En els darrers mesos, l’interès pel Vibrio vulnificus s’ha incrementat arran de diverses informacions relacionades amb la presència d’aquest bacteri en aigües marines. La repercussió mediàtica ha anat acompanyada, en alguns casos, d’interpretacions exagerades i de missatges que l’han presentat com un “bacteri carnívor”, una etiqueta sensacionalista que no es correspon amb l’evidència científica.
El Vibrio vulnificus és un bacteri que forma part de manera natural de determinats ecosistemes marins i d’estuaris d’arreu del món, i la seua proliferació es pot veure afavorida per l’augment de la temperatura de l’aigua.
Precaució i vigilància
Davant d’aquest escenari, els organismes sanitaris europeus han reforçat en els últims anys la vigilància i han insistit en la necessitat d’extremar les precaucions entre els col·lectius amb més risc durant l’estiu. Amb tot, les investigacions disponibles coincideixen que el bany a la Mediterrània continua sent una activitat segura per a la immensa majoria de la població.
L’alarma procedeix d’informes del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que apunten que l’augment de la temperatura superficial de la mar afavoreix l’expansió de vibrions en zones costaneres, especialment en aigües de baixa salinitat o salobres, així com en organismes filtradors destinats al consum humà, com ara les ostres.
Un estudi a l’Albufera
Des de fa dècades, el grup d’investigació PAFZP (Patògens en Aqüicultura: Patògens de Peixos i Zoonòtics) de la Universitat de València, liderat per la catedràtica Carmen Amaro, del Departament de Microbiologia i Ecologia, ha centrat part de la seua recerca en el Vibrio vulnificus, un bacteri zoonòtic que pot afectar els animals aquàtics i les persones.
Els estudis desenvolupats per aquest equip han permés identificar i caracteritzar la presència del microorganisme en l’ecosistema de l’Albufera de València, una llacuna litoral d’aigua salabrosa, així com en diverses zones del litoral on conflueixen les aigües continentals i les marines.
Els investigadors han manifestat que, encara que el Vibrio vulnificus està classificat com una espècie patògena, no totes les seues soques presenten el mateix potencial infecciós. Només les que disposen d’una determinada combinació de gens de virulència són capaces de provocar malalties greus en les persones. La infecció es produeix, principalment, per dues vies: el contacte d’una ferida, tall o lesió cutània amb aigua marina o salabrosa contaminada, o bé el consum de marisc cru o insuficientment cuinat.
“El missatge no ha de ser alarmista”
Pel que fa al medi on es desenvolupa el bacteri, la Mediterrània presenta, en aigües obertes, una salinitat elevada, d’uns 38 grams per litre, una concentració superior a la que afavoreix la proliferació de Vibrio vulnificus. En canvi, els espais on es barregen l’aigua dolça i la marina, com ara llacunes litorals, goles, desembocadures de rius, séquies, ports o connexions amb aiguamolls, poden crear durant els mesos d’estiu condicions d’aigua salabrosa més favorables per a la presència d’aquest microorganisme.
Per aquest motiu, l’equip d’especialistes de la UV ha insistit que “el missatge no ha de ser alarmista”. “Banyar-se a la Mediterrània no suposa un risc general per a la població sana, però sí que és recomanable reforçar la vigilància ambiental, informar el personal professional sanitari i promoure mesures preventives en persones vulnerables: evitar el bany amb ferides obertes, protegir talls o lesions cutànies i evitar el consum d’ostres o marisc cru en grups de risc”, ha subratllatat.
Una denominació enganyosa
L’expressió “bacteri carnívor” pot captar l’atenció, però no descriu amb rigor les característiques del Vibrio vulnificus. Aquesta denominació popular prové del fet que, en casos molt poc habituals, el bacteri pot provocar una fasciïtis necrosant, una infecció greu que destrueix ràpidament els teixits tous de la zona afectada. Un fet que no implica que el microorganisme devore la carn.
A més, el Vibrio vulnificus no és l’únic bacteri que pot originar aquesta classe d’infecció. Per aquest motiu, els especialistes consideren que utilitzar aquest qualificatiu sense les explicacions necessàries pot generar una percepció exagerada del risc. Les complicacions més severes són excepcionals i es concentren, sobretot, en persones amb problemes de salut o altres factors que les fan més vulnerables.
Les formes més greus de la infecció són molt poc habituals i es registren, sobretot, en persones que presenten factors de vulnerabilitat previs, com ara malalties hepàtiques (hepatitis crònica, cirrosi o altres patologies del fetge), diabetis, hemocromatosi o altres alteracions del metabolisme del ferro, immunodepressió o una edat avançada.
