En les eleccions a les Corts Valencianes del 2015 Compromís obtingué 456.823 vots. El millor resultat que havien obtingut mai. En les eleccions del 2023 el resultat baixà a 357.989 vots. Durant aquests vuit anys Compromís tingué la Conselleria d’Educació i la Direcció General de Política Lingüística. El conseller d’Educació va ser Vicent Marzà fins que dimití el 2022. El director de general de política lingüística era Rubén Trenzano. Trenzano deia que el sistema de línies en valencià “segregava” i generava “guetos”. Les línies en valencià feia trenta anys que funcionaven. En aquests trenta anys, s’havia demostrat que la millor educació podia ser educació pública i en valencià. En moltes poblacions de les comarques valencianoparlants tots els alumnes havien passat a rebre l’educació en valencià, i en les zones on la presència social del castellà és predominant, almenys les escoles i les línies en valencià funcionaven com a espais favorables a l’aprenentatge i l’ús de la llengua. Li molestaven aquests espais segurs a Trenzano? Eren “guetos”?
El sistema de línies era molt millor que el pervers sistema de percentatges que hi ha ara. El Pp i Vox no s’inventaren això del plurilingüisme en percentatges. S’ho inventaren Marzà i Trenzano. I tingué un elevat cost electoral. Tan elevat que, per a calmar els ànims, hagué de dimitir Marzà un any abans de les eleccions i ni tan sols així n’hi hagué prou.
És cert que Joan Baldoví i Gerard Fullana s’han manifestat a favor de la vaga indefinida dels docents. Ho han fet a les Corts i ho han fet al carrer. Baldoví és gairebé segur que ha tingut temps de comprendre que la Llei de Plurilingüisme de Marzà va ser una errada monumental i que, a més, obrí el pas a l’intent d’arraconament del valencià que després han impulsat Vox i el Pp. Però ho ha pogut comprendre també Fullana? És important saber-ho. Dins de Compromís, Fullana és qui s’ha ocupat de denunciar els abusos de Rovira i d’Ortí en els debats de les Corts. Si Compromís i el Psoe guanyen les eleccions, Fullana tindrà moltes possibilitats de ser conseller d’Educació. Però si això arriba a passar, què és el que pensa fer Fullana? Derogarà els decrets de Rovira i de Marzà i tornarem al sistema de línies o només derogarà el decret de Rovira i deixarà intacta la farsa del plurilingüisme en percentatges? Hi ha molta gent interessada a saber quin és el programa concret de Compromís en educació i a qui proposaran com a conseller. La història de les improvisacions idiotes de Marzà i companyia, no s’hauria de repetir mai.
Ara ja se sap que, el 2015, va ser Mónica Oltra qui decidí en l’últim moment arraconar Gràcia Jiménez i imposar per sorpresa el nomenament de Marzà. Tenien una persona que havia estat preparant-se per al càrrec i en posaren una altra, perquè Oltra volia exercir el control dins de la coalició. I, potser, a Fullana li passarà el mateix. Potser, en l’últim moment, hi haurà unes negociacions estranyes que no li resultaran favorables. En qualsevol cas, seria convenient que Compromís exposés els seus plans lingüístics. Si vol recuperar una part important de l’electorat que va perdre, és clar. Perquè això de donar les coses per suposades ja no li funcionarà.
