La qüestió no és: què és el PSOE? Tots sabem que és un partit polític. Tampoc: qui és del PSOE? Ximo Puig és un exemple d’una persona que sabem que és militant del PSOE. Tampoc es tracta de saber quina és la seua ideologia, perquè tots el situarien en l’espectre de la socialdemocràcia europea, siga el que siga eixe espai ideològic.
La qüestió que se’ns planteja és una altra: saber qui és el PSOE. La qüestió no és fútil, perquè podem saber qui és Ximo Puig, una persona, un home, militant del PSOE que va ser president de la Generalitat Valenciana, i podríem dir moltíssimes més coses. La qüestió que se’ns planteja és saber qui és el PSOE, una organització que té una entitat jurídica, però que no és una entitat en el sentit en què ho és Puig o jo mateix.
La primera commoció davant d’aquesta disjuntiva entre entitat humana i entitat jurídica em va vindre quan el PP, al bell mig dels processos de corrupció, quan dirigents del PP van dir que tot el que estava passant no era una acció del partit sinó contra el partit. Però el partit no actua; qui actua són les persones, i ho fan en qualitat d’alguna cosa. Una metgessa, quan està atenent un pacient, ho fa en qualitat de metgessa; un militant del PSOE que furta un banc, encara que diga que ho fa com a militant del PSOE, el fet no té cap consistència real, llevat que el fruit del seu robatori vaja a parar al PSOE.
Ara, des del PSOE se’ns diu que tot el que està eixint no és una acció del PSOE sinó de persones que, cada vegada més nombroses, actuen en nom del PSOE, però no són el PSOE. Llavors, qui és el PSOE? Si no ho són Leire, de malnom «Antoñita la Fantàstica», ni Santos Cerdán, ni Ábalos, aquests darrers secretaris d’Organització del partit, ni la senyora gerent del PSOE, Ana María Fuentes, ni Montero, ni la directora de la Benemèrita, ni la presidenta del PSOE, o Gaspar Zarrías, Antonio Hernando, exdirector del Gabinet de Presidència; si totes aquestes persones no són el PSOE, però són membres centrals de l’estructura orgànica del partit, llavors què passa? Que el PSOE és un ens angelical que viu en el setè cel que va cantar Jaume Sisa?
Em pregunte, doncs, qui és el PSOE. La resposta és que el PSOE no existeix com a entitat al marge de l’entitat jurídica, i la representació d’aquesta entitat recau en el secretari general, que té tot el poder per gestionar el partit i que delega en el secretari d’Organització, que al seu torn controla l’entramat polític i organitzatiu, però que no decideix. El PSOE no és ningú, però els responsables de l’ens els coneixem i estan definits pels seus estatuts. Així que prou de dir que el PSOE no sabia res; clar que no sabia res: el PSOE no té atribucions cognitives com els humans. Ni dir que el PSOE no actuava; clar que no actuava: no té cos, intel·ligència ni capacitat de moure’s o parlar. Qui actuava eren les persones, i ho feien des del PSOE i per al PSOE, especialment per protegir el seu secretari general, que, ves per on, no sabia res de res, en una demostració d’ignorància brutal.
Podríem especular sobre quines seran les conseqüències per al conjunt del sistema democràtic de la tensió que ha comportat l’adveniment de Sánchez a la política, implantant una estratègia on es força la gent a decidir entre la barbàrie de la dreta i la corrupció que encapçala el principal partit que ocupa l’espai de l’esquerra. Tot i que no cal massa especulació, només cal donar una ullada al segle XX per comprovar que aquesta tensió es va resoldre amb règims populistes de tall totalitari. Per a ningú és una sorpresa que a Europa els moviments d’extrema dreta són una alternativa real, que més prompte que tard estaran en condicions de formar governs. Trencar amb el PSOE és ara com ara l’única alternativa possible per frenar la dreta, i al País Valencià estem en condicions de fer-ho si ens centrem en el poder que tenim tant al carrer, on les organitzacions socials han donat un exemple de com lluitar contra les dretes, com en l’àmbit polític, on, gràcies al treball de molts anys del nacionalisme, existeix una estructura municipal capaç d’articular una alternativa poble a poble.
