Les concentracions en “solidaritat amb Ceuta” han congregat milers de persones a nombrosos municipis valencians, especialment les grans ciutats com Alacant, Castelló de la Plana, Elx o València. En aquesta darrera ciutat, la Policia Local ha xifrat en 50.000 els participants, si bé la Policia espanyola ha rebaixat aquesta xifra a la meitat i la mateixa Local assegurava, durant les manifestacions contra la gestió de la dana, que a la plaça no hi cabien més de 15.000 persones.
Formalment, aquestes concentracions estaven convocades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en “solidaritat amb Ceuta”, una decisió que ha estat molt criticada per fer un “ús partidista de la institució” i a la pràctica ha resultat una mobilització de PP i Vox conta el Govern espanyol encapçalat per Pedro Sánchez. A Gandia, per exemple, l’Ajuntament va convocar una concentració pròpia desmarcada de la FEMP.
Durant la concentració van corejar-se crits com “España sí, Marruecos no”, “Ceuta no está sola” o “Gobierno, dimisión” i s’han onejat banderes espanyoles i altres amb símbols franquistes o carlistes. En algunes ciutats, a més, s’han produït incidents amb insults, amenaces i assetjament a periodistes que intentaven fer connexions en directe.
A Russafa, un grup d’homes que presumiblement venien de la concentració van trencar el portal d’una finca i van amenaçar i insultar els veïns que els van recriminar la violència fins que la policia va acabar retenint un dels agressors, segons han informat testimonis presencials a les xarxes socials.
Mobilitzacions contra el racisme
Moviments socials i sindicats van convocar ahir mateix a València i Alacant concentracions alternatives a les de PP i Vox posant l’accent en la lluita contra el racisme i defensant els drets de les persones migrants.
A València, centenars de persones van concentrar-se a la plaça de Benimaclet rere una pancarta amb el lema “Parem els peus al racisme” i van corejar lemes com “fora racistes dels nostres barris” i “nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera”. Després van sentir-se diversos parlaments on es va denunciar també la gestió de la crisi de Ceuta -però per motius diferents, ja que no havia prevalgut un enfocament humanitari- i es va criticar la Llei d’Estrangeria i el “racisme institucional”.
