En termes polítics, el Campello, localitat adjacent a la ciutat d’Alacant, és un dels municipis més singulars del país. D’una banda, la divisió del poble, amb una població repartida entre distintes zones residencials, va fer que el 2019 huit candidatures obtingueren representació a l’Ajuntament. Tot i aquesta pluralitat, la solució per investir el màxim representant de l’opció més votada, Juanjo Berenguer, del PP, era relativament senzilla. Només calia sumar els set regidors del seu partit, els tres de Ciutadans i la representant de Vox per sumar els onze edils que garanteixen la majoria absoluta. D’aquesta manera, el Campello es va convertir també en un dels únics tres pobles del País Valencià amb Vox al govern local –els altres dos són Mutxamel, també a l’Alacantí, i Rocafort, a l’Horta Nord. María José Sañudo, la regidora de la ultradreta, figura en la junta de govern a canvi de desencallar votacions, però no ostenta cap competència,
Malgrat la solució de govern aparentment senzilla, la relació entre PP i Ciutadans no ha sigut fàcil al Campello. Els pressupostos continuen prorrogats des del 2020 i ambdós partits s’han acusat mútuament d’entrebancar tràmits administratius per a poder desenvolupar projectes locals que requereixen de l’acció política. Davant aquesta situació, Javier Giner, regidor de Contractació, de Cs, va dimitir pel col·lapse en què es trobava el seu departament. La roda de premsa posterior dels representants del seu partit, que van acusar l’alcalde com a responsable de la paralització del municipi, va motivar Berenguer a destituir-los i a governar en minoria, amb huit regidors –els set del PP i la de Vox– de 21. L’alcalde va dir que «havíem aguantat l’inaguantable aquests tres anys».
Tot va saltar pels aires després que l’esmentat Giner es va negar a signar el pagament d’un sobrecost per la recollida del fem, despesa extraordinària generada per la caducitat del contracte a través del qual s’està prestant aquest servei municipal. Precisament, altres dos contractes caducats relacionats amb el manteniment de dues depuradores, han desembocat en les imputacions de l’alcalde actual del municipi i de l’anterior, Benja Soler (2015-2019), de Compromís, qui encara és portaveu de la coalició a la localitat. La Fiscalia demana 13 anys d’inhabilitació contra tots dos, que estan acusats de fraccionar contractes per mantindre en funcionament el servei, tot i que des de Compromís justifiquen que gestionar amb detall la burocràcia requerida en aquest cas hauria implicat la paralització de la depuradora i un cost mediambiental que hauria desembocat en una imputació encara més greu. La denúncia d’aquest cas, per cert, procedeix de l’agrupació local d’Esquerra Unida, que compta amb un regidor, Pedro Mario Pardo, un possible aliat de Compromís en una hipotètica moció de censura contra Berenguer que es contempla ben difícil per la pluralitat del municipi i per les relacions complicades entre els seus regidors.
La teranyina d’acusacions i de tensions entre regidors és infinita. Si Ciutadans assenyala el PP per bloquejar els contractes menors de les partides gestionades pel partit taronja, el PP acusa els seus antics socis de no haver sabut gestionar serveis bàsics que depenien de les seues regidories, com ara infraestructures o platges. Al seu torn, mentre des del PSPV, l’opció d’esquerres amb més regidors al consistori –quatre– asseguren que s’estan establint contactes per fer una moció de censura, des de Compromís neguen haver rebut cap proposta, formal o informal, en aquest sentit. Si a l’abril la moció de censura contra l’alcalde d’Oriola, Emilio Bascuñana (PP), es va poder fer amb la suma de PSPV, Ciutadans i Canviem, marca local d’Unides Podem, al Campello l’equació és molt més complexa.
Des d’Esquerra Unida, Pedro Mario Pardo explica a aquest diari que el PP és el responsable de la situació generada, i lamenta que responsabilitzar Ciutadans, «tal com fa el PP, dels problemes estructurals que pateix el poble és incomprensible». Mentrestant, el regidor indica que per fer possible la moció de censura «cal parlar del programa», i recorda que aquest ha sigut un dels problemes del govern entre PP, Cs i Vox, «que es van repartir el poder sense fer un pla de govern previ tot argumentant que els seus programes electorals eren molt similars».
Podem, que també té un regidor al municipi, on es van presentar separats d’Esquerra Unida, també està a favor de culminar una moció de censura. «No descartem res, la veritat és que pensem que és necessària, tenim un alcalde que s’ha mostrat incapaç en tres anys de d’explicar-nos què vol o quin projecte té per al Campello i tenim un poble col·lapsat», diu Eric Quiles, edil de la formació morada, qui al seu torn celebra el fet que Cs «ha explicat en moltes ocasions que al Campello es troba sovint més a prop de l’esquerra que del PP».
També aposten per una moció de censura des del partit local Red, que va traure un regidor, Eduardo Seva, després de fer campanya a les distintes zones de la localitat allunyades del centre, la que més protagonisme polític ostenta, per reivindicar les necessitats d’altres espais del municipi. Seva diu que els governs entre PP i Cs «han pogut funcionar en altres municipis, però no al Campello». Considera que l’alcalde és «un autòcrata que pensa que li sobren els altres vint regidors del consistori», i diu estar, «naturalment», a favor de la moció de censura. «Es tracta de buscar aquelles coses que ens uneixen a l’oposició». Seva, que critica que l’Ajuntament actual no haja sigut capaç d’obrir la piscina municipal, d’aplicar un pla de mobilitat, de modificar el centre urbà a favor dels vianants, d’implantar carrils bici, d’abaixar els impostos o de rehabilitar el patrimoni històric, també lamenta que «les ferides entre Ciutadans i Compromís en l’anterior legislatura entrebanquen les possibilitats» d’una moció de censura.
El cert és que Compromís s’ha sentit atacat per Ciutadans els últims anys. Una de les regidores que s’ha quedat sense les competències de govern, Mercé Pairó, s’ha mostrat hostil de manera constant contra els valencianistes. «No té les millors maneres de tractar possibles aliats», diu Adriana Paredes, regidora de Compromís al Campello. Ella mateixa assegura que el seu partit «no té cap proposta damunt la taula» de moció de censura i que, per tant, «no podem valorar aquesta possibilitat». També critica que «els qui han sigut part del problema no poden ser part de la solució», diu en referència a Ciutadans, als quals acusa d’haver deixat de governar «no per una decisió valenta de voler canviar de bàndol, sinó perquè han sigut expulsats, i la seua única intenció és mantindre sous i assessors». Tot i així, de la situació creada, Paredes en responsabilitza més l’alcalde, i assenyala també que el seu partit està obert a desbloquejar la situació. Una situació que no es resoldrà sense Cs, atès que entre PSPV, Compromís, Esquerra Unida, Podem i Red sumen 10 regidors de 21.
Des del PSPV, liderat a la localitat per Vicent Vaello, asseguren que han «estès la mà» a la resta de forces polítiques amb representació al consistori. «La situació està candent», apunten, però també adverteixen que «la resta de partits han de voler» i que «amb una situació com l’actual estem obligats a canviar les coses». Preguntats per qui està impedint una moció de censura, expliquen que «cada cosa necessita el seu temps, repensar les coses i estudiar cada situació. Ho estem negociant, però la situació al Campello és la que és, cada partit té els seus tempos i els hem de respectar».
Des de Ciutadans, en canvi, fonts de la cúpula valenciana del partit admeten que estan disposats a explorar una moció de censura, si bé tot dependrà del posicionament de cada regidor. Segons les mateixes fonts, l’exalcaldable Julio Oca sembla més predisposat a col·laborar amb els partits d’esquerra per fer possible una moció que la seua número dos, Mercé Pairó. Alhora, amb la disgregació del partit després dels últims resultats electorals, l’atzar ha volgut que la regidora que ha substituït Javier Giner, edil dimitit, ja no siga militant de la formació. Mentrestant, la maniobra de la formació taronja a Oriola, que havia de desembocar en la destitució dels regidors del partit, tal com va amenaçar l’executiva de Cs, finalment ha quedat en no res. Curiosament, un dels esdeveniments que podrien decidir el desenllaç de la situació al Campello es produirà a centenars de quilòmetres, concretament a Andalusia. Les eleccions del diumenge permetran a Cs contemplar si encara té o no expectatives de futur i, en definitiva, pot influenciar en les decisions dels seus regidors a curt termini.
En tot cas, cap moció de censura no serà possible si tant Ciutadans com els altres cinc grups de l’oposició no són capaços de deixar enrere els problemes compartits per apartar el PP de l’alcaldia del Campello. Amb huit partits al consistori d’una localitat de 28.000 habitants, qualsevol desenllaç ha de ser, com a mínim, singular.
