La comarca de l’Alacantí suma vora mig milió d’habitants. Poc més de 330.000 resideixen a Alacant, però localitats adjacents com ara Sant Vicent del Raspeig (60.000), El Campello (30.000), Mutxamel (25.000) i Sant Joan d’Alacant (24.000), que també compleixen en alguns casos la funció de ciutat dormitori, contribueixen a l’augment de la població de la comarca.
El comportament electoral d’aquestes localitats ha sigut, en alguns casos, distint al d’Alacant, on ha governat el PP des del 1995, amb la breu interrupció del tripartit d’esquerres que no va ser capaç d’esgotar la legislatura del 2015-2019. Enguany aquestes ciutats podrien experimentar un nou canvi de rumb i ser decisives, novament, en la corporació de la Diputació d’Alacant, governada pel PP des del 1995 sense cap parèntesi.
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig, la segona ciutat més poblada de la comarca i la tretzena de tot el País Valencià, compta amb el socialista Jesús Villar com a alcalde. Fa quatre anys va obtindre 10 dels 25 regidors que hi ha al consistori, i va ser investit gràcies al suport d’Esquerra Unida i de Compromís. Enguany Esquerra Unida i Podem concorreran conjuntament a les eleccions amb el lideratge del primer d’aquests partits –fa quatre anys hi van anar per separat– i Compromís ha renovat candidatura amb el lideratge de Maribel Morera, d’Iniciativa.
El PSPV manté l’alcalde com a candidat, però la seua reelecció no serà senzilla. Enfront tindrà Pachi Pascual, candidat del PP, que fa quatre anys va liderar la candidatura de Cs obtenint cinc regidors, 650 vots més que el PP. Fins a set candidatures van assolir representació en aquest consistori, que es torna a presentar com un dels més disputats de la zona. Es dona per fet que Cs desapareixerà, més encara quan el seu referent ha sigut fitxat pel PP, que si pot governar ho hauria de fer amb la ultradreta de Vox.
Històricament aquesta ciutat ha viscut alternança a l’alcaldia entre PSPV i PP. D’aquest últim partit era Luisa Pastor, qui va arribar a presidir la Diputació d’Alacant entre 2011 i 2015.
El Campello
Aquesta localitat costanera té amb particularitat: és la que compta amb més candidatures amb representació al ple municipal de tot l’Estat. Un total de huit partits tenen cadira en aquest ajuntament governat en minoria pel PP de Juanjo Berenguer, que va començar la legislatura amb una coalició amb Cs i Vox i que ha acabat apartant els regidors d’ambdues formacions per distints motius.
Berenguer ja va ser alcalde del Campello entre el 2011 i el 2015, tot i que aquell any va ser apartat en virtut d’una coalició plural liderada per Compromís. Al 2019 va tornar a l’alcaldia i ara aspira a revalidar-la. Els seus competidors admeten la dificultat d’apartar-lo del màxim càrrec municipal, al mateix temps que es dona per fet que no assolirà la majoria absoluta i que haurà de teixir aliances delicades per a governar.
Amb la desaparició previsible de Cs en aquest ple cal estar atents a l’esdevenir de Vox. La seua candidata, María José Sañudo, liderarà la llista del partit España Viva, presumptament liderat des de l’ombra per Macarena Olona. Aquest partit ha absorbit la major part de l’agrupació local de la formació de Santiago Abascal, que es presenta a les eleccions del Campello amb un candidat desconegut.
L’esquerra també ha experimentat canvis municipals. Esquerra Unida i Podem concorreran conjuntament després d’haver-se presentat per separat fa quatre anys. Ambdós partits van aconseguir representació, i cal pensar que enguany també l’aconseguiran amb el lideratge de Pedro Mario Pardo, d’Esquerra Unida. Compromís estrena candidata amb Adriana Paredes, d’Iniciativa, després del pas al costat de l’exalcalde Benja Soler, que pertanyia al corrent crític de l’antic Bloc. Qui més podria patir en aquestes eleccions és el PSPV, que ha patit una escissió que ha pres forma amb la candidatura Per El Campello, liderada per Paco Toni Palomares i que tothom dona per fet que obtindrà representació.
Mutxamel
Aquesta localitat està governada pel PP des del 2011. Sebastián Cañadas ha exercit l’alcaldia des d’aquell moment, tot i que enguany el partit presenta un nou candidat. Es tracta Rafael Garcia Berenguer, número quatre a la llista del 2019 i fins ara regidor de Cultura, Educació i Promoció del Valencià. Les eleccions de fa quatre anys van conduir a un pacte entre PP, Cs i Vox. Aquests dos partits repeteixen candidatura amb Antonio Sola i Miguel da Silva respectivament, i no es descarta que puguen accedir novament al consistori. La continuïtat del partit ultradretà, de fet, es dona per feta.
Pel que fa a l’esquerra el partit amb més opcions és el PSPV, que fa quatre anys va empatar a set regidors amb el PP i que també presenta candidat amb l’advocat Antonio Cachinero, militant socialista des de fa trenta anys però fins ara apartat de la política institucional. Unides Podem liderarà coalició amb Esquerra Unida després d’haver-se presentat per separat al 2019 –també van obtindre representació en llistes diferents– i Compromís aspira a superar els dos regidors del 2019 amb una nova candidata, Conxi Martínez, de Més, que fa quatre anys era la número dos de la llista.
Sant Joan d’Alacant
Aquest municipi ha sigut el que més tensions ha presentat a nivell polític en tota la comarca. Un pacte entre PSPV i Cs per a ostentar l’alcaldia fixava el repartiment de la vara de comandament municipal, exercida els dos primers anys de la legislatura pel socialista Jaime Albero i els dos últims per Santiago Román, de Ciutadans.
Però Román va ser fitxat per Carlos Mazón com a candidat del PP quan estava exercint l’alcaldia i va incorporar aquest partit a l’equip de govern expulsant-ne el PSPV. Aquesta situació enrarida està condicionant una campanya marcada per les cares noves. Román es presenta amb el PP, que ha mirat d’absorbir Ciutadans amb el seu fitxatge –Román i Mazón ja van coincidir al PP d’Eduardo Zaplana. El seu lideratge genera dubtes, en tant que Román ha liderat els últims anys les llistes de Contigo (2015), de Ciutadans (2019) i del PP (2023), i entre 2015 i 2019 va governar amb PSPV, Compromís i Esquerra Unida.
Cs ha tornat als orígens situant el primer impulsor del partit a nivell local com a alcaldable. Es tracta de Nacho Gisbert, i no es descarta que obtinga representació. Sí que es dona per fet que en trauran Compromís, liderat Joan Ramon Gomis, que s’estrena encapçalant candidatura i que forma part del corrent sobiranista Bloc i País; i la confluència entre Unides Podem i Esquerra Unida, liderada pels morats amb Claudia Sterrantino. Fa quatre anys Esquerra Unida es va quedar fora del consistori per pocs vots.
Esther Donate, del PSPV, lideraria una hipotètica confluència d’esquerres en cas que els números ho facen possible. Vox va aconseguir un regidor fa quatre anys, i en teoria mantindrà la presència al consistori i serà fonamental per a garantir l’estabilitat governamental del PP en cas que Santiago Román puga mantindre l’alcaldia.
Durant les últimes dècades, aquesta localitat ha comptat amb alcaldes de diversos partits: UCD, PSPV, CDS, PP i Ciutadans. Enguany la disputa per l’alcaldia es torna a preveure molt disputada.
