Una veïna de la zona de Llevant de Benidorm d’una norantena d’anys està a la seua gronsadora i diu: «Pobres xics, estos d’ací enfront. Mira que dur 5 mesos sense cobrar. Pobra gent». A unes pancartes penjades al Telepizza de l’Avinguda Europa es podia llegir el següent, en anglés i castellà: «No paga els seus treballadors. Abandona els seus treballadors. 5 mesos sense cobrar».
Si un turista qualsevol vol demanar menjar per endur-se’l a Benidorm, té diverses opcions. Però, este estiu hi ha una empresa que no és una opció: Telepizza. El passat 8 d’agost va ser el primer dia en el qual Diari La Veu va tenir constància d’aquesta situació.
Els llençols en els quals estan escrits els missatges estaven doblegats i descentrats pel vent. L’endemà, 9 d’agost de 2023, les pancartes havien estat recol·locades de forma perfecta. Estava passant alguna cosa. Un missatge a les xarxes socials preguntant pel tema va digitalitzar la situació. En menys de 24 hores, 11 compartits, 10 agradaments i un preferit a la xarxa abans anomenada Twitter ara rebatejada X. Què passa a Telepizza Benidorm?
Tres dies abans, el 5 d’agost, s’havia publicat a Facebook i Instagram el següent comunicat:
«El secret no sempre està en la massa…?? NOMÉS DEMANEM JUSTÍCIA I QUE ENS PAGUEN EL QUE ENS DEUEN! Us demanem que compartiu aquesta publicació i que arribe a la repercussió més gran possible. Gràcies!”.
Està acompanyat d’un text en el qual posa: «Només demanem justícia i que ens paguen el que ens deuen. Ja està bé d’empresaris pirates. Treballem per a poder viure». El missatge va tenir 31 compartits només a Facebook. Dos dies més tard, el 7 d’agost, un altre missatge apareix a les mateixes xarxes. En ell s’explica que porten des del dia 1 de juny sense poder obrir les tendes de la Nucia i Benidorm perquè no tenen producte per a servir. La raó, que el franquiciat Aras Food Congelados SL, és a dir, l’empresa que gestiona la marca Telepizza, no havia pagat a fàbrica la resta del producte. En ell també s’exposa que els treballadors, 48 en total, no cobren des d’abril majoritàriament i altres des de febrer. Aquest és el cas de Sarai.
Sarai té una filla de disset anys, és mare soltera i ha hagut d’acudir a serveis socials. «Estem segrestats per l’empresa», diu. Sarai cobra menys de 900 euros mensuals i té un lloguer de més de 400 euros. Explica que tenia un contracte de treballadora normal, però alhora feia la feina d’encarregada sense que en el contracte fora l’adequat. «El setembre de 2022 van començar els retards, ens deien que anaven a obrir una nova tenda a Finestrat i que es devia a això. Al cap del tercer mes de retards van saber que això no era així».
A l’abril, farta de promeses incomplides, la pressió per part dels objectius i la proposta d’anar a cobrir una plaça a la Nucia sense tenir cotxe van ser definitius perquè Sarai explotara. Va agafar la baixa per depressió i va haver d’acudir a serveis socials. «Tinc dues cames i dos braços i sé que puc treballar. En la vida m’havia imaginat esta situació», expressa amb la mirada emocionada. Ella, com altres, companys ha denunciat. En el seu cas per incompliment de contracte. A l’agost ha sigut el primer mes que ha pogut cobrar de la Mutua, assegura. Abans, era l’empresa qui cobrava i no li estava passant la nòmina.
Tots els treballadors continuen donats d’alta, amb el que això suposa. No poden demanar l’atur, si obtenen una altra feina, hauran de fer declaració de renda per tenir 2 pagadors el 2023 i en el sistema de la Seguretat Social continuem contant com a persones treballadores en actiu tot i no cobrar res. Mes rere mes. En el cas de Sarai, el seu juí està programat a partir de 2024.
Mariajo, per la seua banda, feia vint-i-huit anys que treballava en l’empresa. «Vaig estar treballant i estudiant a l’hora i a poc a poc vaig adonar-me que podia guanyar-me la vida». Mariajo treballava a la tenda de la Nucia, on l’empresa Aras Food Congelados SL també comptava amb l’explotació. «Mai pensava que anava a estar en una situació així, és com tenir un buit. Una empresa per la qual has donat tant de temps», explica.
Una altra veterana és Gema. Ella ha passat per tots els departaments de les empreses que han gestionat la marca Telepizza a Benidorm. Ara es dedica a la neteja. Treballava quatre hores. No obstant això, al novembre va haver d’agafar una baixa. Té el menisc trencat. «A mi m’ha salvat el fet d’estar esperant una operació i estar de baixa, però altres companyes i companys no han tingut tanta sort. Si no fora pel meu marit i eixa coincidència, jo seria una altra de les persones que hauria anat a serveis socials», reflexiona Gema amb els ulls humits.
Les primeres publicacions en mitjans de comunicació sobre el cas es van produir el 10 d’agost a Onda Cero i La Vanguardia fruit de la nota de premsa de Comissions Obreres (CCOO). El lector pot estar sorprés de per què s’ha contat al principi del text la cronologia dels comunicats. El fet és que el sindicat CCOO va publicar una nota de premsa el 10 d’agost denunciant els fets cinc dies després del primer comunicat per part dels treballadors a les xarxes socials, tres dies després del segon comunicat, i justament un dia després que el redactor d’aquest reportatge es posara en contacte per preguntar si sabien alguna cosa del tema. És a dir, onze mesos del primer retard, 8 des que els retards es poden denunciar per retards continuats i 6 mesos després que l’alguns dels treballadors deixaren de percebre cap ingrés. Per què no van denunciar abans els sindicats?
En el comunicat del 7 d’agost es mostra insatisfacció cap a CCOO i com han dut a terme el cas. Fernando Ávila és el delegat de CCOO a l’empresa i és un altre dels treballadors que no cobra des de març. «Tenim molta incertesa, perquè no sabem què passarà. No sabem quan cobrarem», explica sobre tot plegat. Preguntat per la manca d’implicació del sindicat, Fernando diu que van estar desbordats. «No rebíem cap resposta de l’empresa. No podíem mediar, ens va agafar molt de sobte. Nosaltres som treballadors igual que la resta, no som advocats ni res paregut, només representants dels sindicats», respon.
El sindicat en paraules de la seua secretària general en Alacant, Patricia Carrillo, expressa que s’ha posat el cas en mans d’inspecció de treball i 11 treballadors havien denunciat l’empresa mitjançant CCOO. El fet és que ara mateix hi ha més de 35 treballadors afectats segons ha pogut saber Diari La Veu.
Què diu Telepizza per la seua banda? Preguntats pel tema, l’empresa ha dit el següent a través d’un correu: «El franquiciat també ha comés un incompliment contractual amb nosaltres (Food Delivery Brands), per la qual cosa també hem estat afectats. A més, cal puntualitzar que la relació laboral dels treballadors és amb el franquiciat i no amb nosaltres, per la qual cosa no podem fer res en aquest cas».
Conegut el drama d’alguns dels treballadors i la resposta de l’empresa matriu de Telepizza, sorgeixen moltes preguntes. Qui està darrere d’Aras Food Congelados SL? Per què no paga? Veritablement Telepizza no pot fer res? Quin tipus de clàusules contractuals es podrien haver utilitzat per a evitar aquesta situació? Què n’opinen, de tot açò, els llogaters dels locals? Quan cobraran els treballadors el que se’ls deu? Hi ha suficients mecanismes legals per a donar resposta a este tipus de situacions?
Aquest és el primer capítol d’una sèrie de reportatges sobre el cas Telepizza Benidorm i la Nucia. En la propera publicació es respondran algunes de les preguntes plantejades anteriorment.
