Poques hores després que la Directa denunciara la imposició d’un procediment sancionador de 7.000 euros per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per la sèrie de reportatges on destapaven una xarxa d’infiltració policial en moviments socials, partits i sindicats de Catalunya i el País Valencià, Vilaweb anunciava haver rebut una comunicació similar.
En un editorial, el director del diari, Vicent Partal, descriu la situació com una “coacció” i “una amenaça contra la societat sencera”. “Si això prospera, demà, qualsevol funcionari, qualsevol policia, qualsevol càrrec públic esmentat en una investigació periodística, sense necessitat d’anar a judici, podrà demanar a l’agència que el seu nom desaparega d’una notícia verídica, contrastada i rellevant”, avisa Partal.
La perillositat del cas, segons explica el periodista, és que “una simple agència administrativa –sense jutge, sense judici i sense contradicció real– pretén obligar per la via de la coacció econòmica que un diari esborre allò que ja ha publicat i que interessa als seus lectors”. Contra el criteri de l’AEPD, la jurisprudència és molt clara en el sentit que la llibertat d’informació té una posició preferent davant dels drets a l’honor o la intimitat quan la informació és veraç i té importància pública. Aquest criteri, en canvi, hauria estat dinamitat per l’AEPD en una decisió que pot comportar, en paraules de Partal, “la mort del periodisme”.
Toc d’atenció de la UE per no protegir els periodistes
Aquest procediment sancionador contra dos mitjans arriba només dues setmanes després que la Comissió Europea haja iniciat un procediment d’infracció contra l’estat espanyol per no haver iniciat la transposició de la Directiva 2024/1069, coneguda com la “Directiva anti-SLAPP.
Les SLAPP -un acrònim derivat de l’expressió anglesa Strategic Lawsuit Against Public Participation, que es podria traduir com “Estratègies Legals Contra la Participació Pública”- és com es coneix en àmbits periodístics els intents d’ofegar mitjans, periodistes o centres d’investigació amb llargues i costoses demandes per evitar que publiquen informacions molestes per a entitats poderoses com ara administracions, grans empreses o grups de pressió. Aquestes demandes, encara que es perden als tribunals, ja suposen per si mateixes una forma de pressió pels costos econòmics i emocionals que comporten, fomentant la por i l’autocensura en el periodisme. Seria la versió informativa del que en política es coneix com a lawfare.
Per a Vicent Partal, els dos fets “no són casualitat”, sinó que és “un forat que s’ha deixat obert a posta”, ja que en aquest cas és el mateix estat el qui fa un ús d’una SLAPP per tal de silenciar els mitjans crítics.
