Anava jo despistat llegint un recent article de José María Aznar, sí, el dels peus damunt la taula que va portar el seu país a una guerra. Però, què voleu que vos diga, cal saber què pensa l’enemic, i dic enemic, que no oponent. Aznar és i sempre serà un enemic que representa exactament l’enèmic: de classe, de pensament, de nació. El cas és que fa una disquisició, per a mi desconeguda —no vos alarmaré amb la meua extensa ignorància—, sobre l’origen etimològic de la paraula Espanya, no de l’origen històric, que tots saben que es va fundar just després que Adam i Eva foren foragitats del paradís.
Doncs sembla que Espanya és l’evolució medieval del llatí Hispania, el qual és deutor d’un mot prellatí, fenici, vaja, I-spn-ya. Que vol dir «illa de l’amagatall» i que alguns volen veure en l’illa de Perejil, que tan abraonadament va defensar l’invencible exèrcit espanyol capitanejat per ell mateix; que seria el lloc on la sirena Calipso va tindre distret Ulisses durant uns set anys.
I probablement és cert eixe origen etimològic del mot Espanya, perquè si alguna cosa es pot dir d’Espanya és que és un quasi-país d’amagatalls. Un país on resten amagats milers de cossos assassinats durant la Guerra Civil, però també on viuen amagats tot de narcotraficants i criminals de l’extinta Unió Soviètica, nazis expatriats que ocupen Mallorca i bona part de les Marines valencianes; corruptes de tota mena, exministres que munten bufets per a fer lleis que afavorisquen els seus clients; torturadors mai jutjats; incompetents que s’amaguen, i fan bé, als passadissos de ministeris, conselleries i empreses públiques.
Espanya, un nom escaient per a un quasipaís, un amagatall per al pitjor de la societat mundial, on la llei es fa a cop de taló (recordeu que es podia obtenir la nacionalitat fins fa poc, comprant a preus desmesurats), on la llei no és igual per a tothom, i et deixa tranquil sempre que tingues prou calés o pertanyes a la classe correcta.
Gran Aznar, que fa de l’amagatall un valor. Un amagatall on tot passa a les fosques. Així és Espanya, què hi farem?
