La cara rosada de Jordi Hereu, sostinguda sobre una papada ministerial, apareix en la pantalla i comença a llegir el document que li han posat davant del nas: «Sense comptar els dos darrers mesos de l’any –diu–, la despesa acumulada dels turistes internacionals ha superat ja a l’octubre el rècord de despesa de tot el 2023, que va ser de 108.000 milions d’euros. En els deu primers mesos d’enguany la despesa dels turistes internacionals ha crescut un 16,8 % i ha superat els 110.000 milions d’euros, mentre que el nombre de visitants ha augmentat un 10,8 % i n’ha superat els 82 milions. Només en el mes d’octubre, el nostre país ha rebut 8,9 milions de turistes internacionals que van gastar gairebé 12.000 milions d’euros. Són xifres que superen les d’octubre del 2023. Però no només les grans xifres són notables. Si anem als detalls, cada turista internacional ha gastat una mitjana de 1327 euros en octubre. Un 5,5% més que el darrer any. I la despesa diària també creix i ha assolit els 191 euros. Un augment del 3,1 %.»
Tot i la dicció defectuosa, que el fa aturar-se on no toca, el ministre està visiblement satisfet mentre va llegint. Deu pensar que les xifres que ha anunciat són bones. Però és fàcil veure que no ho són gens: 191 euros al dia de mitjana per turista és ben poca cosa. I diu que abans la xifra era més baixa. Això vol dir que cada euro del turisme costa molt de guanyar, i que el benefici és molt baix. Per donar allotjament, menjar, beguda, distracció i alguna cosa per comprar, i tot per 191 euros diaris, cal posar a treballar molta i molta gent i els salaris han de ser salvatgement escarransits. Els salaris que cobren els empleats que netegen els hotels, paren taula en les terrasses dels restaurants o venen suèters i samarretes en les franquícies. Si cada any arriben més de 100 milions de turistes, com ha anunciat el ministre, el problema no farà sinó augmentar. Més gent amb treballs mal pagats que caurà dins del sarró del famós «mercat laboral». Gent que si no és aquí, caldrà portar d’uns altres llocs.
Jordi Hereu és ministre d’Indústria i Turisme. La trampa es veu de seguida. El ministre no s’ha fet gravar un vídeo triomfalista parlant d’Indústria. Quina indústria? S’ha fet un vídeo parlant de turisme. El turisme va bé. Cada vegada anirà millor. No cal fer un màster a Esade per a saber-ho. Les xifres aniran pujant sense remei: cada any vindran més turistes; aterraran més avions; es llogaran més pisos per períodes breus; s’obriran més botigues de cadenes comercials internacionals; vindran més famílies de Colòmbia, Veneçuela, Perú, l’Argentina, El Salvador, Marroc i la República Dominicana per a canviar els llençols i les tovalloles dels hotels, per a passar el drap de la pols, per a buidar les papereres dels banys, per a anar amunt i avall amb una safata entre les taules… I, precisament, aquestes famílies llogaran els pisos vells, sense ascensor, i les plantes baixes fosques i humides, sense calefacció, amb portes i finestres que no tanquen bé i deixen passar els corrents d’aire. De manera que s’ompliran de pobra gent entrampada tots els habitatges on no voldrien anar a parar, ni morts, els turistes.
El negoci serà rodó, però d’una rodonesa fofa, com les galtes de Jordi Hereu, que anirà gravant vídeos per al ministeri on dirà: «Sense comptar els dos darrers mesos, la despesa acumulada dels turistes internacionals ha superat ja…»
