Totes les previsions apunten que tindrem una tardor especialment calenta. Encara no ha arribat i ja en sentim les ardències com un avís per als navegants que tots som. Hi ha vegades en què el clima i les circumstàncies socials i geopolítiques semblen sincronitzats per estranyes lleis. Mera coincidència o combinacions de causes i efectes entre realitats aparentment llunyanes, l’experiència ens diu que en aquest món, al capdavall, tot està relacionat. De les temperatures de l’estiu, que han rebentat estadístiques i termòmetres i encara persisteixen, passarem a pluges torrencials i episodis de danes. Dels incendis als aiguats en un obrir i tancar d’ulls, com a efectes de causes ben estudiades per la ciència. Hi ha un altre incendi provocat per les altes temperatures, la desinformació i un còctel d’elements que estan posant a prova la democràcia europea, més aviat fràgil pel que estem veient. Els fets de Ceuta, que han marcat amb ferro roent un estiu ardent, són molt representatius dels moviments sísmics (que en la seua literalitat també han provocat grans danys en diverses parts del planeta) que sacsegen el nostres temps. De tots els analistes que hi han reflexionat aquests dies em sembla que és Gil-Manuel Hernàndez i Martí qui més llum hi posa en l’article El parany de l’Espanya tap,publicat recentment en aquest diari. Per a una lectura en clau valenciana també és molt recomanable el d’Antoni Infante Qui vol parlar dels problemes valencians mentre parlem de Ceuta? aparegut en aquestes mateixes pàgines. Per desgràcia, els fanàtics negacionistes (del col·lapse climàtic tant com del social i polític) no acostumen a llegir amb els ulls de la raó, ni simplement a llegir. Menys encara els qui aprofiten la pressió migratòria, que en aquesta ocasió sembla ben alimentada pel govern de Marroc, per escampar el verí del seu patriotisme excloent, autoritari i violent, enemic de totes les pàtries alienes que confia de mantenir eternament sota la seua bota colonial. El feixisme de diverses cares i noms prospera arreu i no sembla tenir aturador. És al flanc sud europeu, que fa de frontera impossible amb una Àfrica afamada i sedegosa privada d’horitzons per a tanta joventut, on amb major intensitat es concentren avui els efectes d’un sistema capitalista depredador per naturalesa que ha posat el món a la vora de l’abisme. Mirar cap a una altra banda, ignorar a consciència les causes d’unes allaus migratòries que no esquivaran murs, metralletes ni reixats, tancar-se en banda a les places fortes de l’espanyolisme més tronat, tot això no fa sinó agreujar el problema. Lluny de la recerca d’alternatives democràtiques al gran mal, els llops del feixisme (alguns vestits amb pell de corder) aprofita la carnassa de Ceuta per posar més foc a l’incendi davant un govern espanyol desbordat per la situació i pixant fora de test. El pitjor de tot és la reacció més o menys massiva i popular moguda pel feixisme multicolor d’una sola bandera, aquesta agitació xenòfoba d’estanqueres que hem vist en les principals ciutats valencianes i altres llocs de l’estat. El pinso de la victòria mundialista també ha fet efecte en el ramat, sens dubte. El pitjor de tot és la desgana d’unes esquerres i forces democràtiques intimidades, lentes i acomodatícies, que sembla que només aspiren a veure passar el cadàver de l’enemic per davant de casa i no s’adonen que en aquest funeral tots hi serem tristos protagonistes. Ceuta posa el dit a la nafra. L’espanyolisme ultramuntà de Perejil que trau pit i s’esgarra la camisa amb fúria legionària va deixar que l’amic alauita es cruspís el Sàhara, en part com a moneda de canvi per integrar Espanya al club europeu. Rússia encén el que ja anomenen la guerra híbrida contra objectius europeus i ella i l’estat terrorista d’Israel, bon aliat del Marroc, remenen els mals i fragilitats d’una Europa que mira, de moment sense respostes clares, com la història es repeteix en la seua pitjor versió i com el feixisme avança sense control. Les altes temperatures i els aiguats imminents dibuixen un panorama autumnal més aviat sinistre.
Però la tardor també obri uns altres horitzons que ens permetran respirar a ple pulmó, recuperar forces i agafar carrereta. Que no decaiga: El moviment per l’escola valenciana pública, que tant brillantment va tancar el curs, convoca manifestació per al dissabte 12. La vespra, l’11, hi haurà les celebracions de la Diada de Catalunya a Barcelona, Girona i Amposta, on hi serem no pocs valencians. I el 9, Diada del País Valencià, i el 29 d’octubre, en què farà dos anys de la dana que va costar la vida de 232 persones i danys incalculables, seran cites per a la part esperançada d’aquesta tardor, la que no es resigna, la que defensa drets i llibertats, la que enfronta el feixisme sota qualsevol de les seues formes, la de la dignitat del poble valencià.
