Una regidora em diu que l’alcalde s’ha dedicat a assetjar-la amb falsedats i insults. I està molt fotuda.
No és l’únic cas. Malauradament. És l’últim cas que m’he trobat.
Els assetjadors solen ser alcaldes o els seus subalterns. I també regidors en l’oposició que es dediquen a amollar insídies, calúmnies a candidats/regidors que fa que la gent del poble dubte de la seua honestedat.
Tenen dos propòsits.
El primer és enfonsar psicològicament la persona, fer-la eixir de polleguera perquè no n’encerte ni una.
I el segon que la població dubte de la seua dignitat i confiança i que no la voten.
Desgraciadament, sembla que és natural fer-ho en política, especialment a dones i joves. I volen normalitzar-ho.
Igual que s’ha començat a visibilitzar l’assetjament escolar, potser és hora de fer-ho en política.
Ara bé, com que no vivim en un món ideal, no hi ha una solució ideal.
Jo he trobat alguna solució que no sempre és completa. És la de comptar amb ajuda psicològica, no sols per a defendre’s, sinó per recompondre’s i ser més estrateg de com fer front als atacs.
Ja he contat en una altra ocasió la importància de mantenir l’equilibri emocional en política. És molt important perquè permet pensar en fred, amb visió àmplia, per dissenyar una estratègia per contrarestar les difamacions i saber quins són els talons d’Aquil·les de l’adversari.
Quan u se sent atacat, no és el millor estat d’ànim per decidir com respondre, perquè reaccionarà impulsivament. Quan u està enfonsat, no pensa bé, es deixa dur massa per les emocions, té un raonament parcial, esbiaixat.
Tinc una clienta que l’alcalde l’estava maltractant psicològicament. I jo l’estava ajudant a sobreposar-se als atacs i quan ella em preguntava per què era ella la que havia de preparar-se a superar els embats, no s’implicava en la tasca de sobreposar-se.
No entenia que ella era la que havia de treballar-s’ho. Em deia: «Si el roí és ell, per què m’haig de treballar jo?!». Quan va entendre que si ella es recompon emocionalment, ella podrà dominar la situació, aleshores va posar-se les piles.
No ha sigut capaç de parar-li els peus totalment, però sí que ha sigut capaç que no l’afecte tant, poder preparar les pròximes eleccions i dormir millor.
El món no és just. Que algú ens ataque immisericordement, quan nosaltres tenim una conducta política honesta, és injust. A voltes hem de prendre decisions per fer el món un poc més just. I ens toca moure fitxa a nosaltres encara que l’altre siga el dolent. O precisament per això.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
