Tobies Grimaltos
Hi ha qui creu que el pensament profund ha de ser, necessàriament, obscur. I així hi ha qui empra un llenguatge abstrús que impossibilita una correcta comprensió d’allò que es diu i, conseqüentment, d’allò que es pensa. Aquest és un bon recurs per ocultar la falta d’un pensament clar. Perquè si el llenguatge que s’ha usat ha impossibilitat la comprensió del pensament (en cas d’haver-n’hi), el pensament no s’ha transmés. És com haver emés sons sense contingut. Les paraules dites són com una caixa buida o plena de borumballa.
A voltes, passa també que el robatge és excessiu, com si cobrirem un cos amb tantes peces de roba, tan grans o tan extravagants que feren impossible o molt difícil reconéixer allò que visten. Potser el contenidor és molt gran i aparatós i el contingut ben menut.
Sí, certament, les aigües profundes són obscures, però l’obscuritat no és, per si mateixa, signe de profunditat. Si, com deia Joan Fuster, l’obligació de qui escriu és fer-se llegir, l’obligació de qui parla és fer-se entendre. I la missió del pensament, i del llenguatge, és traure de la foscor del fons el que aquelles aigües no deixaven veure, no amagar-lo sota aigües térboles. Dissipar la boira, no produir-la de manera artificial i artificiosa. L’honestedat demana claredat, la por i la impostura són addictes a la foscor.
Siguem honestos: siguem clars! Si no, tard o d’hora la boira desapareixerà i s’apreciarà el valor real del que amagava (si és que hi havia res).
Salvador Vendrell
La primera obligació de qui escriu és fer-se entendre. Ho deia Fuster i jo crec que tenia més raó que un sant. El problema és que fer-se entendre bé per escrit no és senzill. Fer-ho fàcil és molt difícil. No es tracta de posar paraules més cultes ni frases recaragolades. Es tracta de fer la frase justa, la més simple.
Cal no tindre por de llevar, d’esporgar el que siga innecessari. I ens costa llevar, però s’ha de fer. Així, quan ho tornes a llegir, comprovaràs que aquella paraula, aquella frase o aquella explicació sobrava i que no faltava res. Segurament, la claredat té més a veure amb llevar que amb posar. És escriure perquè el lector entenga què vols dir, sense pegar voltetes innecessàries. No és complicar-ho perquè parega més important, sinó fer-ho fàcil perquè s’entenga.
