Torrevella, la localitat més poblada del Baix Segura, és una de les ciutats en què el PP governa amb més comoditat. L’alcalde actual, Eduardo Dolón, també diputat a la Diputació, no sembla témer per la revalidació de la seua majoria absoluta. La competència és un PSPV desubicat des de fa dècades i un seguit de partits progressistes, un d’ells d’àmbit local que, descontents amb els socialistes, miren de fer-se un forat en la política municipal.
Fa uns dies va transcendir el nom de Bárbara Soler com a alcaldable socialista de la localitat. Va ser la tercera escollida pel PSPV, que va provar sort mirant de convèncer l’exmilitant Pablo Semper, actual referent del partit local Sueña Torrevieja; i de la renúncia del geògraf Joaquín Martínez-Campillo, que es va fer enrere només cinc dies després d’haver acceptat la proposta que li van fer des de València.
Abans de tots ells hi havia un candidat més previsible. Es tracta d’Andrés Navarro, portaveu socialista al consistori i candidat el 2019, que compta amb més del 70% del suport de l’agrupació local i que des de la màxima direcció del PSPV s’han negat, de manera reiterada, a permetre la seua candidatura.
Entre els arguments des de la direcció socialista hi ha la divisió que es perpetua en l’agrupació local, visible en el pas de regidors socialistes com a no adscrits al si del consistori, on el PSPV manté tres edils dels cinc que va traure el 2019. De fet, els qui han renunciat a seguir representant el partit a l’Ajuntament s’han identificat públicament amb el president Ximo Puig, qui no troba, precisament, un aliat en l’executiva provincial del PSPV al sud, dirigida per Alejandro Soler.
L’enfrontament entre tots dos l’ha guanyat clarament el president valencià, que ha sigut capaç de garantir les candidatures a l’alcaldia de persones pròximes a ell a les grans ciutats de les comarques meridionals, tot i que l’any passat Soler va guanyar les primàries contra l’alcalde d’Alcoi, Toni Francès, l’home més pròxim a Puig per a liderar la secretaria provincial del partit a la demarcació d’Alacant.
Soler, de fet, no es va amagar a l’hora de donar suport públic a Navarro, qui es defineix com «un devot sanchista», en referència al president espanyol Pedro Sánchez. Tot i que ell ho evita, molts ubiquen Navarro dins l’antiga família interna que fins a la seua defenestració liderava l’exministre José Luis Ábalos al si del socialisme valencià. De fet, aquesta relació ve de lluny, atès que la seua relació amb l’anterior secretari provincial, el ximista José Chulvi, ja va ser complicada. Des del PSPV de Torrevella asseguren que el contacte amb ell es va limitar a la coincidència en actes de partit, i no en el treball orgànic.
Tot va acabar esclatant quan, en el moment en què Navarro va presentar la seua candidatura a esdevindre novament alcaldable de Torrevella, el partit va suspendre les primàries en aquesta ciutat «sense explicacions». Els mateixos estatuts socialistes permeten ajornar les primàries o anul·lar-les per decisió orgànica, i en aquesta clàusula es van basar per a buscar i triar un candidat a dit. Tot i que els estatuts també assenyalen que qualsevol decisió en aquest sentit s’ha de justificar, Navarro lamenta que a ell no li han justificat res.
El cert és que la divisió al PSPV local no s’ha aturat amb Navarro, tot i que aquesta dinàmica ve de lluny. Alhora, el fins fa poc referent socialista a Torrevella, que ha deixat la direcció local, tampoc no es va amagar quan va criticar la gestió del Botànic durant la DANA del 2019, situant-se clarament en contra del seu partit, que mira de defensar la política desenvolupada durant aquella tardor tràgica com un dels seus principals avals de cara a les eleccions en una comarca tradicionalment conservadora.
A Torrevella, l’últim any que els socialistes van ostentar l’alcaldia va ser el 1988. Hi va haver un parèntesi amb l’alcaldia de José Manuel Dolón, dels Verds, entre 2015 i 2019, líder d’un govern local multicolor que incorporava els socialistes, Ciutadans i Esquerra Unida, entre d’altres. Va ser el precedent d’una majoria absoluta, la que ostenta ara Eduardo Dolón, que pretén revalidar-la sense dificultats gràcies a una sòlida teranyina de suports ben dissenyada i davant una esquerra desorientada que troba refugi en candidatures locals com Sueña i en altres alternatives de resultat incert. «Als socialistes només els queden les sigles», asseguren moltes veus des d’aquesta ciutat meridional.
