I quan fa fred, fa fred, afegiria jo. No sé si és Rajoy qui els escriu els discursos ara, però la frase del títol fou la resposta tant de la consellera d’Educació com del conseller de Cultura, Turisme i Esport de la Comunitat de Madrid amb la qual van justificar les altes temperatures a l’interior de les aules que pateixen els seus estudiants en carn pròpia quan arriben aquestes dates. Ells deuen viure a l’infern a 7.291 graus Fahrenheit i per això els sembla anecdòtica la calor en els recintes educatius. No solament això. Per a Mariano de Paco, un perfecte desconegut per a la majoria dels mortals fins fa una setmana, que els xiquets suporten 35º en els col·legis públics pot ser, fins i tot, una font d’inspiració. Cunyadisme en estat pur. Això no s’atreveix a dir-los-ho a la cara als pares i a les mares a l’eixida de classe. D’aquesta manera ha bromejat sobre la calor extrema que tant l’alumnat com el professorat suporten en els centres, una falta de respecte flagrant d’un responsable públic que se suposa que està en el càrrec, entre altres coses, per a cuidar i millorar la vida dels ciutadans. Brams d’ase no arriben al cel, i si hi arriben, no hi posen arrel.
No cal descriure aquest ésser perquè la frase, que va pronunciar en un plenari amb trage i corbata sense suar la cansalada perquè l’aire condicionat devia estar posat a tota virolla, ja ho diu tot. És evident que la calor en les aules, a alguns, sí que els ha passat més factura que a altres. Una demostració més, l’enèsima, del nivell d’incompetència i mesquinesa dels membres del Partit Popular. Ell té calor en l’Assemblea de Madrid en l’època estival? El cotxe oficial en què viatja disposa de climatitzador? Doncs que predique amb l’exemple. Ande yo fresquito, y riáse la gente. I els altres, que es foten. Acaba de licitar un contracte per al manteniment normatiu, preventiu i correctiu de les instal·lacions de climatització de diverses seus de la Conselleria que dirigeix, entre les quals on té el despatx, per un import de 108.000 euros. L’última genialitat d’aquest taujà és vestir els xiquets amb samarretes i pantalones de manga corta per anar a escola, como hemos hecho toda la vida i com diu que fa ell amb sa filla, que de segur que la porta a un privat. Un senyor que cobra 103.080 euros a l’any, uns 7.363 euros bruts mensuals, no sap que els pantalons no tenen mànegues, sinó camals. No sé si allò que caldria llevar-li al conseller és l’aire condicionat o Cultura del seu càrrec.
Mariano de Paco, un gestor cultural que inverteix en bous, elogia els superpoders d’Ayuso i es mofa de la calor que passen els alumnes, s’ha ficat en un bon merder. La incandescència és la seua font d’inspiració, i la poca vergonya la seua manera d’aferrar-se al poder i no dimitir després d’unes declaracions tan humiliants. Aquest personatge no té humanitat. La supèrbia li xorra per tots els porus. Zero pensament crític. Ignorància supina absoluta. Una persona així, tan desconnectada de la realitat, hauria de passar un matí en un centre públic per saber què significa fer classe sota unes temperatures incompatibles amb unes condicions adequades d’aprenentatge.
Tonto es el que hace tonterías, ens recordava Forrest Gump. Hace o dice, com en aquest cas. Ara resulta que tindre les criatures torrades i asfixiades en el pupitre no és una qüestió de deixadesa ni de falta d’inversió, sinó una estratègia pedagògica per augmentar la creativitat. Més diners públics perquè els nostres fills estiguen frescos mentre estudien? Refrescar-los gratis en plena canícula? Convertir les aules en un refugi climàtic? Quin confort és que els nens disposen a l’escola d’allò que alguns pares no poden permetre’s a casa? En realitat, és tot molt més senzill i barat. Que en l’assignatura de Plàstica es facen uns ventalls amb fulls de paper i arreando a xim-pam-pum, que recordem que fou la gracieta de Jesús Sánchez Martos, conseller de Sanitat de la mateixa regió allà per l’any 2017. Com es veu, riure’s del patiment alié no és cap novetat per a aquests tararots.
Estem arribant a uns límits d’estupidesa tan insuportables com les xifres que marquen els mercuris dins les aules. Aquest il·luminat, per a avalar la seua teoria, ens conta que va cursar l’EGB a Múrcia i que no li va passar res: y les puedo asegurar que en Murcia, cuando hace calor, hace calor. Y no pasa absolutamente nada.Jo, sincerament, dubte que ell acabara l’Educació General Bàsica. Si no va repetir els pàrvuls va ser un miracle. No sabíem que a la terra de Salzillo, a l’estiu, fa una xardor sufocant. Pensàvem que la gent hi va amb bufanda i coll alt. Allò que sí que tinc clar és que la xafogor li va deixar unes seqüeles que salten a la vista: la calda li va fondre el senderi. Si ha arribat tan lluny no ha sigut per la seua intel·ligència, sinó per la inspiració tèrmica.
I, per a acabar-ho d’adobar, el conseller cita el poeta Vicente Medina, que va escriure el seu poema més cèlebre, Cansera, sota un sol de justícia murcià. Cal tindre uns collons com el cavall de sant Martí per a utilitzar una composició que descriu literalment la misèria, la fatiga i la desesperació absoluta d’un jornaler per a justificar que els xiquets facen classe fregant la combustió. A més, el d’Archena va compondre amb calor perquè n’hi feia, no perquè la torridesa millorara la seua escriptura. Jo ficava tots aquests vividors de la política que neguen el canvi climàtic dins una sauna durant unes quantes hores perquè s’inspiraren i tingueren bones idees per al benestar de tota la col·lectivitat. O com que els agrada molt estar cara al sol, els posava en una plaça de Sevilla o Còrdova, al juliol, a les tres de la vesprada. I, per descomptat, els llevava el condicionador d’aire múltiple dels despatxos, a la millor fins i tot feien bé la seua faena.
Aquest señoro es creu que està en El Club de la Comedia, fa la intervenció esperant les rialles i els aplaudiments embogits dels seus companys de bancada. Em crida l’atenció que, davant una bajanada com aquesta, ningú del seu entorn siga capaç de dir-li que allò que va dir no solament és vergonyós, sinó una autèntica falta de respecte a tota la comunitat educativa. Quin menyspreu, quina manca d’empatia amb l’estudiantat i el professorat. És indecent, impresentable. Mariano de Paco és el viu exemple de per què no cal exposar la nostra mainada a eixes temperatures tan perilloses.
Aquest és el nivell dels personatges que envolten Isabel Díaz Ayuso, que tracta la xicalla de Madrid com si foren pollastres a l’ast, però, en canvi, els embrions són sagrats i ja es consideren membres de la família de ple dret. La presidenta s’ha desentés de les protestes i diu que cada col·legi ha de resoldre els seus problemes amb l’escalfor. O siga, que cada centre s’apanye com puga, fent palmitos amb fulls, portant de casa ventiladors i polvoritzadors de mà, seient tots els xavals al costat de la finestra, bufant-se els uns als altres o anant al seu àtic a fer la classe. «Comunismo o libertad», ja ho deia ella. Llibertat perquè cadascú faça el que vulga, a ella li la bufa. Si no fora tan greu la situació, i sobretot si no fora perquè guanya les eleccions amb majoria absoluta, seria per a riure a cor què vols. Quants multisplits es podrien haver col·locat amb els 350.000 euros que va costar el seu viatge interruptus a Mèxic fa poc a fer lliçons d’història?
M’atreviria a dir que els únics edificis oficials en què no hi ha aire condicionat a Espanya són els col·legis i els instituts. Per què les aules no estan preparades per a la calor dels mesos de maig, juny, setembre i octubre? Potser perquè els xiquets no voten? Bé, els seus pares sí, i haurien de penalitzar amb el vot eixos governs regionals que maltracten les seues criatures i el personal docent. És qüestió de voluntat. Torrejón de Ardoz, on governa el Partit Popular, s’ha convertit en el primer municipi de tot l’Estat que ha equipat totes les aules dels centres públics de la localitat amb aparells refrigeradors per a l’estiu i bomba de calor que usen a l’hivern. Si allí han pogut fer-ho, en la resta de pobles i ciutats també. És una necessitat, no un capritx. El Govern central aprovarà en les pròximes setmanes una línia de dos-cents milions d’euros per a la climatizació i rehabilitació energètica de centres educatius. Espere que aquests diners no els administren les comunitats autònomes, si no en algunes aniran a parar a la tauromàquia amb l’excusa que els bous també passen calor, ja voreu.
Si aquests diputats que frivolitzen amb aquest tema des d’un hemicicle totalment refrigerat tingueren els seus fills en aules a 35º, eixes aules ja estarien condicionades. De fet, si hi haguera una filial de Quirón que venguera aparells d’aire, n’hi hauria fins i tot en els banys i els corredors de tots els col·legis de Madrid. Els posaven al carrer, en cada parada d’autobús de la Gran Via. N’instal·larien un gegantesc in Plaza Mayor per a prendre’s a relaxing cup of café con leche. Jo no vull donar idees, però ja que sembla que l’hospital Zendal està mort de riure, que reutilitzen les màquines d’aire i les col·loquen en qualsevol centre escolar.
La calor també mata. Només al maig hi va haver cent una morts atribuïbles a la calor a Espanya, rècord d’eixe mes des que hi ha registres. Cada any hi ha més casos de colps de calor entre l’alumnat i el professorat. La salut està en risc, i les migranyes, els marejos o els sagnats nasals per les altes temperatures són cada vegada més freqüents. Estan esperant que alguns d’aquests símptomes deriven en un síncope amb un tràgic resultat que podria ser evitable? Com sempre, fins que no morirà algú no hi faran res, tan dur com cert. On està la prevenció de riscos laborals en aquest cas? I la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social?
En resum, la tolerància a la calor depén molt de qui la pateix. Mentre que 35º en una aula és font d’inspiració, el mateix termòmetre en l’Assemblea de Madrid seria un escàndol majúscul. Com que la calentor aguditza tant l’enginy i produeix ments tan brillants, apaguem ara mateix els equips múltiples del Congrés, del Senat, de tots els ajuntaments, diputacions, parlaments autonòmics, conselleries, despatxos oficials, etc. Que ses senyories s’arromanguen els camals i improvisen uns palmitos amb tota la paperassa que els envolta, i ja voran com els forns en què han convertit els seus llocs de treball els guiarà. Si els docents podem treballar en aquestes condicions, els polítics també poden fer-ho. Ja que són tan patriotes, la seua prioritat nacional ha de suar pel país, sí, però també regalar-nos a la ciutadania un fum de lleis del tot inspiradores. Ara que Mariano de Paco ens ha revelat el secret de la creativitat, espere que els nostres representants públics no malgasten mai més el seu talent amb l’aire condicionat.
