Bellreguard (la Safor) aprofundirà aquest dissabte en els seus orígens medievals amb la presentació de Bellreguard, dels Roca als Borja. El poblament, la senyoria i l’aljama (segles XIV-XVI), obra dels historiadors Ferran Esquilache, Frederic Aparisi i Vicent Baydal, membres del Grup Harca.
L’acte tindrà lloc el 17 d’octubre, a les 19.30 h, al Saló de Plens de l’Ajuntament, i forma part de la commemoració dels 540 anys de la incorporació de Bellreguard als Borja. El llibre és fruit d’una investigació encarregada pel consistori per reconstruir els orígens del municipi, l’evolució del senyoriu i la vida de la comunitat musulmana que va treballar aquestes terres durant segles.
Un dels moments decisius d’aquesta història es va produir el 1486, quan Joan Roca va vendre el senyoriu a Pere Lluís de Borja, duc de Gandia i fill del cardenal Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI. En l’escriptura de compravenda apareix per primera vegada documentat el nom de Bellreguard en substitució del de l’alqueria de Sotaia. En l’operació també va intervindre, com a procurador del duc, l’escriptor Joan Roís de Corella.
La canyamel, clau en la història local
El llibre posa el focus no només en els senyors, sinó també en les persones que habitaven i treballaven el territori. Entre els elements que van transformar aquell Bellreguard medieval destaca especialment la canyamel, un cultiu de gran importància econòmica a la Safor.
“Bellreguard va ser un centre fonamental del cultiu de la canyamel al segle XV”, explicava Esquilache a Diari La Veu quan es va donar a conéixer la investigació. L’expansió d’aquest conreu va modificar el paisatge i l’activitat econòmica de la zona.
La recerca aborda així la història local des de diferents perspectives: “la senyoria, la relació de senyors i vassalls, la mateixa comunitat i la transformació del paisatge amb la introducció del conreu de la canyamel”, assenyalava Aparisi.
La presentació culmina una investigació que permet acostar-se al Bellreguard anterior i posterior a l’arribada dels Borja i, sobretot, a la societat que hi havia darrere dels grans llinatges. Com resumeix Baydal, “la recerca històrica sempre ens explica a nosaltres mateixos”.
