L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obert un procediment sancionador contra la Directa per la sèrie de reportatges d’investigació on van descobrir l’existència de diferents agents de la policia espanyola infiltrats sense cap control judicial a moviments socials i veïnals a Catalunya i el País Valencià.
Aquest procediment va iniciar-se arran de les denúncies dels policies entre els anys 2020 i 2023 i, encara que en un primer moment va ser arxivat, ara ha estat reobert amb l’argument que el mitjà hauria divulgat “informació personal i professional” dels policies infiltrats “que permet la seua identificació”.
Des de la Directa s’argumenta que van adoptar “diferents mesures per a protegir la identitat real dels agents”, però, sobretot, que aquest procediment suposa “un precedent molt perillós per a tots els mitjans de comunicació i professionals que investiguen abusos policials o altres qüestions incòmodes per a les institucions” i que “la decisió genera un greu efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació”.
Des de la Directa es recorda que les investigacions constitueixen “un exercici legítim del dret a comunicar i rebre informació veraç, reconegut per l’article 20 de la Constitució espanyola”, que “responen a la funció democràtica essencial dels mitjans de comunicació com a vigilants dels poders públics, especialment quan investiguen actuacions policials secretes que afecten drets fonamentals” i, finalment, que “la rellevància pública de les informacions publicades és indiscutible”.
En aquest sentit, les informacions divulgades per la revista van provocar la creació d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya i van donar lloc a nombroses iniciatives i preguntes parlamentàries de l’oposició al Congrés dels Diputats. Els casos també han estat recollits per mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, com The Guardian, Der Spiegel o La Reppublica, entre d’altres. En canvi, les autoritats judicials s’han negat reiteradament a obrir una investigació sobre les infiltracions, arxivant sistemàticament totes les denúncies i querelles relacionades.
L’actuació de l’AEPD contrasta amb la resposta de les institucions públiques davant casos similars al Regne Unit. Després de descobrir-se que agents infiltrats havien mantingut relacions íntimes sota identitats falses amb activistes, tant els cossos policials com el Govern britànic van assumir les seues responsabilitats, van demanar disculpes a les víctimes i les van indemnitzar.
A més, les identitats i les fotografies dels agents infiltrats es van publicar als mitjans de comunicació amb plena llibertat i encara hui es poden consultar, sense que això haja comportat la imposició de sancions als mitjans que van informar sobre els fets.
Manifest de suport
Diverses organitzacions periodístiques i en defensa dels drets humans, així com moviments socials, sindicats i partits, han llançat un manifest de suport a la Directa, on ressalten la paradoxa que mentre “els casos d’infiltració policial continuen sense una investigació efectiva ni una depuració de responsabilitats, el mitjà que les va descobrir s’enfronta a una sanció”.
Al manifest -que ha estat impulsat per entitats com Irídia, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Grup de Periodistes Ramon Barnils o els col·lectius internacionals de periodisme d’investigació State Watch i Undercover Research Group- es demana l’arxivament immediat del procediment sancionador contra la Directa i el compliment efectiu de l’article 85 i següents del Reglament (UE) 2016/679, que impedeix que la normativa de protecció de dades no puga ser utilitzada per emmordassar i censurar els mitjans de comunicació, per part de l’Estat espanyol.
