Joan Olivares ha guanyat el XXXVIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Felip del cabàs, una història ambientada en un poble valencià a finals dels anys cinquanta que situa l’amistat entre un adolescent i un home amb una greu discapacitat física al centre del relat. Enguany, a més de les distincions en les categories de teatre, assaig, poesia, narrativa infantil i juvenil, àlbum il·lustrat i divulgació científic, els Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2026 també han reconegut la trajectòria de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en defensa, promoció i normalització del valencià.
La novel·la d’Olivares presenta Vicent, un adolescent que arriba al poble de son pare després d’una infantesa marcada per l’absència i el desarrelament. Allí coneix Felip, un home que es desplaça dins d’un cabàs d’espart i que destaca per la intel·ligència, l’humor irreverent i una vitalitat extraordinària. La relació entre tots dos donarà pas a una aventura insòlita.
En teatre, Arianne Algarra Robles ha obtingut el XXI Premi Palanca i Roca amb La fletxa, un drama contemporani sobre l’amistat, l’amor i la pèrdua. L’obra contraposa els valors de l’esgrima esportiva amb els discursos de l’honor, la violència i la masculinitat, i aborda la fragilitat dels vincles humans, la seducció dels extremismes i la possibilitat de començar de nou després d’una ferida irreparable.
El XXVIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha recaigut en Òscar Pérez Silvestre per Tinta efímera (Relats i odissees de llibres valencians). L’autor recupera obres i materials preparats entre el 1900 i el 1960 que han quedat fora del coneixement general de la literatura. Les tirades reduïdes, la censura, la destrucció o els projectes editorials frustrats expliquen l’oblit d’uns llibres que l’assaig restitueix dins de la història social de la llengua al País Valencià.
Josep Manel Vidal és el guanyador del XXI Premi de Poesia Ibn Hafaja amb Aquesta estada salvatge. El poemari recorre les ferides col·lectives de les guerres, l’exili, la pobresa i la violència del poder, però també les més íntimes, vinculades a les absències, la memòria i la malaltia. Amb una veu entre la indignació i el desconcert, l’obra planteja una poesia de consciència i resistència que interroga les responsabilitats davant del dolor dels altres.
El IV Premi Carme Miquel de Narrativa Juvenil ha distingit Francesc Gisbert per El primer cas, un homenatge literari a Agatha Christie que combina misteri, perills i investigació. La novel·la proposa que l’escriptora reconstruïsca, molts anys després, un episodi que no s’havia atrevit a publicar. Francesc Puigpelat ha quedat finalista amb Peu Descalç, una aventura situada als Pirineus dels anys quaranta, entre les rutes de fugida de les persones perseguides pel nazisme.
En literatura infantil, Ximo Cerdà Boluda ha guanyat el XXXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb Vera Gran, Vera Menuda. La protagonista és una xiqueta que acaba de mudar-se amb la família a Washington i que sent una gran passió per contemplar les estrelles. Un observatori, una escala i un esdeveniment inesperat formen part de l’aventura en què es veurà involucrada.
Per la seua banda, David Gonzàlez i Mercè Viana han obtingut el XI Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat, del Consorci Ribera i Valldigna, amb La gallina Martina. L’àlbum acosta els primers lectors a la llibertat i la convivència amb una història d’humor i tendresa. L’amistat, l’empatia, la presa de decisions i el respecte per les opcions dels altres articulen un relat que deixa espai a la reflexió.
El XXXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha recaigut en Daniel Closa Autet per El sexe i la vida. Cromosomes, hormones i cervells. L’obra explora la dimensió biològica del sexe a través de l’evolució i dels mecanismes moleculars, cel·lulars i genètics. Rafael Sirera Pérez n’ha sigut finalista amb Por la humanidad. La conquista de la inmunidad: una historia de ciencia y perseverancia, que reconstrueix els avanços que han permés previndre i combatre malalties gràcies al coneixement de la immunitat.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha rebut el III Premi Didín Puig en reconeixement a la seua trajectòria de defensa, promoció i normalització del valencià, coincidint amb el seu 25é aniversari. El guardó reconeix la tasca de la institució en la construcció de consensos lingüístics, l’elaboració d’eines com ara el Diccionari normatiu valencià i la Gramàtica normativa valenciana, i l’impuls de l’ús social de la llengua.
