Un manual de lectura obligatòria per a afrontar el següent cicle electoral: a un any de les eleccions municipals –en ple període d’anunci de candidatures als col·lectius locals i amb el revulsiu que ha suposat el fenomen Oltra al tauler polític valencià– cal que analitzem amb profunditat i ens preparem per a unes hipotèticament ajustades eleccions nacionals valencianes.
En aquest context, el llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política, escrit pel capacitador Carles Porcel, sembla que fa bots a la meua prestatgeria, demanant que torne a llegir-lo perquè tinga més recents els coneixements que difon. I sí, jo vaig llegir-me aquest llibre quan va arribar a casa, allà pel setembre del 2025, però ara que pareix que s’acosten les conteses electorals, trobe que cal tornar-lo a llegir. O tornar-lo a estudiar, millor dit.
Carles és un autor amb experiència contrastada formant persones que participen de la vida pública i també col·lectius polítics. És autor també de molts articles per a aquesta casa, on analitza la situació política quasi setmanalment. Però jo he vingut ací a escriure sobre el seu llibre. I si hagués de resumir el llibre que Carles va publicar l’any passat en una paraula seria la següent: encoratjador.
És una guia que ofereix multitud de pautes i consells –a més, contrastats amb aportacions d’altres fonts i estudis per a multitud d’aspectes relacionats amb la vida pública i política, sobretot en l’àmbit de la comunicació: com comunicar, la importància d’entendre la teua audiència, com posicionar-se front als discursos reaccionaris de l’extrema dreta… Són temes que qualsevol persona militant i que vaja a participar de la campanya electoral que s’aproxima ha de tenir treballades.
Però, a més a més, i, si em permeteu, és el que més destacaria jo d’aquest llibre: és un llibre orientat a guanyar, orientat a disputar la victòria electoral, amb consells per a cuidar i mantenir col·lectius, per a captar i fidelitzar votants, i per a aconseguir governs que transformen realment la vida de les persones.
I, al remat… A què hem vingut, si no?
El País Valencià pareix haver sortit –almenys, temporalment– de la dinàmica estatal de correlació de forces polítiques. Feia anys que altres nacions sense estat com són Catalunya o Euskadi “votaven diferent”. Ara, nosaltres, tot i que siga pel desastre climatològic que va assolar la nostra terra –de fet, és per la negligent gestió dels responsables polítics–, pareix que podem trencar també la dinàmica que estan prenent els resultats electorals a la resta de comunitats autònomes.
Hi trobem un risc molt gran, sí: que l’extrema dreta capitalitze el descontentament i guanye les eleccions. Però també hi ha una gran oportunitat: mobilitzar electorat en l’abstenció i aprofitar la feblesa socialista per a véncer des del valencianisme polític i acostar les institucions a la nostra ciutadania.
I Carles ens dóna les pautes precises per a aconseguir aquests objectius. Pose especial èmfasi en tres aspectes que m’han resultat impactants del llibre i que jo, com a militant, posaré en marxa en la següent campanya electoral:
- La campanya porta a porta, i com fer-la: Sí, ara ja Mamdani –que no sabem si haurà llegit el llibre de Carles– ens ha demostrat a tots que és molt efectiva, però Carles ens aporta dades i ens aconsella com fer per a véncer les resistències a aquest tipus de campanya -moltes vegades, la vergonya-. A Andalusia ja dues candidatures han optat per anunciar un porta a porta, casualitat?
- No ho digues així. Dis-ho així: Amb exemples com ara canviar “neoliberal” per “economia voltor” o “lawfare” per “guerra judicial bruta”, Carles ens convida a deixar de comprar mots que compren els marcs de l’extrema dreta o que són difícils de portar “al terra” per a part de l’audiència. L’esquerra ha d’abandonar les talaies dialectals i parlar-li a la majoria de la gent.
- Vida política sostenible: Carles emfatitza també la importància de saber desconnectar de la vida pública. Està clar que militar és voluntari i que potser implique dedicar-li hores del nostre temps lliure. Prioritzar anar a actes, formacions, assemblees… Però no podem descuidar la persona que hi ha al darrere. Si no, ens cremarem i mai tindrem experiència ni bagatge que poder aportar al qui vinga darrere.
Aquestes són les tres coses que més crec que em serviran a mi, atesa la meua posició actual. Però el llibre és extens i tracta altres molts temes d’interés com ara el lideratge de grups, com tractar la síndrome de l’impostor o com motivar col·lectius per a les eleccions. Siga quin siga el teu paper, mentre lliges aquestes línies, et convide que llisques el llibre i veges quines tres coses et resulten més útils a tu.
Si també estàs convençut que cal treballar més i militar més per guanyar el País, aquest manual de segur que t’ajudarà en els teus punts més febles, els que siguen.
Perquè militar sense coneixement no serà tan efectiu com si ens formem, i per això és molt adient que les persones que aspirem a representar i treballar pel País llegim llibres com aquest de Carles, acudim a les jornades de formació que organitze el nostre partit –el meu, afortunadament, està molt actiu en aquest àmbit últimament– i no ens creiem els més llestos de la taula. Cal saber escoltar. I qui escolte el País Valencià sabrà que ara és moment de llegir aquest llibre.
