Auverge [Vídeo]

Les nits en què els núvols obliden Auverge, la majoria de l’any, es gaudeix d’un cel privilegiat. La llegenda amb què promocionen el país afirma que, determinada època –no detallen quina, perquè pugui ser qualsevol-, es deixen veure constel·lacions que només s’observen des d’Auverge, com una mena de regal dels déus o de l’univers, segons les creences de cadascú. Ningú gosa qüestionar aquesta idea, al contrari, i es promociona a les escoles on, des de ben petits, es convida els xiquets i xiquetes a dibuixar-les al seu gust amb llapis de tots colors, i s’organitzen concursos locals amb premis a l’originalitat i a la bona intenció.

Degut a la distància gegantina del mar, les nits són fredes, i cal abrigar-se bé, i gaudir l’espectacle estel·lar en companyia, en unes butaques reclinables de dos places que tenen molta sortida, i que esdevenen símbol del país. La pluja és escassa, l’aigua, un luxe, i beuen sovint un licor d’alta graduació, fet d’una barreja d’herbes autòctones secretes. Les males llengües dels països veïns diuen que aquest és el secret que apareguin més estels del compte; però als visitants, si van en parella o en busquen, això els és igual.