«El triangle de les màquines. Obrers i patrons a Vinalesa, Foios i Meliana», del periodista Vicent Garcia Devís i l’historiador Pau Pérez Duato, editat per Afers, és un llibre que posa en escena la implantació de les primeres grans fàbriques de l’Horta Nord, un triangle situat entre els pobles de Vinalesa, Foios i Meliana. En aquesta àrea de la comarca, uns forasters aventurers s’hi van establir i van buscar fortuna a través d’unes indústries que abastien València i també van ser l’origen d’una emergent i fructífera exportació. Irlandesos, alemanys o catalans… van constituir una nova classe aristocràtica dominant. En aquesta obra, els autors conten els seus èxits i els seus fracassos. I les seues misèries.
En ple segle XVIII, la família francesa Lapayesse va fundar la fàbrica tèxtil més important del País Valencià a Vinalesa, gràcies a la força motriu de l’aigua de la séquia de Montcada. Aquesta fàbrica de la ruta de la seda va ser venuda a l’irlandés Thomas Trenor que va passar de fabricar seda a espart i jute. Primer amb el vapor i després amb l’electricitat.
Trènor
A mitjan segle XIX, el català Miquel Nolla es va casar amb Joana Sagrera, que pertanyia a una rica família establerta al Cap i casal. Així que va tindre descendència, Nolla va tancar l’esposa en un manicomi i es va quedar amb les propietats de Meliana, on va engegar una fàbrica de mosaics que s’exportarien arreu d’Europa.
Completant el triangle industrial, a Foios, una família de jueus alemanys, els Bacharach, inauguraren una fàbrica de sacs de jute l’any 1926, destinats a l’exportació de productes agrícoles.
L’arribada d’aquests aventurers va bastir una teranyina industrial a la comarca, que era el rebost de la ciutat de la capital. Tanmateix, el procés d’industrialització va comportar l’aparició d’un sindicalisme obrer, especialment arran de les reformes republicanes dels anys trenta del segle XX. Ací, els subalterns trobaren un context idoni per reprendre una lluita de classes -o de dominació- que provenia dels anys de la Restauració. Els privilegis de les elits trontollaren com mai, però es resistiren de manera hostil als canvis legals. Als carrers, la crispació va anar in crescendo, irregularitats en els comicis, tensions anticlericals, vagues, acomiadaments en les fàbriques, detencions o accions armades foren el més usual per aquell temps. Una escalada bel·ligerant que va augmentar després del colp d’estat del 1936, quan es va crear una multiplicitat de «micropoders» que pugnaren pel control de la rereguarda. Tot plegat, la lluita de classes va finalitzar el 1939 amb la derrota i el càstig dels qui s’havien enfrontat a les classes dominants.
És la història, de vegades triomfant i de vegades molt desgraciada, de tres nissagues –els Trénor, els Nolla i els Bacharach- que formen part de la nostra història recent i que es troben encara ben arrelades en la societat valenciana contemporània. Les tres famílies són mereixedores d’una bona novel·la.
En temps de pandèmia, Garcia Devís i Pérez Duato han dedicat el seu temps a investigar en arxius familiars i en hemeroteques digitals de la premsa internacional, i han fet entrevistes als descendents de les nissagues familiars protagonistes d’aquest llibre.
