La Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) va tancar la seua V Assemblea amb aquesta reivindicació que va ser corejada per les delegades i delegats i les persones invitades.
El Palau de l’Exposició de València va acollir les sessions de debat d’aquest moviment de pensionistes que agrupa nombroses plataformes de l’Estat, incloent-hi la Coordinadora Valenciana, que ha estat un dels més actius durant els darrers anys. Els debats van ser intensos, com ho han de ser quan s’està parlant de les pensions, actuals i futures, i de la situació del món del treball. Una de les frases més escoltades va ser: «No hi haurà pensions públiques dignes si no hi ha condicions laborals dignes». Així és i així serà.
La COESPE ha estat present a totes les mobilitzacions per defensar els drets de la classe treballadora. El moviment de pensionistes ha donat suport a la derogació de les reformes laborals, la defensa de la sanitat i educació públiques, la millora de la situació de les residències de majors i la solidaritat amb la vaga del metall de Cadis, entre altres conflictes laborals. La seua lluita no era, no és, només per defensar les pensions actuals, sinó també les de les futures generacions, així com la millora de les condicions laborals de les treballadores i treballadors. Un exemple de solidaritat intergeneracional i de classe que també va recórrer totes les sessions de l’assemblea.
Pel que fa a les pensions, des del meu punt de vista, cinc van ser les principals conclusions de la trobada:
1. El govern actual no ha tingut en compte l’opinió del moviment pensionista.
2. La revalorització de les pensions no és acceptable en fer-se en funció de l’IPC mitjà anual i no segons l’IPC real anual. No és el mateix. Tampoc hi haurà una paga compensatòria anual per contrarestar les pèrdues de poder adquisitiu.
3. La pensió mínima hauria de ser de 1.080 euros per evitar que hi haja pensionistes per sota del llindar de la pobresa.
4. La defensa del caràcter públic de les pensions i l’oposició als plans de pensions d’empresa que impulsa el ministre José Luis Escrivá.
5. Les dones pensionistes pateixen una bretxa molt important que cal combatre radicalment per a acabar amb les pensions miserables que moltes d’elles cobren.
A més, es va criticar el Govern espanyol per no haver derogat íntegrament les reformes de les pensions de 2011 i 2013, que són molt lesives per a les pensionistes i els pensionistes, actuals i futurs.
Les persones que van participar en l’assemblea estatal venen d’una llarga tradició en la defensa de les llibertats democràtiques i els drets socials i laborals. Tenen molts anys de compromís i militància a l’esquena, tal com es va evidenciar els dies 28 i 29 d’abril a València, i també des de l’inici de les mobilitzacions que han estat impulsant. Han construït un moviment obert, plural, integrador i capaç de sumar; un exemple de dignitat i lluita. Són les missatgeres i els missatgers del canvi social, com s’ha vist aquests darrers anys, i saben cuidar-se entre elles, cosa que no és habitual en aquesta societat.
«El moviment obrer lluitava per les llibertats. Les reivindicacions anaven per davant de la situació i dels marges que el sistema imposava» va dir un dels delegats. Una gran lliçó per al moviment sindical i per al conjunt de moviments socials i polítics, que s’ha de prendre en consideració si volem anar més enllà de la política pal·liativa, tan estesa per tot arreu, i capgirar i transformar, de veritat, la situació actual.
Des que em vaig jubilar, aquesta ha estat la meua primera assemblea de la COESPE. La meua valoració, com a jubilat recent, és ben positiva. Vaig aprendre molt, vaig eixir content, amb molta força i idees clares, amb la satisfacció de saber que, governe qui governe, el moviment de pensionistes està ben viu i combatiu per defensar unes pensions públiques dignes per a totes i tots.
Governe qui governe, les pensions públiques es defensen
