Lluís-Xavier Flores Abat (Alacant, 1975) és filòleg, periodista i gestor cultural, i actualment dirigeix Litterarum, la fira d’espectacles literaris que se celebra a Móra d’Ebre (la Ribera d’Ebre) i que busca connectar les produccions escèniques basades en obres de la literatura catalanovalenciana. La seua trajectòria està marcada per la defensa de la llengua, la cultura popular i la voluntat de cosir els territoris de parla catalana des d’una mirada que naix al sud, però que aspira a superar les fronteres administratives.
Lluís-Xavier Flores parla de Litterarum com un projecte cultural, però també d’una manera d’entendre el país. El director de la fira defensa que la literatura catalanovalenciana necessita més ponts, més circulació i menys compartiments administratius. “Crec que hi ha una visió completament autonòmica encara dels territoris i de les polítiques culturals”, afirma en una conversa en què combina reflexió cultural, experiència personal i una mirada especialment valenciana sobre la llengua.
Litterarum és, segons explica, “un doble projecte”: una fira del llibre ebrenc i una fira d’espectacles literaris basats en obres de la literatura catalanovalenciana. La seua funció és difondre produccions escèniques i de carrer de tot l’àmbit lingüístic. L’objectiu és clar: convertir Móra d’Ebre en un espai de trobada que no depenga només de les capitals. “No només des de les capitals es poden fer grans projectes de difusió de la nostra literatura i la nostra llengua”, defensa.
El criteri territorial és una de les claus de la nova etapa. Flores remarca que, des de l’arribada del seu equip, la fira ha volgut equilibrar la presència de produccions de Catalunya, el País Valencià, les Illes, l’Alguer, Andorra i la Franja. “Primer ha d’haver-hi una representació territorial”, assenyala. I ho concreta amb una idea de fons: si el futur de la llengua és responsabilitat de tots els territoris que la parlen, també ho ha de ser una fira que vol representar-los.
El director reconeix que el País Valencià encara té dificultats per entrar en determinats circuits culturals catalans. “Catalunya òbviament té un gran poder de producció d’obres, però també al País Valencià n’hi ha, i de vegades entrar als circuits catalans no és fàcil, ni amb llibres ni amb produccions”, afirma. Per això Litterarum vol actuar com a pont. Una mostra és la programació de propostes com Curial e Güelfa, que considera una peça fonamental de la literatura valenciana i que, segons lamenta, no havia tingut prou recorregut a Catalunya.
La desconnexió cultural és un dels punts que més el preocupa. Lluís-Xavier Flores la veu “evident” quan observa les programacions de ciutats mitjanes i comprova quines produccions valencianes, catalanes o balears circulen realment d’un territori a un altre. “Només cal veure les programacions que es fan en els territoris”, apunta. En el cas d’Alacant, d’on prové, la situació li provoca una barreja d’orgull i tristesa. “Si et pregunten per ser d’Alacant és perquè sabem que la situació de la llengua a la ciutat és complicada”, diu.
La seua biografia travessa tota la conversa. Flores explica que prové d’una família vinculada a Benalua i que va abraçar les idees valencianistes quan va arribar a València amb 18 anys per estudiar Periodisme. La figura familiar del iaio, “que mai va canviar de llengua”, i la complicitat amb el seu germà Miquel apareixen com a elements centrals d’una trajectòria marcada per la constància. “Soc molt lluitador, sempre tinc molta constància”, resumeix.
La possibilitat de portar algun dia una extensió de Litterarum a Alacant apareix com un desig més que com un projecte tancat. “Seria un somni”, admet, tot i que matisa que abans caldria un canvi de mentalitat. La idea de crear subseus, però, és damunt la taula. “Es fa a Morella, per què no a Alacant algun any?”, es pregunta. La reflexió encaixa amb la seua obsessió per fer que la literatura i la llengua arriben als territoris que sovint queden lluny dels grans centres de decisió cultural.
Lluís-Xavier Flores també defensa que els espectacles literaris han de buscar noves formes per arribar al públic. La música popular, la poesia improvisada, el cant d’estil, la corranda, la jota de l’Ebre o les propostes visuals poden ajudar a entendre un autor sense haver de situar el llibre com a única porta d’entrada. “És una manera d’entendre un autor sense estar davant d’un llibre”, explica. Per això Litterarum intenta fugir, sempre que pot, de la simple lectura davant d’un faristol i aposta per formats més escènics.
Quan parla de llibres que l’han marcat, en cita dos: La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner, i Alacant a part, de Josep Vicent Mateo. El primer, assegura, el va ajudar a entendre’s com a valencianista. “A mi els llibres que m’ha convertit com a valencianista, o que m’ha ajudat molt, realment en són dos”, diu. La lectura, en el seu cas, no és només una afició: és una forma de construcció identitària i una eina de resistència.
La conversa acaba amb una mirada política sobre el paper de l’educació i la cultura davant l’avanç de l’extrema dreta. Lluís-Xavier Flores ho té clar: la resposta passa per l’escola. “L’educació és fonamental”, afirma. I ho vincula amb la seua pròpia experiència: gràcies a l’escola va aprendre valencià, va desenvolupar l’amor per la lectura i va acabar construint una biblioteca familiar de milers de llibres amb el seu germà. “Jo gràcies a l’escola hui parle en valencià”, subratlla.
Litterarum, en el seu discurs, no és només una fira. És un intent de cosir territoris, de fer circular llibres i espectacles, de donar més presència al País Valencià i de demostrar que la cultura pot nàixer lluny de les capitals sense perdre ambició. Lluís-Xavier Flores ho resumeix amb una convicció que travessa tota l’entrevista: la literatura i la llengua necessiten menys compartiments administratius i més aliances reals.
