La Plaça del Llibre de Castelló de la Plana dedicarà un espai a la creació literària de les dones amb l’acte “Una cambra pròpia de nord a sud. La veu poètica femenina als Països Catalans“. La proposta tindrà lloc aquest dissabte, 7 de novembre, a les 19.30 hores, a la plaça de l’Hort dels Corders, i combinarà una taula rodona amb una lectura de poemes que acostarà al públic autores de diferents generacions i territoris catalanoparlants.
Estel Aguilar, Pura Peris i Aina Garcia-Carbó participaran en la conversa, mentre que membres d’El Pont Cooperativa de Lletres s’encarregaran de la lectura poètica. La selecció de poemes i la compilació dels materials, elaborades per Rosa Miró, proposen un recorregut per una tradició literària diversa, amb veus que han abordat la memòria, el desig, el paisatge, l’exili, la identitat i la llibertat de les dones des de perspectives pròpies.
Una mirada de nord a sud
La selecció connecta trajectòries del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i Catalunya del Nord, i posa en relació diferents maneres d’entendre la creació literària i l’experiència de les dones.
La proposta s’obri amb Carmelina Sánchez-Cutillas, una figura fonamental de la literatura valenciana de postguerra. La rebel·lia, la llibertat de pensament i la reivindicació femenina travessen una obra que va més enllà del reconeixement popular de Matèria de Bretanya. Llibres com Un món rebel, Conjugació en primera persona i Els jeroglífics i la pedra de Rosetta permeten acostar-se a la seua trajectòria poètica, vinculada al compromís amb la llengua i la cultura valencianes.
A continuació, Clementina Arderiu aporta una poesia que transforma l’amor, la maternitat i la vida quotidiana en matèria literària. Vinculada inicialment al Noucentisme, va bastir una veu pròpia, amb una sensibilitat i una elaboració formal que es manifesten en obres com Cançons i elegies i L’alta llibertat. La guerra, l’exili i les pèrdues personals també deixaren empremta en la seua escriptura.
Felícia Fuster representa la recerca formal i l’experimentació amb el llenguatge. Poeta, pintora i traductora, va desenvolupar bona part de la seua trajectòria a París i va publicar el primer poemari, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, als seixanta-dos anys. La relació entre paraula i imatge, la influència de les avantguardes i l’interés per la poesia japonesa singularitzen la seua producció.
El recorregut continua amb Simona Gay, una veu de referència de Catalunya del Nord que va unir paisatge, memòria i expressió íntima. En llibres com Aigües vives i Lluita amb l’àngel, la natura i les inquietuds personals conviuen amb la reflexió sobre la soledat i la condició femenina. La seua tasca de recuperació del folklore i de la parla popular del Rosselló completa una trajectòria també vinculada a les arts plàstiques.
Margalida Pons incorpora a la selecció la relació entre creació poètica, investigació i pensament crític. Autora de Sis bronzes grisos d’alba i Les aus, ha combinat l’escriptura amb l’activitat acadèmica a la Universitat de les Illes Balears. La seua poesia explora les possibilitats del llenguatge, mentre que els seus estudis han contribuït al coneixement de les tendències experimentals de la literatura catalana contemporània.
Maria Antònia Salvà aporta una obra profundament arrelada al paisatge i a les tradicions de Mallorca. La musicalitat, l’atenció als matisos i la precisió expressiva caracteritzen llibres com Espigues en flor i El retorn. La seua mirada sobre la natura i el món rural es complementa amb una important activitat traductora, que va contribuir a connectar les lletres catalanes amb altres literatures europees.
Identitat, memòria i llibertat
Maria-Mercè Marçal ocupa el lloc següent amb una poesia que uneix la tradició formal i la força transformadora del feminisme. En obres com Cau de llunes i Bruixa de dol, el desig, la maternitat, el cos i la identitat femenina esdevenen eixos centrals. La seua escriptura va obrir nous camins expressius i continua sent una referència per a les generacions posteriors.
Montserrat Abelló hi aporta una veu marcada per l’exili, la quotidianitat i la resistència davant les dificultats. Des de Vida diària, la seua poesia aposta per la claredat expressiva i un llenguatge directe que aborda l’amor, la memòria i el pas del temps. La traducció de poetes com Sylvia Plath i Adrienne Rich constitueix una altra de les seues contribucions a la literatura catalana.
Rosa Leveroni continua aquest diàleg amb una obra íntima i reflexiva, centrada en l’amor, la solitud, el desig i la mort. Formada a l’Escola Superior de Bibliotecàries i deixebla de Carles Riba, va desenvolupar una veu pròpia d’una gran intensitat lírica. Durant el franquisme també va participar en la preservació de la llengua i la cultura catalanes.
Teresa Pascual representa una poesia de la precisió i de la reflexió sobre els límits de la paraula. Nascuda al Grau de Gandia i formada en Filosofia, ha compaginat la creació amb la docència i la traducció. El temps, la memòria, el cos, l’absència i el silenci travessen una escriptura continguda, que concentra una gran densitat de significats i convida a una lectura pausada.
Isabel-Clara Simó, reconeguda sobretot per la seua producció narrativa i periodística, també va conrear la poesia. L’autora alcoiana va abordar els conflictes humans, les desigualtats socials, la identitat i la llibertat amb un estil clar i directe. Defensora de la llengua i la cultura catalanes i participant activa en el debat públic, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2017.
La selecció es tanca amb Maria Beneyto, una de les grans escriptores valencianes de postguerra, amb una trajectòria desenvolupada tant en valencià com en castellà. La seua poesia i narrativa exploren la identitat femenina, la solitud, la marginació i la memòria individual i col·lectiva. La sensibilitat davant les injustícies i les conseqüències de la repressió franquista travessa una obra recuperada progressivament per la crítica.
El retorn de la Plaça del Llibre
La taula rodona forma part de la programació de la Plaça del Llibre de Castelló de la Plana, que se celebrarà del 6 al 8 de novembre després de l’ajornament de les dates inicials, del 30 d’octubre a l’1 de novembre. La Fundació FULL va comunicar el canvi amb motiu del dol oficial decretat arran de l’accident ferroviari d’Urda, en senyal de respecte a les víctimes i les seues famílies.
La cita torna a Castelló de la Plana després de tres anys d’absència, amb el suport de l’Ajuntament i la implicació de llibreries i entitats del teixit cultural local. Amb la voluntat d’acostar els llibres en valencià a la ciutadania, la programació combina la descoberta editorial amb espais de conversa i reflexió. “Una cambra pròpia de nord a sud” hi aportarà una mirada centrada en les dones que han fet de la poesia un espai de creació, memòria i llibertat.
