Hi ha una escena habitual en política municipal valenciana: un/a candidat/a fa un vídeo, una roda de premsa o escriu un article impecable, dona dades correctes, arguments sòlids i propostes raonables… i, tanmateix, no connecta amb el públic. Mentrestant, algú amb un discurs molt més simple aconsegueix marcar el relat durant dies. I arriba la frustració. Com pot ser?

No és casualitat. Té una explicació.

Durant anys, una part de l’esquerra ha assumit que tindre raó era suficient. Però en política, les persones no decideixen només des de la racionalitat. Decideixen des de marcs mentals, emocions, identitat i percepcions. Qui entén això, té avantatge electoral. George Lakoff ho va resumir en el seu llibre “No penses en un elefant”. 

Les dretes fa anys que entenen molt bé una idea fonamental: la política no és només transmetre informació. És construir significat i sentit que toca la fibra de la població. I no sols perquè diuen mentides. Inclús les falsedats han de resultar versemblants.

I ací és on molts espais progressistes fallen. Perquè continuen comunicant amb un llenguatge excessivament tècnic, institucional o defensiu, mentre altres forces expliquen històries simples que apel·len directament a emocions concretes: orgull, por, esperança, seguretat o pertinença.

O penses que després de dècades d’utilitzar l’enfocament racionalista i els resultats electorals pobres, creus que ara ha de canviar? Per quina raó?

La creença que una proposta política sòlida per si mateixa garanteix suport majoritari és una idea desencertada. Des de fa dècades. La realitat mostra que els ciutadans no avaluen primer els programes, sinó les percepcions: confiança, proximitat, credibilitat o autenticitat. En l’àmbit municipal, això es tradueix en la capacitat de relacionar-se fluidament amb el veïnat i transmetre els seus valors. Només quan aquestes connexions emocionals i relacionals existeixen, l’electorat està disposat a escoltar i valorar el fons de les propostes.

Aquesta perspectiva genera incomoditat en certs sectors de les esquerres, que associen l’èmfasi en l’emocional amb una renúncia a la profunditat ideològica. El debat no ha de ser “emoció versus ideologia”, sinó com integrar totes dues dimensions. Els valors esquerrans és poden expressar honestament i amb intensitat arribant a molts més votants. Les idees només ressonaran en els electors si es comuniquen des de valors i sentirs compartits. La clau està en el fet que les propostes polítiques siguen capaces de connectar amb molts més ciutadans.

La diferència entre un discurs que funciona i un que no, sovint no ha de veure amb el programa polític, sinó amb la manera d’explicar-lo.

Pots dir: “Tenim dret a l’habitatge” o pots expressar “Que tenir una casa siga el més normal, no un luxe”. Aquesta segona tindrà molt més impacte en el públic, encara que «diguem el mateix». La política efectiva no simplifica les idees: les fa significatives per als votants.

A 12 mesos de les eleccions municipals, t’oferisc dues opcions per donar-te idees de com arribar a més població.

La primera és estudiar tots els articles que he escrit sobre comunicació, estratègia i psicologia política. La majoria publicats en Diari La Veu des de 2024.

La segona opció que t’oferisc és la guia Com arribar a més població en les pròximes eleccions sobre comunicació política, pensada especialment per a candidats de l’esquerra valenciana. És un fragment del meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política.

En la guia parle de marcs mentals, creació de relats (storytelling), errors habituals, exemples reals de bona i mala comunicació. Et podràs inspirar de com expressar-te per arribar més fàcilment al teu veïnat i que et voten. Entra en l’enllaç per saber com pots abaixar-te la guia.

Veuràs que no done fórmules màgiques. És per entendre per què alguns discursos mobilitzen… i altres passen desapercebuts encara que tinguen bones intencions.

La política continua sent una ferramenta capaç de canviar la vida de la gent de veritat. I per transformar la realitat, primer cal aconseguir que el missatge arribe, emocione i siga recordat. Perquè la ciutadania sàpiga a qui votar.

Comunicar millor no és maquillar idees: és fer que més persones entenguen els valors, i els senten com a propis i vulguen formar part del canvi. 

Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.

Més notícies
Notícia: La unió de les esquerres… tristes?
Comparteix
"Als mítings de les europees, en lloc de les meues targetes de 'coach' polític, calien les de psicoteràpia: alguns discursos eren depriments. A mobilitzar l'electorat s'aprén!"
Notícia: Comuniques el que l’altre vol? O el que tu vols?
Comparteix
"Un enfocament clau és contestar a l'adversari, no el que ell vol, sinó posant davant les pròpies pautes i principis i expressant-los de forma convincent i serena.”
Notícia: Parlar de valors és fàcil. I portar-los a la pràctica?
Comparteix
"Les nostres idees són importants. Però el llenguatge que usem les pot fer invisibles. I també necessitem desenvolupar habilitats i actituds."
Notícia: Polarització, soledat i algoritmes en la generació Z
Comparteix
"Els discursos tradicionals no funcionen amb els jóvens i hi ha polítics que exploren formes molt diferents de comunicar-se i relacionar-se amb ells. I sovint amb prou èxit."

Comparteix

Icona de pantalla completa