El poeta, crític literari i assagista Jaume Pont (Lleida, 1947) ha mort als 79 anys, segons ha confirmat la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L’organisme ha lamentat profundament la pèrdua de l’autor lleidatà, a qui ha definit com una “veu rigorosa i indispensable de la poesia catalana”.
Pont deixa una extensa trajectòria literària i una obra que el va convertir en un dels noms destacats de la poesia catalana contemporània. La seua activitat creativa va anar sempre acompanyada de la docència universitària, la investigació i la crítica literària.
La seua producció poètica va començar a adquirir notorietat durant els anys setanta. El 1976 va publicar Límits, al qual seguirien títols com Els vels de l’eclipsi, Jardí bàrbar, Divan, Raó d’atzar, Vol de cendres, Llibre de la frontera, Enlloco Mirall de negra nit, entre altres.
LaBreu, una de les editorials vinculades a la seua obra, ha recordat Pont com un dels poetes “més singulars” de la generació que va començar a donar-se a conéixer durant els anys setanta. L’editorial també ha subratllat la capacitat de l’autor per compaginar la creació amb la docència i la reflexió literària i ha reivindicat una poesia que va saber “convertir l’absència en paraula”.
Una trajectòria àmpliament reconeguda
Al llarg de la seua carrera, Jaume Pont va acumular alguns dels principals guardons de les lletres catalanes. El 1982 va aconseguir el Premi Vicent Andrés Estellés per Divan i, posteriorment, va obtindre en dues ocasions el Premi de la Crítica Serra d’Or, per Raó d’atzar, el 1991, i Vol de cendres, el 1997. El 2001, Llibre de la frontera: de Musa ibn-Al-Tubbi va ser reconegut amb el Premi Nacional de la Crítica, i Enlloc li va valdre el Premi Carles Riba el 2006.
El reconeixement va superar, a més, l’àmbit de les lletres catalanes. El 2012 va rebre a París el Prix International Virgile de Poésie, concedit pel Cénacle Européen Francophone al conjunt de la seua obra. Una dècada després, el 2022, Cadaqués li va atorgar el seu Premi a la Trajectòria Literària.
La projecció internacional de Pont també va quedar reflectida en el món acadèmic. El 2018 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Nacional i Kapodistríaca d’Atenes. En aquell moment, la Universitat de Lleida assenyalava que els seus poemes havien aparegut en desenes d’antologies i havien sigut traduïts a nombroses llengües d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica.
Poeta, professor i investigador
Pont va desenvolupar bona part de la carrera acadèmica a la Universitat de Lleida, després d’haver exercit també a l’Estudi General de Lleida, vinculat aleshores a la Universitat de Barcelona. Va ser catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània i posteriorment professor emèrit de la UdL.
Com a investigador, va aprofundir especialment en l’obra del poeta Carlos Edmundo de Ory i en el Postisme, així com en la literatura fantàstica del segle XIX i la poesia catalana del segle XX. També va impulsar estudis, antologies i projectes destinats a analitzar i difondre la creació poètica. Entre aquests treballs destaca La nova poesia catalana, elaborada amb Joaquim Marco, i la panoràmica Poetes de Ponent, preparada juntament amb Jordi Pàmias.
El món universitari ja li havia retut homenatge el 2023 amb Una mirada escrita, un volum que va reunir una seixantena de contribucions d’escriptors, professors, artistes, intel·lectuals i amics al voltant de la seua doble dimensió de poeta i professor. La mateixa Universitat de Lleida el definia aleshores com un dels poetes més destacats en llengua catalana, tant pels guardons aconseguits com per la recepció crítica i la projecció internacional de la seua obra.
Amb la mort de Jaume Pont desapareix una figura que va unir durant dècades creació poètica, crítica, investigació i docència, i que deixa una obra àmpliament valorada dins i fora de l’àmbit lingüístic català.
