El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha canviat el criteri que havia mantingut fins ara sobre l’ús del valencià en les comunicacions internes de la Universitat de València (UV). La Secció Especial de la Sala Contenciosa Administrativa ha establit que la institució acadèmica ha de respectar el dret del seu personal a rebre les comunicacions internes en la llengua oficial que trie, valencià o castellà, i ha anul·lat l’incís del Reglament d’Usos Lingüístics que establia el valencià com a llengua d’aquestes comunicacions.
La nova resolució arriba després que el mateix TSJ avalara el juliol del 2025 la legalitat de la decisió adoptada per la UV. En aquella ocasió, va estimar el recurs d’apel·lació presentat per la institució acadèmica i va considerar ajustat a dret que les comunicacions i la documentació interna dirigides al personal es redactaren en valencià. Ara, en resoldre el recurs de cassació autonòmica presentat per diversos catedràtics, revoca aquella sentència.
L’origen del conflicte es troba en l’acord adoptat pel Consell de Govern de la UV el 8 de juny del 2023, segons el qual es va modificar aleshores l’article 10 del Reglament d’Usos Lingüístics, aprovat originàriament el 2014, per a afegir-hi que totes les comunicacions i documentacions dirigides exclusivament al personal de la Universitat —PDI, PAS, PIF i qualsevol altre personal contractat— es redactarien en valencià.
La modificació justificava aquesta previsió “atés el deure estatutari de conéixer la llengua pròpia de la universitat” i incorporava expressament la salvaguarda “sense perjudici dels drets lingüístics reconeguts en la legislació vigent“. Diversos treballadors van recórrer l’acord en reposició, però la rectora de la UV va confirmar-lo mitjançant una resolució del 6 d’octubre del 2023.
Decisions contradictòries
El conflicte va arribar posteriorment als tribunals i el Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de València va donar la raó als recurrents el setembre del 2024 i va anul·lar la modificació. El jutge considerava que la redacció del precepte era ambigua i que la seua aplicació havia comportat, en la pràctica, que determinades comunicacions s’enviaren exclusivament en valencià quan se n’havia demanat la versió en castellà.
La UV va recórrer aquella decisió i, el juliol del 2025, la Secció Segona del TSJ va capgirar la situació. La Sala va concloure que l’ús general intern del valencià com a llengua vehicular “estava ja acordat i venia de fet aplicant-se al personal propi” i va considerar que la modificació del reglament no restringia els drets que els treballadors tenien anteriorment. La sentència va declarar, per tant, conforme a dret l’acord del Consell de Govern del 8 de juny del 2023.
Els catedràtics recurrents van plantejar aleshores un recurs de cassació autonòmica i la Secció Especial del TSJ ha tornat ara al criteri de la primera instància. La nova sentència, que és ferma, estableix que el personal de la UV té dret a rebre les comunicacions internes en qualsevol de les dues llengües cooficials, “sense condicionar l’exercici d’aquest dret a cap mena de formalitat, càrrega o requisit que limite o retalle el seu ús”.
El TSJ considera que es dona “supremacia” al valencià
La majoria de la Sala considera que la redacció aprovada per la UV no respecta el principi de cooficialitat ni la llibertat d’opció lingüística. Segons argumenta la sentència, el text dona “supremacia i preferència” al valencià mitjançant la previsió del seu ús exclusiu “en detriment del castellà, que també és llengua oficial”.
Els magistrats tampoc consideren suficient la clàusula que la mateixa UV havia incorporat precisament per a garantir els drets lingüístics del personal. Per a la majoria de la Sala, l’expressió “sense perjudici del respecte als drets lingüístics reconeguts per la legislació” no és prou per a restaurar el que considera l’equilibri necessari entre les dues llengües oficials.
La resolució invoca en aquest sentit doctrina del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i de la mateixa Sala Contenciosa Administrativa del TSJ. La sentència sosté que no es poden imposar condicionants a l’ús del castellà com a llengua oficial de l’Estat a conseqüència del que qualifica de “sacralització de la preeminència que s’atorga en favor de la llengua valenciana“.
Amb aquest raonament, quatre dels cinc magistrats de la Secció Especial conclouen que no és possible conservar l’acord mitjançant una interpretació alternativa, sinó que cal anul·lar-lo perquè consideren que constitueix “una resolució contrària a les normes de dret autonòmic que sancionen l’ús paritari de les llengües oficials“.
Un vot particular
La sentència inclou, tanmateix, un vot particular. El magistrat discrepant era partidari d’una solució menys dràstica: revocar parcialment la sentència anterior i concedir a la UV un termini perquè adaptara el Reglament d’Usos Lingüístics.
La seua proposta implicava incorporar-hi expressament el dret del personal a rebre en castellà les contestacions als escrits o peticions que haguera presentat quan així ho sol·licitara, així com el dret a obtindre la traducció al castellà de les comunicacions i documents quan ho demanara. Aquesta interpretació ha quedat, però, en minoria davant dels altres quatre magistrats, que han optat per anul·lar directament l’incís introduït el 2023.
La resolució no accepta, en canvi, una altra de les pretensions dels recurrents: que el mateix dret s’estenga als estudiants o a qualsevol ciutadà que es relacione amb la UV. El tribunal considera que aquesta qüestió “excedeix del cercle dels afectats per l’acord que s’anul·la”, ja que la modificació impugnada regulava específicament les comunicacions dirigides al personal de la institució.
La decisió deixa així sense efecte, després de més de tres anys de recorregut administratiu i judicial, l’afegit que el Consell de Govern de la UV va introduir el juny del 2023 en el Reglament d’Usos Lingüístics. I ho fa després d’un pronunciament del mateix TSJ en sentit contrari: el tribunal que el 2025 havia avalat que el valencià fora la llengua de les comunicacions internes de la Universitat estableix ara que el personal ha de poder triar en quina de les dues llengües oficials les rep.
