La degradació de la Via Augusta al seu pas per la Plana de l’Arc de Cabanes ha motivat una reclamació davant la Conselleria de Cultura, encapçalada per Carme Ortí, perquè adopte mesures efectives per a conservar aquest element del patrimoni històric. L’escrit, presentat per l’exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC) i col·laborador de Diari La Veu, Vicent Àlvarez, posa el focus sobretot en el tram que uneix la Pobla Tornesa, Vilafamés i Cabanes, en el qual, denuncia, hi ha un deteriorament greu de les restes de l’antiga calçada romana a causa de l’impacte provocat, entre altres activitats, per la pràctica de motocròs.
La reclamació recupera les advertències que el CVC ja va formular fa més de dues dècades. L’11 d’octubre del 2002, l’organisme consultiu de la Generalitat va emetre un informe sobre la conservació de la Via Augusta davant “les notícies i els fets que alertaven del risc de pèrdua o deteriorament d’aquest bé patrimonial si les administracions públiques -valenciana, espanyola i europea- no adoptaven mesures de protecció”.
Aquell document subratllava la importància de la via romana no només des d’un punt de vista arqueològic, sinó també com a “element vertebrador de la història del territori”. El CVC recordava que la ruta, que partia des de la Via Apia, a Roma, i des del Pirineu rebia la denominació d’Augusta, recorria més de mil quilòmetres i constituïa un dels grans eixos de la romanització. Al seu voltant, s’hi van desenvolupar nuclis humans que deixaren una important empremta històrica i arquitectònica, indicava.
Per això, el Consell concloïa que calia contemplar la Via Augusta com “una resta arqueològica important” i, alhora, com a element identificador d’una “comunitat històrica i cultural”.
Recomanacions desateses
L’informe del 2002 plantejava cinc línies d’actuació: investigar a fons el recorregut de la via; estudiar la declaració com a Bé d’Interés Cultural (BIC) dels trams que ho justificaren pel seu nivell de conservació; dignificar l’entorn de l’Arc de Cabanes; impedir que les noves infraestructures de comunicació destruïren les restes; impulsar una tasca de divulgació, i garantir una intervenció coordinada de les administracions per a protegir tant els vestigis coneguts com els que pogueren aparéixer en el futur.
La nova reclamació assenyala que aquestes recomanacions no s’han desenvolupat fins a garantir-ne una protecció efectiva. La Generalitat va crear el sender “Via Augusta”, amb senyalització en diferents punts, i també es va redactar un Pla Director, però la proposta de declaració com a BIC va decaure i, segons denuncia l’escrit, “no s’ha tornat a parlar del tema”.
Més de vint anys després de l’informe del CVC, el document alerta que el pas del temps ha agreujat la situació. “A hores d’ara hi ha trams molt degradats i els seus vestigis van desapareixent”, recalca.
Motocròs sobre el traçat de la via romana
La denúncia identifica com un dels punts especialment afectats el trajecte entre la Pobla Tornesa i l’Arc de Cabanes, una zona freqüentada per visitants i en la qual encara es conservarien parts de l’empedrat original.
Segons l’escrit presentat a Cultura, a prop de la Via Augusta, al terme de Vilafamés, s’hi ha instal·lat “un espai destinat al motocròs que genera soroll eixordador” i afecta tant les persones com la fauna. Però la reclamació va més enllà i afirma que l’empedrat de la via “en gran part del trajecte ha estat destrossat”.
També denuncia l’ús de la mateixa Via Augusta per part d’empreses dedicades a activitats de motocròs. El document cita concretament un episodi del passat 10 d’octubre, quan tres motocicletes haurien circulat pel sender sense que, segons el denunciant, “cap entitat o autoritat ho evitara”.
Davant d’aquesta situació, la petició invoca l’article 27 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, així com l’article 8 de la legislació estatal de patrimoni històric, per a reclamar una actuació de la Generalitat.
En concret, demana que es vigile de manera efectiva el tram de la Via Augusta que travessa els termes municipals de la Pobla Tornesa, Vilafamés i Cabanes, amb l’objectiu d’impedir la pràctica del motocròs i qualsevol altra activitat que puga afectar negativament les restes de la calçada.
La segona reivindicació és de més abast: que la Generalitat inicie un expedient per a declarar aquest tram Bé d’Interés Cultural, atenent els seus valors patrimonials, històrics i arqueològics i la seua consideració com a element identitari.
