La devastació provocada per la dana del 29 d’octubre del 2024 ha deixat una lliçó que el sector bibliotecari valencià no vol oblidar, perquè, davant d’una catàstrofe, la protecció dels llibres, els documents i els fons patrimonials no pot començar quan l’aigua ja ha entrat per la porta. Cal prevenció, protocols i professionals preparats per a actuar.
Amb aquest objectiu, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes (COBDCV) ha impartit el curs “Gestió d’emergències i salvaguarda del patrimoni documental”, una iniciativa destinada a reforçar la preparació del personal d’arxius, biblioteques i altres institucions responsables de custodiar col·leccions documentals.
La formació ha reunit 27 professionals procedents de la Generalitat Valenciana, biblioteques i arxius municipals, universitats i institucions culturals. La major part treballen les comarques centrals del País Valencià i altres, a les comarques del migjorn valencià, Barcelona i Palma.
El curs ha arribat després d’una catàstrofe que va posar al descobert fins a quin punt són vulnerables els equipaments culturals davant d’un episodi meteorològic extrem. Una realitat que Diari La Veu va documentar mesos després de les inundacions en la sèrie “DANA | El ressorgiment de les biblioteques“, dedicada a explicar tant la destrucció com el lent procés de recuperació d’alguns dels centres més castigats.
Els testimonis recollits en aquesta sèrie d’entrevistes mostraven la dimensió dels danys. A la Biblioteca d’Albal (l’Horta Sud), per exemple, l’aigua va arribar a 1,40 metres d’altura i només es van salvar uns 3.000 llibres dels més de 27.000 registrats. Les prestatgeries van cedir pel pes del paper mullat, el mobiliari va quedar destruït i la humitat va continuar fent malbé exemplars després de la inundació.
A Algemesí (la Ribera Alta), la biblioteca i l’arxiu municipal, ubicats en un edifici del 1902, també van quedar greument afectats. L’aigua va arribar a 1,20 metres i es van perdre fons moderns, històrics i locals, a més del mobiliari, ordinadors i material de treball. La Biblioteca d’Aldaia (l’Horta Sud) va necessitar huit mesos per a poder reobrir després de la dana, mentre que la de la Torre, a València, va quedar completament arrasada després que l’aigua superara el metre d’altura.
Aprendre de la catàstrofe
Precisament, aquestes experiències són les que ara reforcen la necessitat de passar de la reacció a la prevenció. El COBDCV recorda que durant la dana va impulsar actuacions de seguiment, suport i coordinació per a contribuir a recuperar els centres culturals afectats i els seus serveis. Aquella experiència va consolidar una idea que ara trasllada a la formació, perquè identificar els riscos i saber com actuar abans que es produïsca una emergència pot reduir considerablement les pèrdues.
“La dana ens va ensenyar d’una forma molt directa fins a quin punt una emergència pot afectar les biblioteques, els arxius i el patrimoni que conserven”, ha assenyalat la presidenta del COBDCV, Teresa Gomis.
Gomis ha explicat que l’experiència va fer evident la necessitat “d’impulsar una formació específica que ajudara els i les professionals a preparar-se millor, saber com actuar i coordinar-se amb els serveis d’emergència. L’interès mostrat pels 27 participants ens anima a continuar treballant en aquesta direcció”, ha remarcat.
La presidenta del COBDCV ja havia abordat aquesta qüestió a Diari La Veu juntament amb l’expresidenta del Col·legi Yolanda Puchades en l’entrevista que va tancar la sèrie “El ressorgiment de les biblioteques”, publicada deu mesos després de la catàstrofe i centrada precisament en el procés de recuperació dels centres afectats.
De salvar els documents a gestionar l’impacte emocional
La formació impartida aborda tot el cicle d’una emergència: prevenció, intervenció i recuperació. El programa inclou l’avaluació de riscos, la normativa de protecció civil, l’elaboració de plans de salvaguarda i l’organització dels equips que han d’actuar quan es produeix una catàstrofe. També s’hi treballen situacions molt concretes, com ara determinar quins documents cal salvar primer, com registrar les actuacions, com efectuar el triatge dels materials afectats o com avaluar els danys una vegada controlada l’emergència.
Una altra part se centra en què cal fer amb llibres i documents després del desastre, amb tècniques d’estabilització ambiental, assecat, neteja i reinstal·lació. En la formació han col·laborat professionals de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació que van participar directament en la recuperació de documentació afectada per les inundacions del 2024.
El programa incorpora, a més, un element menys visible, l’impacte emocional que una catàstrofe d’aquestes característiques provoca entre els professionals. No debades els testimonis entrevistats per Diari La Veu mostraven que la recuperació de les biblioteques anava molt més enllà dels llibres. A Paiporta (l’Horta Sud), el bibliotecari Emili Juan sintetitzava aquesta dimensió quan explicava que “reobrir la biblioteca era també una qüestió emocional”.
Una idea compartida des d’Albal, on la directora Marisol Rotglà insistia en la necessitat de “mantindre viva la biblioteca”, i des de la biblioteca de Florida Grup Educatiu de Catarroja (l’Horta Sud), on Arantxa Meseguer reivindicava aquests espais com una peça “clau per al benestar de l’alumnat”.
Ara, quasi dos anys després de la catàstrofe, el COBDCV prova de convertir tot aquell aprenentatge forçat en prevenció. Perquè protegir una biblioteca davant d’una emergència no significa únicament salvar llibres i documents, significa preservar una part de la memòria col·lectiva i garantir que, després de la catàstrofe, aquests espais puguen tornar a prestar servei a la ciutadania.
