Diari La Veu del País Valencià
Els Pelegrins de les Useres tornen a Sant Joan de Penyagolosa

Malgrat l’afluència massiva de públic des de fa anys, els Pelegrins de les Useres (l’Alcalatén) conserven un aire d’autenticitat que fa que determinats moments i llocs del trajecte evoquen altres èpoques a qui va a veure’ls. Èpoques en què la invocació de la clemència de Déu per part del poble mitjançant actes rituals era pràcticament l’única manera d’intentar posar fi a les sequeres, les epidèmies o altres calamitats. Tanmateix, el manteniment estricte del caràcter ascètic i penitencial, el sentiment iniciàtic i comunitari dels participants, i el silenci imperant, trencat ara i adés pels cants en llatí amb modes gregorians, entre altres components, només pot aconseguir-se amb la presència d’un grup de persones que eviten que els visitants o excursionistes s’acosten massa a la processó o alteren el cerimonial.

Com en altres esdeveniments semblants, el romiatge va estar a punt de desaparéixer a mitjan segle XX a causa de l’èxode a les ciutats i als canvis socials que s’estaven produint en l’àmbit rural. Fins llavors, els veïns de les Useres ho vivien d’una manera familiar i local, sense assistència forana. Els espectadors es reduïen als masovers i ermitans que habitaven al llarg del trajecte i que presenciaven el pas amb devoció. Aquesta situació va canviar a finals de la dècada del 1970 quan alguns joves van arreplegar el llegat dels avantpassats perquè no es perdera i van constituir la Junta de Pelegrins. Ara l’objectiu de reproduir les pautes del passat xoca inevitablement amb la turistificació que pateixen totes aquestes manifestacions religioses i populars. Si la concurrència creixia sense parar des dels huitanta, el fet que el camí fora declarat per la Generalitat Monument Natural el 2007 i la peregrinació, Bé d’Interés Cultural Immaterial el 2016 va contribuir a augmentar-la encara més.

Els Pelegrins de les Useres | Flickr | Alberto Casanova

El camí a Sant Joan de Penyagolosa

Així, aquest darrer divendres d’abril, com cada any des del segle XIV, tretze pelegrins (que simbolitzen Jesucrist i els dotze apòstols), amb vesta blavenca i cinturó de cuir, capell negre d’ales caigudes, rosaris grossos penjats del coll i bordó de fusta, ixen a trenc d’alba de les Useres per a arribar al capvespre a Sant Joan de Penyagolosa, a Vistabella del Maestrat, després d’haver recorregut uns 35 quilòmetres i haver passat per llocs tan emblemàtics com ara Sant Miquel de les Torrecelles (també escrit Torrocelles), una antiga fortificació i ermita, situada al terme municipal de Llucena (l’Alcalatén), a tocar del d’Atzeneta del Maestrat, i haver ascendit la Lloma Bernat, poc abans de Xodos. Després, encara hauran de pujar el Marinet i endinsar-se en els boscos de pins del Pla de la Creu fins al santuari, on pregaran durant tota la nit.

Els acompanyen els cantors, els clavaris, el capellà i un representant de l’Ajuntament, i darrere, les càrregues, cavalleries que transporten els queviures necessaris per a persones i animals, a més d’altres estris per a cuinar i menjar. També porten muntures per al capellà, els clavaris o el dipositari (l’administrador), entre altres.

Sant Miquel de les Torrecelles

Una edat mitjana de 34 anys

Enguany els pelegrins tenen una edat mitjana de 34 anys. Tots ells s’han inscrit de manera voluntària i amb el consentiment dels propietaris dels habitatges del carrer de Sant Cristòfor de les Useres, que els dona dret a ser-ho en aquesta edició, ja que correspon a aquesta via l’extracció de candidats. Els participants es trien seguint el torn dels carrers dels cinc barris del poble (Mare de Deú del Loreto, Santa Ubaldesca, Mare de Déu del Carme, Crist de l’Agonia i Sant Roc).

Abans de començar al camí aquest divendres, s’han hagut de preparar durant tres dies en què s’oficien paraules de record sobre el sentit cristià de fer una romeria. En el Tridu, que així s’anomena, s’hi resa el Rosari, les Lletanies, el Sermó, i el Cant dels Gojos.

Dissabte al matí, a Sant Joan, s’hi durà a terme la cerimònia del Perdó, en la qual el Guia, en representació de Jesucrist, demanarà l’absolució a la resta de pelegrins i els besarà els peus. Segons mana la tradició, no es pot dir res del que ocórrega o es parle allí. Tot seguit, iniciaran el retorn a les Useres, on entraran en processó a la nit.

Comparteix

Icona de pantalla completa