L’Associació Cultural Socarrats de Vila-real (Plana Baixa) ha organitzat una taula redona amb el títol «Església i país: una perspectiva històrica», que s’ha celebrat a la Biblioteca Universitària de Coneixement de la ciutat. En aquesta taula s’ha analitzat l’actitud de l’Església catòlica envers el valencià des del segle XVI fins a l’actualitat.
Fermí Font, president de l’associació, inaugurava la sessió, integrada per una taula redona en què han participat pensadors com Vicent Pitarch, qui ha parlat de la castellanització de l’Església al segle XVI, i ha destacat que «controlar la llengua» era una de les consignes bàsiques a tota l’Europa del barroc. «Mentre que el clergat estava al costat del poble i era absolutament monolingüe en valencià, l’alta jerarquia eclesiàstica compartia la visió de la llengua de la Corona i va establir una intensa tasca castellanitzadora».
També hi van participar Francesc Xavier Martí, teòleg i filòleg, qui analitzava aquesta qüestió a les comarques de la demarcació de València. «Quan el Concili Vaticà II va promoure la utilització de les llengües vernacles en la litúrgia, l’arquebisbe de València, Marcelino Olaechea, va indicar que la llengua vernacla dels valencians era el castellà», ha explicat.
Pel seu compte, Manuel Martín, prevere de diverses poblacions de les comarques del nord, repassava la seua existència apostòlica de més de quaranta anys i recordava que ha usat el valencià de manera diferent, insistint en el fet que el sentiment religiós només es pot expressar «en la llengua en què sentim les coses més profundes».
El sociolingüista Avel·lí Flors tancava la taula reflexionant sobre la qüestió. «L’església valenciana ha deixat de ser catòlica en el moment en què ha deixat de parlar la llengua del seu poble». Flors, precisament, rebrà el guardó Socarrat Major 2022 el 4 de juny.
