“Reviscola és l’òrgan que agrupa les persones militants de Més Compromís que volen garantir que aquesta siga una organització plenament sobirana, d’estricta obediència valenciana i que lidere la consecució de la plena sobirania del Poble Valencià, única situació on es retornarà la dignitat a la ciutadania valenciana i on es garantirà el seu benestar. En consonància amb això, Reviscola ha de contribuir a eixamplar la base social de Més Compromís, a augmentar la seua militància, a enriquir el debat d’idees i el de les estratègies i tàctiques a seguir en cada moment, a millorar els seus resultats electorals i, en general, a assolir, des del respecte i la lleialtat, els objectius que ens proposem com a organització”. Amb aquesta llarga peroració s’autodefineix Reviscola, el corrent més sobiranista de Més Compromís -al seu torn la pota principal de Compromís- que aquest dissabte 30 de maig ha celebrat el seu tercer congrés al Campello (Alacantí) on s’ha aprovat el canvi de nom i imatge corporativa així com l’actualització del programa i ideari polític.
Per al nou nom s’ha aprofitat el que es va gastar per a la candidatura alternativa a la que impulsava la direcció de Més Compromís l’octubre del 2024, quan Bloc i País va liderar una candidatura alternativa que va aconseguir el 23,77% dels vots, amb el reclam del protagonisme de la militància, el rebuig a l’estratègia de subordinació davant Sumar al Congrés espanyol i l’enfortiment del municipalisme com a principals reivindicacions.
Nou full de ruta
Ara, el nou congrés ha servit també per aprovar els nous estatuts de l’organització, el nou full de ruta i l’elecció del Secretariat Nacional, que coordinarà Rafael Pastor. L’objectiu explicitat per Pastor al congrés és que Més Compromís siga en el futur “l’organització progressista, d’esquerres i valencianista on s’integren totes les sensibilitats que aspiren a la plena sobirania del país, amb implantació a tot el territori valencià i hegemònica al País Valencià”. A més, haurà de ser “el paradigma d’organització democràtica i transparent, de la cultura política de la rendició de comptes i de la llibertat d’associació i d’expressió per acabar configurant-se com un moviment polític de persones que seran militants pel seu compromís cívic i que es guiaran pels principis del bé comú, i on no cabran els polítics professionals”.
Pel que fa als nous estatuts del corrent, aprovats per unanimitat, destaca la reforma del segon article dedicat als valors, objectius i activitats. Entre altres punts, l’article proposa algunes línies roges per a negociar pactes electorals, com són una reforma electoral que possibilite “la pluralitat i una representativitat realment proporcional”, un sistema de finançament del País Valencià que acabe amb el dèficit fiscal, l’assumpció per la Generalitat de totes aquelles competències que encara no han estat transferides, el redimensionament territorial fonamentat en les comarques i el reconeixement del dret del poble valencià a decidir el seu futur.
Pel que fa al funcionament de Més Compromís, demanen una modificació dels estatuts per implantar a tots els òrgans del partit l’elecció de llistes tancades i accés representatiu en funció de la proporció de vots obtinguts i, en segon lloc, limitar a un màxim de dotze anys els mandats, però no tan sols a l’àmbit dels càrrecs institucionals i orgànics, sinó també al personal de lliure elecció i al personal laboral dels grups institucionals.
