Ja estem ficats una altra vegada en l’embolic electoral espanyol. I si fa no fa en les mateixes condicions que fa tres anys. Els blocs, previsiblement, no es mouran gens. Per què haurien de fer-ho? En el Pp no saben fer política. Ho han tingut molt fàcil aquests darrers anys i han desaprofitat totes les oportunitats. Només necessitaven distanciar-se de Vox de manera ben visible. Mostrar que tenien algunes idees aproximadament liberals, aproximadament moderades, aproximadament intel·ligents. Es poden defensar els interessos del capital i de les classes adinerades sense insultar contínuament la intel·ligència de l’electorat. Ens n’hem oblidat, que això és possible, de tan acostumats com estem a la gasòfia ideològica del Pp i al seu ridícul constant. És clar: una cosa és Churchill i una altra cosa ben diferent són Ayuso, Tellado i Feijóo. O aquella mosqueta morta del Borja Sémper, que sembla escapat d’un col·legi dels maristes i que encara en porta l’uniforme.
No dic que els caldria un Churchill, perquè això no és tampoc tan fàcil. Però almenys podrien imitar els seus discursos, en lloc d’imitar Chucky, el ninot diabòlic, que és el que fa Ayuso.
A l’esquerra del Psoe, tot ha quedat més o menys clar. Clar a favor del Psoe, que s’aprofitarà del desgavell. Tota aquella gresca pseudoassembleària de Sumar i de Yolanda Díaz se n’ha anat avall en quatre dies. No podia ser d’una altra manera. Podem ha perdut molt de gas i ara mateix són un partit en liquidació que no fa sinó destorbar. La intenció de Rufián de convertir-se en la nova Yolanda Díaz ha fracassat, com era previsible. D’Errejón i el seu descrèdit total, no cal ni parlar-ne. L’esquerra a l’esquerra del Psoe ara mateix és una confitura insubstancial moguda només per la por. És preocupant. Aquestes eleccions seran les eleccions de la por: els votants del bloc de la dreta són gent espantada per la desproporcionada arribada d’immigrants i pel deteriorament dels serveis públics; els votants de l’esquerra estan horripilats amb les retallades que aplicarà la dreta i pel deteriorament dels serveis públics que això ocasionarà. Uns i altres tenen un punt en comú. Estan convençuts que si guanya l’altre tot anirà a pitjor. Sí. Però en aquesta ocasió sembla que també estan convençuts que tot anirà malament en qualsevol cas, tant si guanyen els seus com si guanyen els altres.
