La fama d’aspres que tenen a Aiga no pot dir-se que sigui injusta. Miren que passi desapercebuda, i el seu himne és d’allò més dolç, i la bandera combina harmoniosament tres colors pastel, però els països que rivalitzen des de fa segles per a atraure el turisme de la zona no perden cap ocasió en explicar acudits que deixen els aigans força malament. Que no us sorprengui si no contesten un amable «bon dia», o si es limiten a assenyalar amb el dit amb displicència quan demaneu informació.

Però quan arriba el mes de maig es produeix un miracle digne d’admirar, i val la pena arribar-hi dies abans per a comprovar el contrast. Per art d’encanteri, es tornen tendres com diminutes margarides, i la seua veu es fa afable, i el rostre dibuixa somriures amatents, i maig es torna un maig d’amor, i reten homenatge a tots els pobles i ciutats, a escoles i biblioteques, a pavellons i supermercats, a Gerard Vergés, el seu poeta de capçalera, ni que sigui un mes a l’any. La majoria de països no li arriben a Aiga, en aquest sentit, ni a la sola de la sabata.

Comparteix

Icona de pantalla completa