La Veu dels llibres
M. J. Escrivà i J. Tamarit presenten l’àlbum “Fil de seda” a València

Edicions 96 publica Fil de seda, el nou àlbum il·lustrat de Maria Josep Escrivà i Joana Tamarit, una obra dedicada a la cria de cucs de seda, una tradició que encara perviu com a passatemps en moltes llars valencianes. Amb una prosa poètica pensada especialment per al públic infantil, el llibre ofereix una doble lectura que transcendeix el relat aparentment senzill. El volum es presenta aquest dissabte, 2 de maig, a la Fira del Llibre de València, i el 15 de maig a la Plaça del Llibre de Gandia (la Safor).

Fil de seda és una història protagonitzada per un cuc de seda, de nom Filibert —Fil, per als seus amics—, amb il·lustracions en què destaca l’expressivitat del color. Aquest àlbum ret homenatge al cultiu de la seda, activitat fonamental per a l’economia de moltes localitats valencianes fins a principis del segle XX, resseguint cadascuna de les etapes de creixement de Fil: des del moment en què desclou l’ou fins que emprèn el vol maldestrament ja transformat en papallona, per a observar les teixidores i brodadores que, alhora que narren la història, connecten des del present amb les dones que les han precedides.

Maria Josep Escrivà i Joana Tamarit, Fil de seda, Edicions 96 (2026)

El volum, que en un principi és la història d’un cuc de seda amb una aparença “distinta” i una papallona, té un segon nivell de lectura que ret homenatge a les generacions que durant segles es van dedicar al conreu de la seda al País Valencià. I està narrada per unes dones cosidores que, des de l’actualitat, connecten amb el “fil” de les generacions anteriors.

Aquesta proposta literària, assenyala l’editorial, també s’inscriu en una mirada contemporània que reivindica la costura i el brodat com a formes d’expressió creativa i, fins i tot, política. A més, el relat s’inicia amb la imatge d’una morera situada a la Drova, vinculada a Josep Piera i Marifé Arroyo, que esdevé un homenatge simbòlic a la memòria personal i col·lectiva.

Amb Fil de seda, Escrivà i Tamarit construeixen un pont entre passat i present a través d’una història delicada que reivindica la tradició, la identitat i el paper de les dones en la transmissió cultural.

Més notícies
Notícia: Parlem amb Susanna Lliberós
Comparteix
“Per a gustos, els poemes”
Notícia: “La llengua dels amics” de Joan-Daniel Bezsonoff
Comparteix
Assaig | A l’altra banda de la frontera catalano-catalana
Notícia: “Ànimes honrades”, de Grazia Deledda
Comparteix
Narrativa | Traducció de Maria Mariné | Molt més enllà d’una novel·la d’amor i costums
Notícia: Carme Cardona: “És molt trist que la Conselleria ens aboque a una vaga”
Comparteix
Professora a l’IES Benaguasil i escriptora, l’autora de 'Les síl·labes del teu nom', Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, defensa el Camp de Túria com a territori literari, reivindica la novel·la negra com a espai de memòria i mirada social, i alerta de la situació límit del professorat valencià

Comparteix

Icona de pantalla completa