En temps de saturació d’imatges, el llibre Miguel Ángel López-Egea. Tradició i modernitat a la Ribera Baixa és un petit tresor que no convé deixar passar. És el primer lliurament de la col·lecció L’Instant. Fotografia, de la Institució Alfons el Magnànim que, sota a la direcció de Francesc Vera, vol recuperar el treball de fotògrafs locals amb mirada pròpia.
Vera rescata 64 imatges i 6 fotogrames de pel·lícula de 16mm d’un fotògraf establert a Sueca a partir de 1929 i ens fa una proposta “revolucionària”: asseure’ns a mirar unes imatges sobre el conreu de l’arròs a Sueca i els termes veïns fetes en els anys cinquanta i seixanta del segle XX.
Les fotografies van nàixer, segons Vera, “d’una atracció especial pel paisatge i l’agricultura tendent a la idealització”. Tot i que la fotografia documenta, sempre hi ha la mirada de qui enquadra i dispara. I López-Egea posa el focus en un dels treballs més penosos del camp valencià en el segle passat amb una sensibilitat que va més enllà del document.
Com molts altres fotògrafs va escollir el blanc i negre per trobar la major expressivitat d’un paisatge, el de la marjal, que té una gran variabilitat cromàtica marcada per les estacions. Ens venen al cap alguns adjectius per descriure el que ens ha llegat el fotògraf suecà, però és bo recordar Susan Sontag quan a Sobre la fotografia ens adverteix que el llenguatge amb què les fotografies se solen avaluar és molt limitat:
“més sovint consisteix en judicis de valor d’allò més vagues, com quan s’elogien fotografies per ser més subtils o interessants, o potents, o complexes, o senzilles o –una de les preferides– enganyosament senzilles.”
Miguel Ángel López-Egea nascut a Caravaca de la Cruz el 1906, va instal·lar a Sueca el seu gabinet fotogràfic, un dels tants estudis que al llarg del segle XX proliferaren a pobles i ciutats quan anar a cal fotògraf era indispensable per retratar-se, com ho era també encomanar el reportatge gràfic dels que es consideren els moments forts de la vida familiar: batejos, bodes i comunions.
López-Egea, a més, també va completar la seua activitat professional amb la de corresponsal gràfic per a la premsa. I en el temps lliure eixia al terme. A diferència de l’estudi, on controlava la il·luminació, als arrossars i als sequers li calia triar les hores bones de llum, és a dir, la primera i la darrera hora del dia.
Amb una Leica III, un aparell lleuger i evolucionat de la mítica càmera compacta de 35mm d’aquesta marca, i una Rolleiflex 2.8E, va decidir fixar-se en l’activitat econòmica principal dels seus veïns. I fixà l’objectiu en els homes que feien possible el paisatge d’arrossar mentre desenvolupaven les tasques més habituals d’aquest conreu: les individuals, amb la xaruga i l’entauladora, per preparar la terra; i les que es feien en equip quan la colla d’homes plantaven o quan, ja en el temps de la sega, s’organitzaven per lligar les garbes i desbarbar-les per transportar-les al sequer.
Per a López-Egea el paisatge d’arrossar és el dels jornalers, el de les haques, els carros, els bous i el de les primeres segadores Santana i les avionetes per a fumigar, encara que també va retratar els propietaris que s’acostaven al camps en temps de la vereda, com encara anomenen els llauradors el moment de la collita.
El món agrícola d’aquesta sèrie és un món en gran part desaparegut, i algunes de les seues imatges ja eren l’anunci de la mecanització que va transformar el cultiu en la segona meitat del segle passat. Com també és un univers quasi extint el procés darrere la fotografia que va practicar López-Egea. El carret, la càmera, la pel·lícula revelada, les còpies en paper, la tragilla, l’entauladora o la trilladora portàtil són objectes que han deixat de tenir un ús massiu. Uns han despertat l’interès –per la moda retro dels darrers anys– però tots ja han entrat a formar part dels espais museïtzats.
La tria i la seqüència de les imatges feta per Francesc Vera, juntament amb la proposta compositiva del dissenyador Xavier Mollà, que alterna imatges envoltades d’espai en blanc amb altres a doble pàgina oberta, i una bona impressió a càrrec de Pentagraf, fan que el treball de López-Egea esdevinga una narració on el territori es converteix en paisatge. El resultat avala que el llibre en paper continua sent un excel·lent suport per a la fotografia.
El primer lliurament de L’instant. Fotografia inclou un pròleg de Víctor Labrado, “Com si mai uns ulls”, i els textos “Tradició i modernitat en la fotografia de López-Egea” i “Miguel Ángel López-Egea Martínez-Carrasco”, a càrrec de Francesc Vera.
La nova iniciativa editorial del Magnànim, que ha fet la primera parada a Sueca, és una proposta fotogràfica que condensa el valor identitari, històric i estètic d’un paisatge agrícola valencià.
