembla no haver trobat l’antídot, i em referisc a això que el València aclapare gran part de l’actualitat futbolística i esportiva, més tenint en compte que el Vila-real fa molts anys que queda millor classificat que el València, malgrat la diferència de socis, pressupost, entitat, història de cada club o població de cada ciutat. Tot i això la cosa no queda ací, ja que, els locutors, ni tan se vol informaren dels gols de Llevant i Betis -almenys, jo no ho vaig escoltar-, un partit que va acabar amb derrota granota (2-1).
Malgrat tot, el Llevant sí que va aconseguir el seu objectiu, quedar-se en Primera, a diferència del València, que no va entrar en competició europea, encara que fos en un trofeu menor per al qual es classifica l’equip que queda seté en la taula classificatòria. Per no parlar del Vila-real, qui ha certificat una gran temporada, quedant tercer, per davant de l’Atlètic de Madrid. Tot i això, la cobertura per a la resta dels equips valencians continua sent molt minsa, per no parlar d’altres esports, que s’acostumen a anomenar “minoritaris”, tot i que, precisament, una de les funcions d’una ràdio i televisió pública, pagades amb els diners de totes i tots, és posar-los en valor, donant-los justa cobertura.
Lamentablement, la cosa no queda ací, quan la “nostra” À Punt ha trobat una altra forma de rendir “noves glòries a Espanya”, retransmetent, ni més ni menys, que la Feria de San Isidro, des de Madrid. Tortura i barbàrie fins la mort en la televisió pública, i a més, des de la capital espanyola, mentre segons quins equips valencians, tenen una capa d’invisibilitat, això sí, amb la benedicció del Partit Popular, instal·lat en el govern valencià, amb el suport de Vox, des de fora del Consell. És per això que, cal preguntar-se, en eixe cas, per a què necessitem una ràdio i televisió públiques al País Valencià? Quan la creació de l’ens, que va començar a emetre el 1989 amb Canal 9, tenia uns objectius ben diferenciats, en la dignificació de la llengua pròpia, foment de la intercomunicació entre els valencians i potenciar la nostra identitat cultural i lingüística. Objectius que queden lluny quan està retransmetent-se una correguda de bous des de la plaça de Las Ventas, com és obvi.
Entre retransmissions del València i corregudes de bous, els responsables de la corporació fan això que ja saben fer amb els Serveis Públics, denostar-los i infrafinançar-los per demostrar que si els privatitzem, millor. En definitiva, no pot gestionar els nostres mitjans de comunicació qui no creu en un projecte, ni comunicatiu, ni de cap altra mena per al poble valencià. Una ràdio i televisió públiques, de qualitat i en valencià, arrelada al territori, amb bons continguts, que connecte pobles i comarques, que connecte els valencians del nord amb les valencianes del sud ha d’anar de la mà d’una exigència social creixent que ho faça possible. De nosaltres depén.
