He de dir que El teatre valencià (1845-1945) és un llibre important. Sens dubte, presentar, des d’una perspectiva innovadora com és la de la vida de les artistes, l’evolució de la producció teatral valenciana contemporània, en el català dels valencians o en texts bilingües, representa una autèntica novetat.
L’obra del professor Garcia Frasquet és el fruit d’un meritori i laboriós treball d’investigació amb voluntat de presentar una visió general, amb moltes dades biogràfiques i professionals sobre les gairebé oblidades actrius i cantants líriques valencianes, i les foranes que es van acostar al teatre autòcton. Des de les pioneres del segle XIX, Amàlia Mondéjar, Loreto Bru i Antònia Colom ‒germana de l’autor, director i actor Joan Colom‒, fins a Carme Nieto, Emília Clement o l’alacantina Lola Millà ‒figures de la dècada dels anys 30 del segle XX‒ la relació de la vida de les artistes es presenta al llibre amb voluntat enciclopèdica.
Cal dir també que el catedràtic gandienc ens aporta la primera visió general de l’evolució de les generacions literàries del teatre valencià. Fins ara mai no s’havia fet res de semblant, malgrat les aproximacions al tema. A l’etapa inicial d’Eduard Escalante, Manuel Millàs, Rafel Maria Liern, Bernat i Baldoví i altres, la succeeix la d’autors com ara Francesc Palanca Roca i Antoni Roig Civera, que, a més de sainets còmics, arribaren a escriure drames en tres actes. Tal és el cas de Decrets de la Providència, de Palanca Roca, i El tonto del panerot, de Roig Civera.
En el tombant de segle XIX al XX va sorgir una proposta modernitzadora i dignificadora, amb nous autors de drames com ara Bernat Morales Sanmartín o Rafael Martí Orberà, però l’intent acabà en fracàs, davant un públic indiferent i poc amic dels canvis.
Durant la dècada dels anys 20, en un període coincident amb la dictadura de Primo de Rivera, van aparèixer autors d’obra prolífica com ara Francesc Barchino, Rafael Gayano Lluch, Josep Peris Celda, el gandienc Ligori Ferrer, Alfred Sendín Galiana, Faust Hernández-Casajuana o Pilar Monzó.
Són ben interessants les dades aportades en aquesta obra sobre les escoles de declamació de Lo Rat Penat i de la Societat Coral el Micalet, que van funcionar a València com a centres de formació artística. No menys destacables són les variades notícies que aporta Garcia Frasquet sobre la història dels teatres de les tres capitals, Castelló de la Plana, València i Alacant.
Especialment, cal destacar el detallisme de la història de les peripècies dels grups i de les sales alacantines ‒el Saló Novetats, el Saló Espanya, i els teatres Nou, Monumental, Principal i de la Unió Tabaquera‒ que demostra la importància del teatre en valencià a la capital del sud.
De gran interés són totes les notícies sobre el gran èxit de diverses companyies valencianes als teatres Còmic Granvia, Nou i Talia de Barcelona durant l’etapa de la Segona República. El ressò de les produccions valencianes a la capital catalana va ser un fenomen molt rellevant, i és un tema que caldria estudiar més àmpliament.
El llibre de Garcia Frasquet també mostra una perspectiva crítica sobre un punt central del teatre valencià, com és l’anarquia lingüística o, més ben dit, la imposició de la castellanització ortogràfica i gramatical en els textos editats. També la manca de continuïtat dels intents de fer un teatre valencià superador d’una comicitat i un sentimentalisme elementals va produir efectes. Això, tal com afirma l’autor del llibre:
“consagrava la diglòssia, establia límits mentals intraspassables en l’elecció de la temàtica argumental i la localització de l’acció i assentava el registre lingüístic vulgar, que en generalitzà la incúria”.
El debat sobre l’ortografia emprada per a publicar les obres va ser recurrent. Però en aquesta obra important se’ns explica la dimensió històrica del teatre valencià contemporani, amb un ampli públic amateur, molts autors i grups aficionats i, en canvi, un grup escàs de professionals. Malgrat tot, la manca d’estudis sobre un fenomen cultural tan important era fruit d’un prejudici negatiu, que llibres com el del professor Garcia Frasquet contribueixen a superar.
