Salvador Vendrell
El panxacontent és qui mai no s’embruta les mans perquè tampoc no les posa mai al foc. Fa de la prudència una coartada i de l’equidistància una manera de viure. No s’enfronta a ningú, però tampoc no defensa res que li puga costar un disgust.
A la Divina Comèdia, Dante reserva un lloc especial per als qui no van saber triar. Ni el cel ni l’infern no els volen. Condemnats a perseguir eternament una bandera que no representa cap causa, només la seua pròpia indecisió.
El panxacontent no fa mal per allò que fa, sinó per tot allò que deixa de fer.
Tobies Grimaltos
El panxacontent és tot el contrari de l’heroi, qui de tot fa causa o que per la causa és capaç de fer-ho tot; però també és ben lluny de l’escèptic, que té interés per totes les causes, però pensa i, com que pensa, de totes dubta i per cap d’elles es faria heroi. Un i altre són conscients, persones amoïnades, l’un per la justícia, l’altre per la veritat. Al panxacontent tant li fa una cosa com l’altra mentre puga menjar de calent, portar una vida sense preocupacions i no veure’s compromés. El panxacontent és amic de tots. Solidari quan li convé. Algú que no causa problemes, però en qui tampoc pots acabar de confiar. És amic de tots i solidari mentre això no li coste res.
