Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
El santuari de Sant Joan de Penyagolosa està situat a nou quilòmetres de Vistabella del Maestrat en un emplaçament privilegiat, envoltat de boscos espessos i cims elevats, al costat de la rambla de la Teixería.
La construcció, d’origen medieval, amb posteriors ampliacions neoclàssiques i barroques, concentra gran part de la màgia i misticitat del cim del Penyagolosa, ja que és el focus d’atracció religiosa més important de la comarca i rep any rere any els pelegrinatges ancestrals de bona part dels pobles del voltant, com ara Culla, Vistabella, Xodos i Puertomingalvo.
Orígens i evolució
El santuari va poder ser fundat pels monjos que assistien les tropes del rei Jaume I en la conquesta de València. Al segle XIII ja era un lloc de peregrinació i atracció religiosa, cosa que fa pensar en l’existència de ritus més antics. Abans de la construcció de l’ermitori, el centre de devoció era la font de Sant Joan de la Font Coberta, on s’acudia en peregrinació -almenys des del 1336- des de diferents viles. Probablement, en aquesta època ja existia una comunitat de cenobites al voltant de la qual es va anar construint un petit monestir. Sobre aquest cenobi primitiu es va bastir a partir del segle XVI l’actual ermitori, que prompte va créixer en acollir nombroses peregrinacions: el 1653 es va crear la Confraria de Sant Joan per butlla del papa Innocenci X, i entre finals del segle XVII i principis del XVIII es va alçar la nova església, sobre les ruïnes de l’anterior.
La part més antiga del conjunt arquitectònic és la formada pel pati interior i les dependències que hi recauen. En aquestes els salons estan coberts amb rústics sostres de fusta.
Al segle XVIII l’ermitori va prendre la configuració en forma de “U” al voltant d’una plaça que coneixem hui dia, quan es van construir dos cossos amb arqueries de mig punt a la planta baixa formant pòrtics, sobre els quals es van edificar habitacions per ampliar l’hostatgeria. El de la dreta va desaparéixer i actualment s’hi troben dues grans xemeneies.
L’església també es va ampliar a finals del segle XVIII. És d’una nau, amb voltes de llunetes i una capella lateral, dedicada a Santa Bàrbara. La seua façana és interessant, amb dos cossos adovellats entre pilastres amb fornícula al superior, albergant una imatge del sant. La sagristia presenta una finestra renaixentista amb volutes i altres elements de gran qualitat.
La imatge romànica de Sant Joan de Penyagolosa és una escultura de fusta policromada, que fins i tot va patir algun incendi durant la Guerra Civil. La desproporció que mostren el cap i el coll de la figura respecte a la resta del cos s’interpreta com un intent de ressaltar el fet que Sant Joan va morir degollat.
Festes i tradicions
Les festes en honor al sant se celebren a les dates tradicionals del seu naixement, el 24 de juny, i de la seua mort, el 25 d’agost. Aquests dos dies hi ha romeria des de Vistabella, i també el Diumenge de Pasqua de Pentecosta. Els fidels de Culla pelegrinen divendres i dissabte de la setmana del Corpus Christi, i els de Xodos, el dilluns següent a la Santíssima Trinitat. Puertomingalvo ho fa el dissabte següent al primer divendres de maig. Els veïns de Castell de Vilamalefa i Lludient, llocs més allunyats, hi van pujar fins al 1913, quan les seues romeries van ser suprimides per picabaralles entre les autoritats.
Però sens dubte la data clau per al santuari és el darrer divendres d’abril, dia protagonitzat pels Pelegrins de les Useres, que des de temps immemorial recorren a peu el trajecte en romeria penitencial cada any.
Els Pelegrins de les Useres
A la primavera, tretze homes recorren els 36 km del camí que va de les Useres (l’Alcalatén) a Sant Joan. Considerat un camí sagrat, discorre per un patrimoni natural, cultural i històric important dels termes municipals de les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat, i representa l’antiga i principal via de comunicació entre les comarques costaneres i les de l’interior nord del País Valencià.
El guia i dotze pelegrins, en representació de Jesucrist i els 12 apòstols, dirigeixen els seus passos cap al santuari, acompanyats per tres cantaires, el capellà, el representant de l’Ajuntament, els clavaris, el dipositari, les promeses i el grup de les càrregues.
La tradició marca que els pelegrins siguen homes de les Useres amb els 21 anys complerts, voluntaris elegits per rigorós torn dels carrers que componen les cinc barriades del poble.
La preparació comença amb el Tridu, tres dies previs de precs del Rosari, les Lletanies, el Sermó, i el Cant dels Goigs. Divendres de matinada, s’inicia el ritual amb la missa de les càrregues i la dels peregrins, i la posterior eixida del poble, descalços, sobre un mantell d’heura i enmig d’un silenci aclaparador, només interromput pels cants gregorians.
Al Filador, es calcen i mamprenen la ruta, dividida en sis estacions en cadascuna de les quals els cantaires entonen els cants que li són propis.
El dissabte al matí, al santuari de Sant Joan, se celebra la cerimònia del perdó en què el guia demanarà perdó als pelegrins i els besarà els peus en un acte íntim del qual, segons mana la tradició, no cal explicar res del que allà dins passe. Després, tornen al poble i finalitza el pelegrinatge amb la processó d’entrada a la nit.
El 2016, el Pelegrinatge de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa va ser declarat, per la seua transcendència històrica i cultura, Bé d’Interés Cultural Immaterial.
El Penyagolosa, 1.814 metres, només és accessible pel nord, per Sant Joan, i quan fa més efecte és quan se’n veuen les altres cares. Esborrona la verticalitat de les seues parets. No és estrany que el poble l’haja convertit en una muntanya mítica. D’on prové «golosa» —de dolç no en té res, aquest cim— ha estat molt discutit, sovint proposant etimologies inversemblants. Coromines en recull una de molt bella: niu d’àguiles. Fins i tot es pot veure el cim com si fora un cap d’àguila, i és que aquesta muntanya ha desvetllat tota mena de fantasies.
Es conten nombroses llegendes pels masos i pobles del voltant, referents a tresors amagats, avencs erràtics que apareixen on menys es pot sospitar, cadàvers vivents, bruixes i dimonis que habiten les nits i els llocs més obscurs i recòndits, famoses nits de Sant Joan quan el solstici ho arrabassa tot de dalt a baix… Misteris del Penyagolosa que perduren en l’actualitat.
