El proppassat 25 de març, Sebastià Carratalà, de Diari la Veu del País Valencià, es feu ressò d’una de les moltes persones que foren assassinades, silenciades i oblidades per Francisco Franco Bahamonde, del ramat i condició dels seus amics Hitler i Mussolini, tots plegats. Sabem que “Franco, ese hombre”, firmava “enterado i conforme”, donant el seu vistiplau als afusellaments, prenent el desdejuni, tot per desfer-se d’un grapat de bona gent de tota condició, majorment, del poble pla.
L’article donava a conéixer l’homenatge que rebrà Trinidad Garrigues Ortí, veïna de Torrent (l’Horta-Sud), afusellada i silenciada pel franquisme. Un homenatge que es durà a terme, després de contactar amb els seus descendents, el dia 17 d’abril a les 19.30 al Museu Comarcal de l’Horta-Sud, i comptarà amb una actuació del Cor.Dona.Veu, i amb la presència de la tercera i quarta generació de la seua família.
El col·lectiu feminista Un Torrent de Dones va decidir treure a la llum el relat d’aquesta dona, mare de tres fills, que va ser injustament detinguda al costat de la Torre de Torrent, després d’un incident amb el guarda, quan esperava visitar el seu marit, allà empresonat. La veïna, que no tenia cap mena d’antecedents polítics, va acabar a la Presó de Dones de València i, finalment, va ser afusellada el 17 d’agost del 1939 a Paterna després d’un judici sumaríssim.
Trinidad, per tant, “és una de les 2.238 persones a les quals el règim de “Franco, ese hombre” va arrabassar la vida al Terrer de Paterna, de les quals 19 eren dones, i és per això que després d’investigacions, que s’han dut a terme per part d’especialistes en memòria històrica i col·lectius de familiars d’aquestes.
Trinidad Garrigues Ortí va nàixer a Torrent, com ja s’ha dit el 9 de juny del 1903, en una família que vivia al carrer de Toledo. Va tindre dues germanes i dos germans, aquests últims també detingudes durant la postguerra. Es va casar amb Francisco Escorihuela Llorca i van tindre tres fills, Francisco, Trinidad i Carmen. La tercera va morir amb pocs anys. Els dos primers eren infants quan sa mare va ser detinguda i afusellada, i ja han mort. Dues netes i tres nets resideixen a Torrent, Aldaia i Riba-roja, alguns dels quals també desconeixen la història familiar.
Després de tot açò mostrat i demostrat, només me’n resta una: deixar-vos seguidament aquests versos del nostre Vicent Andrés Estellés, tot pensant que és absolutament idoni per aquests moments tan dramàtics:
“Els defraudats, els vençuts, els enganyats, els foradats per la tristesa, els clivellats per tant de dol i tanta injustícia, amb rosegons, a genollons, hissem la nostra fam i la nostra esperança, la nostra fam de llibertat! Pels nostres morts. Pels nostres morts arrenglerats arran del mur i cara a la llum que crema, pels nostres morts que ens floriren les mans, les mans, amb ulls, amb boca! Combatrem i farem el nostre país, malmès per tants combats i per tantes conductes, malmès, el malgastat patrimoni, el dispers bé, tot.”
