Una de les grans sorts de la meua vida ha estat coincidir durant vint anys amb Tino Olivert a l’institut Llopis Marí, de Cullera. Ell, com a professor de cuina; jo, com a afortunat deglutidor de les seues elaboracions. Tino, precisament, em convidà a dinar al restaurant Origen, de Carcaixent.
Àlex Vidal, el seu responsable, va cursar estudis a l’IES precitat, i després es buscà la vida a Àustria, Mèxic, Anglaterra, el Salvador, Toledo, Catalunya, País Basc i fins i tot a Singapur. A València va treballar al cèlebre Toshi, del carrer del Salvador, establiment que admet només deu comensals cada hora d’àpat. Origen n’acull un màxim de vint-i-cinc. Les taules estan molt separades unes d’altres.
Origen no té encara un mes de vida i ja ha rebut ressenyes entusiastes de molt prestigiosos gastrònoms. Jo, pobre de mi, només puc dir que tan bon punt entres al local ja notes que és una altra història. Després tastes els plats –tots molt ben acabats- i t’encerteixes que estàs davant d’un altre nivell de cuina. Sens dubte, Origen no té res a envejar als millors restaurants de Barcelona i de Madrid. (Abans que ningú no arrufe el nas, he de confessar que jo, sempre que he anat a un restaurant de categoria, ha sigut per la meua condició d’escriptor o per alguna altra circumstància, però sempre convidat.)
El menú d’Origen és superharmoniós i, com és aconsellable, va de menys a més. Hi ha uns entrants de capellà, bunyolet de putxero i caldo, després hi ha carxofa, brou de porro amb cruixent, arròs amb remolatxa… Ja no dic res més. D’un plat a un altre els sabors no tenen res a veure. Les postres ja no poden ser més exquisides.
A partir d’uns productes de proximitat i ecològics, fan una cuina tan elaborada que no trobes a faltar uns aliments que a hores d’ara estan pels núvols i que, cas de ser al menú, aquest no costaria menys de 100 euros. A Origen, en canvi, pots menjar i beure molt bé per 50. I el mateix menú d’ací, a València o a Barcelona et costaria més del doble.
Hi ha també un menú vegà, que no he tastat, però dues parelles de la taula del costat m’han assegurat que és extraordinari. I aquesta bona gent no menteix.
Estem davant d’una gastronomia sostenible i d’una cuina molt elaborada. Açò fa que un producte relativament barat esdevinga tan excel·lent com un de caríssim. Parlaré d’un plat per exemple: la cansalada magreta. Cuinada a baixa temperatura com la fan aconsegueixen que tinga un tast superior al del millor rellom. Ací no trobareu caviar ni gamba de Dénia, per dir alguna cosa. Ara, no. Tal vegada més endavant canviaran de tendència.
A Àlex Vidal i el seu equip els agrada cuinar i que els clients ho passen bé menjant. A diferència de molts restaurants que compren fetes la majoria de les coses, ací elaboren fins i tot el pa que serveixen.
Vist des de fora es pot considerar que obrir aquest local a València o fins i tot a Alzira era jugar sobre segur, però els responsables d’Origen han apostat per Carcaixent, valents.
A banda del menjar, els altres productes que trobem al local són també biodegradables –passeu-me el mot. Taules, tovallons, quadres. La vaixella és exclusiva i a fe que no pot ser més atractiva i revolucionària. Si no us ho creieu, aneu-hi i ho comprovareu.
Faig un incís per assenyalar una altra cosa molt interessant d’Origen: el menú tan digne que mengen els seus treballadors. Poca broma.
De la carta de vins cal assenyalar que n’hi ha molts d’ecològics i un gran nombre de valencians. També ginebra i Carmaleta. Fins i tot el refresc de cola és del terreny.
Augure una llarga vida a Origen, prenyada d’èxits. Salut!
