Salvador Vendrell
Buscant els passaports en un caixó de la taula del meu estudi, em vaig trobar la meua cartilla militar. M’entrà un atac de nostàlgia i la vaig obrir. I allí estava la frase que sempre he recordat: “el valor se le supone”. Sempre m’havia fet gràcia la frase i no sé per què els militars la feien estampar en les cartilles d’uns soldats que no érem professionals. Segurament, voldrien suposar que teníem un valor que, en un moment determinat, podrien exigir. Montaigne, que de tot això en sabia molt més que nosaltres, pensava que el valor no consistia tant en la força del cos com en la fermesa de l’ànima. Fuster, més desconfiat, ens recorda que el valent no és necessàriament qui no té por, sinó qui sap aguantar-la, i que tots podem ser covards si la por ens agafa pel costat que no toca.
Pot ser que el valor siga tindre por i, malgrat la por, fer el que creus que cal fer, perquè no és valent qui no té por, sinó qui no deixa que la por el guanye i prenga totes les decisions. I això no se suposa: això, si de cas, es demostra.
Tobies Grimaltos
Hi ha paraules que tem. Són paraules com valor, honor, gallardia. Les tem, no tant pel que signifiquen com pel que les han fetes significar i, encara alguns, volen que signifiquen. Em recorden un passat, no tan llunyà, d’homenia mal entesa, d’aplaudir i engrandir l’esperit guerrer, el menyspreu de la pròpia vida, fins i tot la lloa de la mort. Donar sang i vida per defensar grans valors no se sap de què. Potser, en el fons, per defensar interessos que no són els teus. Em recorda una societat carpetovetònica, tancada, d’uniformes i olor de sagristia. De doctrina i formació. Tem la paraula valor perquè sovint en la història s’ha volgut infondre en els joves la idea del valor quan en realitat se’ls volia imbuir de la de temeritat. Fer passar per valor el que era pura temeritat destrellatada.
