Per a arribar a les cataractes de Nel cal un esforç que no és a l’abast de tothom, i salvar uns riscos que poca gent està disposada a assumir. Els camins que hi porten són estrets, escarpats i, en algun tram, gairebé cosits a la paret de roca de la muntanya. Per això no les esmentaven als fullets turístics del país, i el seu secret s’ha mantingut ocult, passant de mà en mà en cura, embolicat en paper fi, fins ara, fins que una poetessa s’hi ha inspirat per a escriure l’obra que les ha fet famoses, a ella i a les cataractes. Aquesta humil informació s’absté de descriure-les; seria ridícul al costat dels versos amb què quasi les fa escoltar, olorar i viure. Ara, davant l’allau modest de visitants, el Patronat de Turisme de Nel ha instal·lat cartells avisant del perill de dirigir-s’hi sense la companyia d’algú experimentat, i de tornar després amb l’eterna enyorança de la música de l’aigua quan cau. S’ha creat una associació d’antics visitants de Nel, que es troben per a compartir aquesta sensació i intentar apaivagar la melangia inútilment.