La Fundació Chirivella Soriano mostra l’obra «vital» de l’artista Vicente Martínez

«Pulsions saldades» reuneix un centenar de peces en la primera exposició dedicada a l’autor des del 1998

La Fundació Xirivella Soriano de València celebra i recupera l'obra «vital» de l'artista Vicente Martínez amb un centenar d'obres, de les quals 70 són escultures. L’exposició retrospectiva, organitzada junt amb el Consorci de Museus (CMCV), és la primera mostra dedicada a l'autor des del 1998.

La selecció -que porta el títol de «Pulsions saldades» i que es podrà visitar fins al 25 de setembre al Palau Joan de Valeriola- revela «l'obra d'un artista valencià que per diverses raons és poc coneguda i reconeguda». De fet, l'última vegada que la seua producció es va veure en públic va ser fa més de dues dècades a la galeria Cànem de Castelló de la Plana.

La retrospectiva repassa la trajectòria de Vicente Martínez (Quatretonda, la Vall d'Albaida, 1934) que abasta des de la seua faceta com a pintor, dibuixant o cartellista després del pas per l'Escola de Belles Arts de Sant Carles fins a l’especialització -durant la dècada dels 80 i fins a l'actualitat- com a escultor.

El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont ha assenyalat que la institució treballa «per a potenciar nous relats de l'art valencià» i que «aquesta mostra ofereix un interessant recorregut per la vida i obra de Martínez, incloent-hi peces de les diferents disciplines que des de fa dècades crea al taller situat a Soneixa», a l’Alt Palància.

«El viatge d’un explorador»

El curador de l’exposició, Álvaro Terrones, ha subratllat que l’exhibició «és una experiència vital, el viatge d'un explorador; un reflex de l'obra cinematogràfica d’Akira Kurosawa, i més concretament amb uns dels seus personatges, Dersu Uzala. El nostre particular explorador valencià, des del seu taller a Soneixa, ha aprés tot el que havia de saber i té tot el que cal tindre».

Així mateix, ha posat l'accent en «la màgia de l'obra de Martínez», la qual cosa no «lleva que l'artista siga molt resolutiu i molt tècnic». La determinació eclèctica l’ha portat a expandir les possibilitats de l'art mitjançant la superposició de diverses disciplines al llarg d'aquestes últimes dècades. Així, l’artista ha dut a terme una activitat escultòrica de caràcter experimental que parteix d'una «profunda investigació» dels materials, els volums i les formes. Peces dotades de ritme i moviment a partir d'una harmònica disposició.

En els projectes, durant els primers estadis del procés de creació, Martínez desenvolupa un sistema propi per a compondre, encaixar i idear l'escultura. D'aquesta original manera de fer maquetes es deriven tres factors que caracteritzen l’obra: l'element lúdic o de divertimento, el factor cinètic o mòbil, i l'extrema complexitat en les composicions.