Sope amb el meu cunyat Manolo en un restaurant de Sant Joan Despí. Picadeta, cervesa, espatlla de corder amb guarnició i vi. Sense postres perquè fem règim.

Ell acabava de tornar de la Xina, on havia estat vint-i-un dies. Així doncs, li vaig cedir gustosament la paraula, Si m’adonava que li feia mal la gola de parlar tant, li mesurava una altra copa de vi i l’encoratjava a continuar. Vet ací un resum de la seua exposició.

Oficial de primeríssima com és en l’ús i manteniment de màquines d’injecció de plàstic, Manolo fa tres mesos que ha canviat d’empresa. (Segons els meus comptes, deu haver estat en més de vint diferents. Perquè, així com no hi ha cap Manel que siga dolent, no pul·lula sota la volta del cel cap patró del ram del plàstic que siga bo. Excuseu-me la generalització: potser n’hi ha algun, però en parador desconegut.)

El nou amo del meu cunyat és un personatge. Fa poc, entre la dona i el fill l’expulsaren del negoci familiar, que ell havia creat del no-res i havia fet créixer constantment durant més de vint anys. Aquesta porcada el va disgustar, però no deixà de considerar-la una batalla empresarial, una lluita pel poder en què unes vegades es guanya i les altres es perd.

El que el molestà de veres va ser que l’esborraren del Facebook de l’empresa. Allí s’explicava que el sogre havia fundat el negoci, l’exdona del nostre personatge l’havia modernitzat i engrandit i a hores d’ara en portava les regnes el fill. Ell senzillament no existia ni havia existit mai.

La fàbrica és d’ulleres i l’any passat en van facturar un milió.

L’empresari escarnit s’ha marcat dos objectius: vendre dos milions d’ulleres el primer any i, a la llarga, arruïnar l’exdona i el fill.

Per fer-hi front, disposa de tres milions d’euros gastadors. En la reserva, dotze bungalous a Eivissa i un xalet a Pedralbes.

La primera provisió que ha fet ha sigut contractar el meu cunyat i un enginyer industrial. La segona, llogar una planta baixa de legalitat dubtosa. La tercera, moure cap a la Xina en companyia dels dos treballadors per comprar-hi maquinària barata.

(La sort de tenir unes lectores i uns lectors tan viatjats em permet obviar l’odissea aeronàutica, de manera que reanudarem la història a Pequín, altrament dit Beijin.)

L’amo s’hostatjà en un hotel de cinc estels mentre que Manolo i el seu company ocuparen un pis que no estava malament quant a mobiliari, manteniment i grandària. El mal era que no tenia calefacció i a les nits hi baixava la temperatura fins a dos graus sobre zero.

-Cal ser positius, Manolo: pitjor hauria sigut que foren negatius! –em ve de gust mortificar-lo. Ell ha estat a la Xina i jo no!

Una de les primeres coses que feren en arribar-hi va ser anar de boda. Es casava la filla d’un empresari que era amic de l’empresari que els havia de fabricar les màquines. El meu cunyat encara al·lucina en rememorar l’exhibició de focs artificials, els enginys hidràulics i el parament floral. Senzillament sublim. Calculà uns cinc-cents invitats, però no li estranyaria que en foren més. Quant al menú, va perdre el compte dels plats, plàteres i platets que els van traure.

Parlant de traure: la primera cosa que es va traure el meu cunyat va ser el rellotge Casio del canell per guardar-se’l a la butxaca. No perquè tinguera por que li’l furtaren, sinó perquè li queia la cara de vergonya quan el comparava amb els Rolex d’or que lluïen alguns companys i companyes de taula. Més d’un, amb petits diamants engalzats.

Comptat i debatut, el menjar va ser una de les millors coses del viatge. Tots els dies gaudiren d’uns dinars suculentíssims, però havien de pagar el peatge corresponent. Res més que invertien una hora en el trajecte de la fàbrica al restaurant, dues per menjar i una altra en el viatge de retorn al treball. Diu que no menjà llagosta tots els dies perquè a la fi se’n va cansar. Les tenien vives i tu mateix triaves la que volies que et prepararen. No saben viure ni res els potentats dels països comunistes!

Més notícies
Notícia: “Que no ens furten el Sud”: El manifest per a impulsar La Veu del Sud
Comparteix
El text posa de manifest la necessitat urgent de superar la desconnexió territorial i la distància "més mental que quilomètrica" existent des del Cap i casal
Notícia: Callosa d’en Sarrià acollirà la presentació de La Veu del Sud
Comparteix
L'esdeveniment tindrà lloc el dimarts 17 de novembre a les 18:30 h a la Casa de Cultura del municipi
Notícia: La penitència perpètua
Comparteix
OPINIÓ | "No negue que una injustícia antiga puga produir privilegis actuals. Si una institució conserva béns espoliats, és raonable discutir-ne la restitució. Si una desigualtat present prové d'estructures discriminatòries, cal combatre-la."
Notícia: Xàtiva inaugura una exposició dedicada a la figura de Carlos Sarthou
Comparteix
Es tracta d’una mostra amb abundants fotografies, panells explicatius i objectes personals per apropar-se a l’erudit xativí nascut a Vila-real dins dels 150 anys del seu naixement

Comparteix

Icona de pantalla completa