Plataforma per la Llengua ha denunciat que durant els primers nou mesos del 2026 s’han publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un total de 101 normes que considera discriminatòries per al valencià i la resta del domini lingüístic català. Segons l’informe trimestral elaborat per l’entitat, entre juliol i setembre s’han identificat 32 disposicions que privilegien el castellà o exclouen l’ús de les altres llengües oficials de l’Estat. Entre els casos més destacats figuren nou convocatòries de premis de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que obliguen a presentar els treballs o la documentació en castellà.

Et pot interessar

L’organització assenyala que aquestes 32 normes se sumen a les 35 detectades durant el segon trimestre i a les 34 del primer. Les xifres mostren, segons Plataforma per la Llengua, que la publicació de disposicions que afavoreixen el castellà es manté constant al llarg de l’any, fins i tot durant els mesos d’estiu, quan habitualment disminueix l’activitat política i administrativa. L’entitat considera que aquesta situació evidencia l’existència d’una desigualtat estructural entre les llengües oficials que es reprodueix en la legislació.

Nou premis que exigeixen el castellà

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades és l’organisme que, segons l’informe, ha promogut més disposicions lingüísticament discriminatòries durant el tercer trimestre del 2026. El 8 de juliol va aprovar nou resolucions amb les bases reguladores i les convocatòries de diversos premis anuals relacionats amb la privacitat, la investigació i la protecció de dades personals.

En totes aquestes convocatòries s’exigeix l’ús del castellà, bé en els treballs que aspiren als guardons o bé en la documentació obligatòria que han de presentar els participants. Encara que es permet presentar determinades investigacions en la llengua original, aquestes han d’anar acompanyades d’una traducció al castellà.

Plataforma per la Llengua considera que aquesta exigència perjudica els investigadors i professionals que treballen en valencià, ja que els obliga a assumir una despesa econòmica o una dedicació addicional que no tenen els participants que presenten directament els treballs en castellà.

L’entitat adverteix que aquesta circumstància genera un incentiu perquè els candidats elaboren inicialment els treballs en castellà, atés que la traducció comporta temps i diners sense que existisca cap garantia d’obtindre el premi.

Les convocatòries afectades inclouen guardons dedicats a la comunicació sobre protecció de dades, la investigació científica i jurídica, la privacitat a Iberoamèrica, la difusió del dret a la protecció de dades en les xarxes socials, l’educació i la conscienciació, la tasca dels delegats de protecció de dades, les bones pràctiques empresarials i la protecció dels col·lectius vulnerables davant la violència digital.

En alguns casos, les bases també obliguen a presentar resums executius en castellà, i una convocatòria exigeix aquesta documentació tant en castellà com en anglés. Altres disposicions estableixen que les memòries justificatives han d’estar redactades en castellà.

La normativa estatal concentra la majoria dels casos

De les 32 disposicions identificades entre juliol i setembre, 23 corresponen a normativa estatal, set a disposicions europees i dues a normes internacionals publicades al BOE.

L’informe destaca que les exigències lingüístiques no es limiten a convocatòries de subvencions o premis, sinó que també apareixen en regulacions de sectors com la sanitat, la comercialització de productes i la protecció dels consumidors.

Un dels exemples assenyalats és l’Ordre SND/715/2026, de 8 de juliol, del Ministeri de Sanitat, que regula el procediment d’inclusió, modificació i exclusió de productes ortoprotètics en el sistema estatal d’informació corresponent.

Segons Plataforma per la Llengua, aquesta disposició exigeix que les empreses faciliten les instruccions d’ús dels productes en castellà per a poder incorporar-los a l’oferta del sistema, sense establir una obligació equivalent per al valencià o les altres llengües oficials.

L’entitat considera que aquest tipus de requisits reforcen la posició predominant del castellà en les relacions comercials i administratives, perquè el seu ús es presenta com una garantia suficient dels drets dels consumidors, mentre que les altres llengües queden relegades a una situació secundària.

La Constitució, en el centre de la denúncia

Plataforma per la Llengua atribueix aquesta desigualtat al model de reconeixement lingüístic establit per la Constitució espanyola del 1978. L’organització recorda que l’article 3 estableix el castellà com a llengua oficial de tot l’Estat i imposa a la ciutadania el deure de conéixer-lo, mentre que les altres llengües poden ser oficials únicament en els territoris corresponents, d’acord amb els seus estatuts d’autonomia.

Segons l’entitat, aquesta diferència genera un marc jurídic que afavoreix el castellà i limita les possibilitats d’aconseguir una igualtat efectiva entre les llengües oficials.

L’organització també fa referència a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha establit diferències entre les obligacions lingüístiques vinculades al castellà i les que poden imposar-se respecte de les altres llengües.

En aquest sentit, cita la sentència 88/2017, relacionada amb el Codi de consum de Catalunya, en què el tribunal va examinar les exigències d’etiquetatge en català i la seua justificació jurídica.

Per a Plataforma per la Llengua, aquestes interpretacions consoliden una situació en què el castellà gaudeix d’una protecció legal superior, mentre que la normalització de les altres llengües queda condicionada per límits que no s’apliquen de la mateixa manera a la llengua estatal.

L’entitat sosté que aquesta jerarquia respon a una concepció política que identifica el castellà com la llengua comuna i nacional de l’Estat i relega el valencià, el gallec i el basc a una consideració territorial o regional. En el seu informe, qualifica aquesta visió de supremacista i denuncia que ha condicionat històricament les polítiques lingüístiques.

Les normes europees també exclouen el valencià

L’estudi assenyala que la desigualtat lingüística també es trasllada a la normativa de la Unió Europea, especialment perquè el valencià i el català no tenen reconeguda l’oficialitat en les institucions comunitàries.

Segons Plataforma per la Llengua, quan les disposicions europees estableixen obligacions relacionades amb les llengües oficials dels estats membres, el castellà és l’única llengua que se’n beneficia automàticament en el cas espanyol.

Com a exemple, l’informe cita el Reglament d’execució (UE) 2026/1757, que preveu que determinades solucions informàtiques de l’Autoritat Bancària Europea estiguen disponibles en totes les llengües oficials de la Unió.

També destaca la Decisió d’execució (UE) 2026/1936, relativa als controls sanitaris de productes d’origen animal procedents de Nova Zelanda. Aquesta norma exigeix que els certificats sanitaris es presenten en anglés i en una de les llengües oficials de l’estat membre corresponent.

L’organització considera que aquests requisits deixen fora el valencià perquè la seua llengua compartida amb altres territoris no disposa de reconeixement oficial europeu.

Plataforma per la Llengua recorda que el govern espanyol ha impulsat una petició perquè el català siga reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea, però denuncia que la iniciativa no ha prosperat i critica l’oposició del Partit Popular, al qual atribueix una campanya per a bloquejar-ne l’aprovació.

La desigualtat lingüística en els organismes internacionals

L’informe també identifica dues disposicions d’origen internacional que, segons l’entitat, poden afavorir indirectament el castellà.

Un dels casos és el Reglament número 129 de les Nacions Unides, relatiu a l’homologació dels sistemes reforçats de retenció infantil utilitzats en vehicles de motor.

Aquesta normativa estableix que els fabricants han de proporcionar determinada informació en la llengua del país on es comercialitze el producte. Plataforma per la Llengua considera que, en el context jurídic espanyol, aquesta formulació tendeix a interpretar-se com una referència al castellà, sense garantir la presència de les altres llengües oficials.

L’entitat adverteix que aquesta situació posa de manifest com el reconeixement desigual de les llengües en l’àmbit estatal acaba condicionant també l’aplicació de normes internacionals.

Més de cent disposicions en nou mesos

Amb les 32 normes identificades durant el tercer trimestre, Plataforma per la Llengua eleva a 101 el nombre de disposicions que considera lingüísticament discriminatòries publicades al BOE durant els primers nou mesos del 2026.

L’organització defensa que aquestes dades no responen a casos aïllats, sinó a una pràctica legislativa recurrent que consolida l’ús preferent del castellà en les institucions públiques, les convocatòries administratives i les obligacions imposades a empreses i ciutadans.

Per això, reclama avançar cap a un model que garantisca la igualtat efectiva de les llengües i que permeta utilitzar el valencià en les relacions amb les administracions i els organismes públics sense haver d’assumir requisits addicionals.

La denúncia de Plataforma per la Llengua torna a situar el debat sobre els drets lingüístics en l’àmbit de la legislació estatal i europea, amb una qüestió de fons: fins a quin punt es pot parlar d’igualtat entre llengües oficials quan només una d’elles disposa de reconeixement general i d’obligacions legals específiques de coneixement i ús.

Més notícies
Notícia: Plataforma per la Llengua acusa Ortí d’excloure el valencià de la negociació
Comparteix
El darrer document presentat per la Conselleria d'Educació als sindicats eliminava tot l'apartat sobre millores lingüístiques
Notícia: Plataforma per la Llengua premia l’activista alguerès Carlo Sechi
Comparteix
L'exsíndic de l'Alguer ha estat reconegut amb el Guardó Especial del Jurat a la tretzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig
Notícia: Plataforma per la Llengua al·lega contra el canvi de topònim València
Comparteix
L'entitat també ha aconseguit ja 2.000 suports al manifest "El nom és València"
Notícia: Plataforma per la Llengua al·legarà contra el canvi de topònim de València
Comparteix
El model d'al·legacions estarà disponible per a totes les entitats i persones que s'hi vulguen afegir

Comparteix

Icona de pantalla completa