Salvador Vendrell
Mentir és dir allò que sabem que no és veritat, però també és una manera de gastar a poc a poc la confiança dels altres. Joanot Martorell ja ho va deixar escrit en el Tirant lo Blanc: «A qui diu falsies s’esdevé que no el creu hom de les veritats, e grans veritats s’ajusten ab poca falsia; així si desitja que hom lo crega, prenga en cascun tostemps veritat, e així acostumant sa llengua que no sàpia mentir». Qui s’acostuma a mentir acaba fent sospitosa fins i tot la veritat que diu.
Joan Fuster, que no sol deixar passar una bona paradoxa, hi afegeix una altra consideració: «Mentir bé és un art molt difícil». Perquè no n’hi ha prou de faltar a la veritat; cal saber construir una mentida que semble veritat, i això exigeix imaginació, malícia i, sobretot, que l’altre se la crega. El mal mentider es delata i perd la credibilitat; el bon mentider, en canvi, pot arribar a fer passar la falsedat per veritat. I ací Fuster ens posa davant d’una paradoxa ben seua: si no sabem mentir bé, val més dir la veritat.
Martorell ens avisa del preu de la mentida; Fuster ens recorda que, a més, mentir té la seua tècnica. Potser per això hi ha gent que menteix molt i, tanmateix, no en sap gens.
Tobies Grimaltos
Mentir és més difícil que dir la veritat. Dir el que penses és espontani, mentir requereix pensar, imaginar, fabular. A més s’ha de procurar que la mentida siga versemblant i que siga coherent amb altres coses que s’han dit, que case en el conjunt d’afirmacions que l’han precedida i les que la seguiran. Cal, a més, tenir bona memòria per a recordar què es va dir, que es va dir això i no desdir-se ni contradir-se després. Per això, com diuen, és més fàcil agafar un mentider que un coix. Perquè és fàcil caure en el parany que un mateix s’ha muntat.
Passa a més que, per tal d’evitar el parany que hem dit, el mentider ha de continuar construint la història que ha començat amb la mentida i perdent-se ell mateix en un món de ficció, cada vegada més difícil de construir. Per si no fora prou, si l’agafen en la mentida, trencarà la confiança que li tenien. Passarà, com deia Nietzsche, que a partir d’ara ja no el podran creure i això no sols li fa mal a ell, sinó també als que el creien.
Com veieu mentir comporta molta faena i mals de cap. Val la pena no començar. Si no per res més, almenys per tranquil·litat.
